Xavier Arbós: "Ara no està en els plans de l’Institut pensar sobre el referèndum"

BarcelonaXavier Arbós (Barcelona, 1954) és catedràtic de dret constitucional i dirigeix l'Institut d'Estudis de l'Autogovern amb el nou govern de Salvador Illa. El mateix ens que, durant el Procés, es va dedicar també a pensar les estructures d'estat.

Quin és el seu pla com a nou director de l’Institut?

— Continuar el que ha fet sempre l’Institut. Adaptar els àmbits de recerca als temes d’actualitat com la immigració, el finançament, les asimetries en els estats descentralitzats o la relació de les regions amb la Unió Europea.

El seu paper ha de ser reflexionar per ampliar l'autogovern?

— Ha de fer una reflexió sobre la millora de l'autogovern.

Millorar l'autogovern és el mateix que ampliar-lo?

— Si s’amplia sense millorar farem un mal negoci. A l’Institut no li correspon dir on se situen les millores ni els augments de l'autogovern, però sí que pot contribuir a explicar experiències externes.

L'Institut, doncs, ha de pensar sobre el finançament i el traspàs de Rodalies?

— És legítim aspirar, si es decideix així, a una singularitat en matèria fiscal. Però si això interessa que sigui acceptat, a Catalunya hem d’assumir que el sentiment de pertinença autonòmic no és una singularitat d'aquí, del País Basc o Galícia, sinó que es dona en altres àmbits. Ser conscient d’aquestes asimetries permet millorar el reconeixement dels sistemes federals.

El sentiment de pertinença, però, que hi pot haver a Catalunya i al País Basc no és el mateix que el de Múrcia o la Comunitat de Madrid.

— Certament, no són els mateixos. Tampoc estic parlant d’identitat nacional, sinó d’elements de mobilització d’identitat autonòmica. La història de l’estat de les autonomies no hauria estat la mateixa si l’any 81 Andalusia no hagués fet un salt endavant amb un referèndum d’iniciativa autonòmica que superava totes les previsions. S'ha de treballar la diplomàcia interprovincial.

Creu que no s’ha explorat prou fins ara la cooperació entre autonomies?

— La tradició del catalanisme ha posat un gran èmfasi en el bilateralisme, que és decisiu, però també és important que Catalunya assumeixi que si mai hi ha d’haver una reforma constitucional caldrà tenir en compte les altres comunitats. Per això convindria pensar quins són els territoris amb qui pot compartir interessos: pensar que si és imprescindible tenir una delegació a Brussel·les no és menys important saber a quin telèfon has de trucar a Andalusia, al País Basc, Astúries... per poder propiciar els interessos de Catalunya.

Però després del que ha passat els últims anys, amb l’Estatut, el referèndum i la DUI, Catalunya no és un cas molt singular respecte a la resta de comunitats?

— Sí, evidentment tenim problemes singulars i part de la política consisteix en reparar això. Però sortir dels nostres problemes no serà possible fiant-ho tot a les relacions bilaterals; són importants les relacions intergovernamentals.

Al País Basc i a Catalunya hi ha un sistema propi de partits i a la resta de comunitats normalment es repliquen PP i PSOE d'àmbit estatal. Creu que poden predominar-hi els interessos autonòmics?

— Hi ha identitats fortes que venen marcades per la història, com Catalunya, però també identitats més recents, no dic si són més o menys fortes, com Andalusia o Extremadura. No podem menystenir el pes de tants anys d’existència d’autogovern, també en la formació d'elits dels partits en les assemblees legislatives autonòmiques.

Durant el Procés, l’Institut va ser un dels epicentres per pensar les anomenades estructures d’estat, fins i tot hi va arribar a entrar la Guàrdia Civil en el marc d'un procés judicial. Què en pensa, d'aquesta etapa?

— Que entrés la Guàrdia Civil ho trobo lamentable. I sobre el que va fer l'Institut en aquesta etapa, hi puc estar d'acord o no, però entenc que estigués en la línia del Govern.

L’Institut ha reflexionat molt sobre el dret a decidir i el referèndum. S’ha acabat, ara, aquesta reflexió?

— No s’ha acabat, es pot tornar a plantejar, però honestament crec que ara hi ha altres coses que necessiten una certa atenció, com el finançament o la immigració. Per tant, ara no està en els plans de l’Institut.

La darrera reflexió que va fer l'Institut, juntament amb l'anterior Govern, va ser l'acord de claredat. Recuperaran la idea?

— Aquest és un dels últims informes, que està molt bé. Si es tornés a posar sobre la taula alguna derivada de l'acord de claredat ens hi posaríem, però per ara no.

El Govern els ha fet algun encàrrec concret?

— De moment, no.