Pere Aragonès, nou president de la Generalitat
El candidat d'Esquerra supera la investidura amb 74 vots a favor i serà el 132è cap de l'executiu
BarcelonaPere Aragonès ja és el 132è president de la Generalitat. 80 anys més tard, Esquerra Republicana de Catalunya torna a tenir la presidència de la primera institució del país després que el ple del Parlament hagi investit Aragonès amb 74 vots a favor -els d'ERC, Junts i la CUP- i 61 en contra. L'aspirant republicà haurà de lluir encara l'etiqueta de president electe fins que dilluns la presa de possessió solemnitzi el seu nou càrrec, però als passadissos de la cambra catalana -amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, com a testimoni directe gràcies a un permís penitenciari- es respirava l'ambient d'un canvi d'etapa. Enrere queda una negociació tortuosa amb Junts per Catalunya i un grapat de ferides. Per davant, un mandat per estrenar.
En el seu primer discurs com a president electe, Aragonès ha volgut enaltir dos referents republicans. D'una banda, el propi Oriol Junqueras -amb qui s'ha abraçat a la sortida de l'hemicicle-, i de l'altra, Pere Horta, primer regidor d'Esquerra a Pineda de Mar del període democràtic, mort fa tres anys i de qui ha dit que va ser el seu primer mirall.
Les dues sessions del debat d'investidura han dibuixat les línies mestres del que Aragonès vol que sigui la legislatura -amb la sortida de la pandèmia i la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat com a principals reptes del mandat-, però també han evidenciat les dificultats amb què toparà el nou executiu, que parteix d'una situació de debilitat per les desavinences públiques entre els dos partits que formaran govern. Els debats del presidenciable d'ERC amb JxCat i la CUP han demostrat que trobar l'alquímia per mantenir amb vida la legislatura serà una feina àrdua. Tant en l'aspecte social -on l'acord dels republicans amb els de Carles Puigdemont esquiva alguns dels compromisos d'ERC amb els anticapitalistes- com en l'apartat nacional i l'estratègia a seguir amb el Procés.
Si ahir es va evidenciar la dificultat de l’equilibri estratègic de l’acord Pere Aragonès-Jordi Sànchez entre el diàleg i la confrontació, aquest divendres l’advertència ha vingut de la mà de la CUP. Mentre que la cap de llista, Dolors Sabater, s’ha centrat en el reclam més social, el portaveu, Carles Riera, ha imprès en el seu discurs diversos avisos sobre la durabilitat del suport de CUP aquesta legislatura: "El nostre acord parla d'embat democràtic per tal de fer possible l'autodeterminació en aquesta legislatura i els acords es compleixen".
Tenint en compte que Aragonès va citar el referent escocès com a via independentista, Riera s’ha mostrat convençut que la taula de diàleg no funcionarà i que, com a molt, només en resultarà una "mesura de gràcia" a canvi "d'estabilitat" del "marc autonòmic" i de l'Estat.
"Hem de tocar de peus a terra", ha replicat, però, Aragonès sobre l’estratègia independentista, "hem de ser capaços de produir resultats diferents" als assolits fins ara, ha afegit. Per al vicepresident del govern en funcions el camí passa per recollir els "aprenentatges" dels darrers anys i construir "fortaleses" on s’hagin detectat "febleses".
Ara bé, el líder d'Esquerra és conscient que els tres partits independentistes parteixen d’un diagnòstic diferent sobre els "aprenentatges" que ha d’assumir el moviment arran de l'octubre del 2017 i l’estratègia que s’ha de dur a terme a partir d’ara. És per això que tant ahir com avui ha fet èmfasi en ampliar majories per no quedar només en mans dels diputats independentistes. L’aspirant a president ha tornat a instar els comuns sense èxit -ja ho va fer ahir- a que s’abstinguin en la seva investidura per tal de deixar la porta oberta a futurs acords. "No els demano confiança cega. No m'atreveixo a demanar que em votin a favor, però sí que s'abstinguin com a base per a poder arribar a acords", ha dit Aragonès, remarcant el caràcter "progressista" del seu govern.
Per apel·lar a Albiach -i en certa manera al PSC en temes que no tinguin a veure amb el Procés-, ha recordat que els republicans van donar suport a l’executiu del PSOE i Podem després de les eleccions del novembre del 2019 per evitar una repetició electoral que afavorís a "la dreta i a l’extrema dreta". Un suport que els republicans van brindar, ha remarcat, just dos mesos després que el Tribunal Suprem havia condemnat el president del partit, Oriol Junqueras, a 13 anys de presó per l'1 d’octubre.
Una altra de les claus de la legislatura que s'ha començar a esbossar en aquests dos dies de debat serà el de la bel·ligerància de Vox i Ciutadans contra el nou Govern. La gestió de la ultradreta -que aquest divendres ha tornat a exhibir el seu discurs més xenòfob des de l'hemicicle del Parlament- és un desafiament, no només per fer front al seu missatge sinó també per lidiar amb la seva voluntat d'enfangar el debat polític a cop de querella als tribunals. Una via, aquesta de la judicialització, a què el partit taronja també ha donat mostres de voler jugar.