I ara què? Guia de l'aplicació de la llei d'amnistia
Amb la publicació al BOE, el primer que s'han d'aixecar són les mesures cautelars i l'execució de penes: han de moure fitxa els tribunals i les defenses
BarcelonaLa llei d'amnistia ja s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), signada pel rei Felip VI, i ja es pot aplicar. Però no és tan senzill executar-la, encara més amb la resistència anunciada pel Consell General del Poder Judicial –de majoria conservadora i caducat des de fa cinc anys– i la Fiscalia del Tribunal Suprem. En principi, no poden fer altra cosa que aplicar-la, però els jutges tenen l'eina de les qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC). Amb aquest panorama, quins són els pròxims passos? Quins elements inclou la llei? I quanta gent se'n beneficiarà?
El primer que s'ha d'aixecar
Ara la llei ja és en mans dels tribunals i el compte enrere ha començat: des d'aquest dimarts, tenen dos mesos per aplicar l'amnistia. Malgrat tots els recursos i les qüestions prejudicials que hi plantegin, han de decaure les mesures cautelars a tots els perseguits a conseqüència del Procés des de l'1 de novembre del 2011 fins al 13 de novembre del 2023, quan es va registrar la llei al Congrés. Alhora, les execucions de penes condemnatòries també han de quedar enrere. Així, casos condemnats com el de Dani Gallardo i Adrián Sas, que podrien entrar a la presó immediatament, poden ser-ne els primers beneficiats. També hi ha l'independentista Abel Mora a la presó des de fa pocs dies per còmplice d'agressió i quatre casos més que només l'amnistia els podrà estalviar la presó.
Ara bé, davant aquesta situació, múltiples defenses han presentat un escrit als tribunals afectats demanant l'aplicació immediata: ho han fet les d'Esquerra, les dels juntaires Jordi Turull i Lluís Puig, la del dirigent d'Òmnium Oleguer Serra i el col·lectiu Alerta Solidària –que representa 53 independentistes que se'n poden beneficiar–. Qui no ho ha fet ha estat la defensa del dirigent de Junts Carles Puigdemont, exercida per Gonzalo Boye, que espera que els tribunals l'apliquin d'ofici –l'altra opció de què disposen–. L'aixecament de les mesures cautelars permetria el retorn de tots els exiliats, però pot haver-hi brega en els casos de malversació, que la Fiscalia del Suprem ha avisat que no són amnistiables, i en el cas de terrorisme per Tsunami Democràtic, on no hi ha mesures cautelars, però cal veure si se'n dictaran. De moment, el jutge Pablo Llarena manté l'ordre de detenció a Puigdemont pel cas de l'1-O.
Qui s'hi inclou?
El ball de xifres sobre qui es beneficia de la llei d'amnistia és important: mentre el govern espanyol va calcular que serien 372 persones, Òmnium augmenta la xifra a 1.616 i Alerta Solidària se centra en les persones de la societat civil inclosa –manifestants i activistes–: un total de 419 persones se'n podran beneficiar segons els seus càlculs, mentre que 749 més tenen les seves causes arxivades o han estat absoltes. En tot cas, Òmnium ha impulsat una sindicatura per fiscalitzar l'aplicació de la llei davant les reticències de la judicatura.
Si anem directament a la llei, és clar que queden incloses les "accions executades" del novembre del 2011 al mateix mes del 2023 "en el context del denominat procés independentista català". Això vol dir que s'inclouen tots els "actes comesos amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya", els actes per "convocar, promoure o procurar" la consulta del 9-N i el referèndum de l'1-O, actes de desobediència i resistència a l'autoritat, desordres públics i accions en actuacions policials. Alhora, la norma para atenció a la malversació: "No es considerarà enriquiment l'aplicació de fons públics a les finalitats previstes" per promoure l'1-O o el 9-N, precisament per esquivar l'exclusió de l'amnistia per a la malversació "amb enriquiment personal". I en el terrorisme s'apel·la a la directiva europea, molt més concreta que el Codi Penal espanyol, en uns casos com els de Tsunami Democràtic. L'exclusió sobre el delicte de traïció també està delimitada fent referència a les Nacions Unides.
Periple
Tot i el final tradicional de la norma amb el rei ordenant "a tots els espanyols, particulars i autoritats, que guardin i facin guardar aquesta llei orgànica", l'aplicació serà complexa i amb un periple incert. Les consultes prejudicials al TJUE per veure si la norma encaixa en el dret de la UE paralitzarien la llei d'amnistia en cada cas concret. Encara que no s'apliqués l'amnistia en aquests casos, no hauria d'impedir que s'aixequessin les mesures cautelars, però hi ha alguns jutges que ho han posat en qüestió, com ara Pablo Llarena, que ha optat per no retirar l'ordre de detenció a Puigdemont. D'altra banda, un recurs d'inconstitucionalitat al TC tampoc hauria d'aturar-ho tot perquè les cautelars estarien aixecades mentre es resolgués la constitucionalitat de la llei.