Ayuso contra Aragonès al Senat: "Catalunya no és una nació sobirana"

MadridQuan falta poc més d'un mes per a les eleccions catalanes, Pere Aragonès ha aprofitat l'aparador en què el PP ha convertit aquest dilluns la comissió de comunitats autònomes del Senat per defensar les seves propostes per resoldre el conflicte polític. "L'amnistia és inevitable com ho seran el finançament singular i el referèndum", ha afirmat el president del Govern en la seva intervenció en la sessió convocada per debatre un informe dels populars contrari a la llei d'amnistia. La d'Aragonès ha estat l'única veu favorable a la mesura de gràcia d'un representant autonòmic, ja que ni el govern espanyol ni els presidents del PSOE han accedit a participar-hi, com ja va passar fa mig any. Després del candidat republicà al 12-M han intervingut barons del PP, que han avisat Pedro Sánchez que "el preu" de l'independentisme "no deixarà de pujar". La més dura contra Aragonès ha estat la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

Aragonès ha insistit que igual que "l'amnistia d'un dia per l'altre va deixar de ser inconstitucional i impossible", passarà el mateix amb el referèndum. "Més tard o més d'hora serà acceptat com la via per resoldre el conflicte de sobirania entre Catalunya i l'Estat", ha assegurat, i ha recordat que, abans de les eleccions generals del 23-J, ministres del PSOE es pronunciaven en contra de la mesura de gràcia que ara reivindiquen. L'ha replicat Ayuso, l'altre plat fort de la sessió, amb qui ha xocat per la sobirania catalana. La presidenta de la Comunitat de Madrid ha afirmat que el referèndum és "tan il·legal com insultant". "El que sigui de Catalunya és cosa de tots", perquè "no és una nació sobirana", ha argumentat. Ayuso ha criticat que "cada il·legalitat que l'independentisme imposa a l'Estat va seguida d'una de més perjudicial".

"És una carrera sense final", ha advertit. Ayuso ha denunciat que el president del govern espanyol "oculta" els seus acords amb l'independentisme mentre que "ells van de cara". "Deixar-se agredir no és treballar per la convivència", ha dit. El PSOE ha negat que estigui disposat a cedir en aquesta qüestió. "Ni hi ha ni hi haurà referèndum", ha dit la portaveu socialista, Esther Peña, en roda de premsa a la seu del carrer Ferraz. A parer de Peña, és "una fórmula divisiva que pertany al passat".

"Soc aquí per defensar Catalunya"

En una atenció als mitjans després de les intervencions de sis presidents autonòmics del PP –de Múrcia, País Valencià, Aragó, Extremadura, Madrid i Castella i Lleó–, Aragonès ha criticat que al Senat s'han "sentit els arguments de sempre, d'odi i menyspreu a Catalunya". "Malgrat els crits i els insults, l'amnistia s'obrirà pas i serà una realitat", ha celebrat. La tramitació al Senat té com a data límit el 16 de maig i, per més que el PP veti la norma, el Congrés ho podrà revocar i l'aprovarà definitivament.

El president de la Generalitat ha justificat la seva presència a la cambra alta per "defensar Catalunya", tal com va dir a finals d'octubre en aquest mateix fòrum convocat pels populars també contra l'amnistia, quan en aquell moment encara s'estava negociant. La setmana passada, quan va acceptar la invitació, Aragonès va afirmar que hi aniria a "trolejar el PP". "Continua el numeret del PP al Senat contra l'amnistia", ha criticat el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, en un missatge a X aquest matí.

Els socialistes atribueixen a la campanya electoral la decisió d'Aragonès d'intervenir-hi de nou. El líder del PSC, Salvador Illa, ha lamentat que el president de la Generalitat s'hagi "prestat" a participar en el "troleig a Catalunya" dels populars i Peña ha criticat que la sessió s'ha convertit en un "circ" i en una "plataforma electoral" per al candidat d'ERC. Tampoc ha agradat a la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, que ha defensat que "el PP es troleja sol, el president no ha de dedicar-se a ser un trol". Aragonès, per contra, ha assegurat que calia "denunciar els atacs que pateixen els catalans i el maltractament constant". "Catalunya està farta de ser l'ase dels cops", ha dit.

Finançament singular

El president del Govern ha argumentat que no es pot oblidar el "mentrestant" i ha recuperat la proposta de finançament singular que ja va presentar fa un parell de setmanes. "Ningú de vostès acceptaria ser el tercer a aportar i el catorzè a rebre", ha dit a la resta d'autonomies presents. Mentre el president del Govern ha parlat d'un sistema "injust" per a Catalunya i que li suposa una "llosa", la resta de comunitats autònomes han rebutjat que tingui un tracte diferencial. El president murcià, Fernando López Miras, ha coincidit que el sistema de finançament és "caduc", però ha rebutjat donar "més privilegis a qui ja en té". Altres representants d'executius del PP han defensat la "solidaritat" i la negociació multilateral amb l'Estat.

Ayuso, per la seva banda, ha posat en dubte el múscul econòmic de la Generalitat i ha assegurat que "un govern regional d'una Catalunya independent naixeria amb una hipoteca de 342.000 milions d'euros, el 120% del seu PIB". Aragonès ha respost denunciant "manipulació de dades".

Aprovació de l'informe del PP

És el segon cop en mig any que el president del Govern acudeix a la convocatòria dels populars a la comissió de comunitats autònomes de la cambra alta. El partit d'Alberto Núñez Feijóo, que hi té majoria absoluta, ha forçat la sessió d'aquest dilluns contra la proposició de llei que s'hi està tramitant per aprovar un informe elaborat pel PP que sosté que l'amnistia és inconstitucional, posa en risc l'estat de les autonomies i "encoratja actes insurreccionals". S'ha aprovat al final de la sessió, però és simbòlic, ja que no tindrà efectes pràctics contra la norma.

Abans de la intervenció d'Aragonès, el PSOE, ERC i Junts han defensat vots particulars contraris al document i han retret que hagi retorçat l'article 56 del reglament del Senat, que preveu que la comissió es pronunciï sobre el contingut autonòmic de qualsevol iniciativa tramitada a la cambra alta. Els tres grups impulsors de l'amnistia han negat que en aquest cas hi hagi cap impacte en les competències de les autonomies que justifiqui haver activat aquest mecanisme.