Investidura o repetició electoral: el calendari que ve després de la constitució del Congrés

BarcelonaLa socialista Francina Armengol ja és la nova presidenta del Congrés gràcies als 178 vots de l'eix d'esquerres i sobiranista, Junts i ERC inclosos, després d'arribar a un acord amb el PSOE. Ara s'obre un camí incert que ha de determinar si la legislatura espanyola que s'ha obert formalment aquest dijous té futur o si, per contra, acaba abans d'hora amb una repetició electoral. Aquests són els passos que s'hauran de fer a partir d'ara.

Ronda de contactes amb el rei

El primer pas ara l'haurà de fer Felip VI, que entra en escena amb la ronda de consultes amb els líders de les diferents formacions polítiques per saber qui té més suports i proposar un candidat a la presidència del govern espanyol "a través de la presidència del Congrés", com estipula l'article 99 de la Constitució. La idea és que aquests contactes comencin a dur-se a terme la setmana que ve. Tan bon punt el monarca s'hagi reunit amb els líders de les forces polítiques amb representació encarregarà la investidura a un candidat, havent-ho parlat amb la presidenta de la cambra. Tot i que legalment no hi ha un temps màxim fixat per a aquest tràmit fins a la sessió d'investidura, habitualment triga entre un mes i un mes i mig, si bé en el primer intent de Sánchez del 2019 va trigar dos mesos fins a convocar el ple, que va acabar amb una repetició electoral el novembre que sí que va originar el govern de coalició "progressista" entre el PSOE i Podem.

Un tema polèmic en què hi ha hagut pressions de tota mena és qui nomenarà el rei com a candidat. El coordinador general del PP, Elías Bendodo, ha anat insistint que confiava que el cap d'estat espanyol proposaria com a presidenciable el popular Alberto Núñez Feijóo, mentre que els socialistes han demanat que es deixi d'intentar influir en la prefectura de l'Estat. Ara bé, el cert és que depèn dels suports que els partits expressin i del que li digui la presidenta de la cambra, perquè l'única candidatura amb opcions ara per ara és la de l'actual president espanyol, Pedro Sánchez. És més, el darrer precedent és del mateix Sánchez: el rei el va proposar només a ell perquè els números no donaven cap candidat alternatiu.

El ple d'investidura

Un cop Felip VI hagi encarregat la investidura a un candidat, la presidenta del Congrés convocarà el ple. Llavors es produirà la primera sessió del debat d'investidura i es podrà escollir el president, però caldrà majoria absoluta. Si no, encara hi hauria l'opció de la majoria simple en la segona votació dos dies després, en què calen més sís que nos. En la conjuntura actual, els vots de Junts, que són els que generen més incertesa, resulten imprescindibles i caldria el suport explícit d'alguns dels seus set diputats perquè Sánchez pogués ser reelegit. Si no surt escollit cap president tampoc en el segon debat, començaria el compte enrere electoral.

Repetició electoral

Si fracassen les dues primeres sessions del debat d'investidura, s'engega el compte enrere de dos mesos fins a la convocatòria automàtica d'unes noves eleccions. Això vol dir que quan s'esgotés aquest termini, si no hagués prosperat cap candidatura –es poden convocar tants debats com es vulgui–, es convocarien automàticament eleccions. Els comicis se celebrarien al cap de 47 dies del dia límit per provar una investidura, quan ja queden dissoltes les Corts. Per tant, si la primera sessió d'investidura es produeix a mitjans o finals de setembre, una possible repetició d'eleccions podria ser cap a finals d'any o principis del 2024.