Els fiscals del Procés s'oposen a aplicar l'amnistia a Puigdemont i Junqueras
La norma estableix l'aixecament immediat de les mesures cautelars i dos mesos per a l'aplicació de la resta
MadridAmb l'amnistia aprovada, és l'hora dels tribunals i els moviments d'oposició no han trigat a arribar. Els fiscals del judici del Procés al Tribunal Suprem ja han obert la batalla: pretenen evitar el retorn de Carles Puigdemont i també s'oposen a amnistiar el delicte de malversació, pel qual estan inhabilitats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, i processats el propi Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. En una reunió aquest mateix dijous amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, els fiscals més durs contra l'1-O li han traslladat que, al seu entendre, la llei d'amnistia no pot obligar a retirar les ordres de detenció i ingrés a presó contra els exiliats. Com han d'aplicar a partir d'ara la llei els tribunals?
Les ordres de detenció
La llei preveu que els jutges hauran d'aixecar les mesures cautelars vigents de manera "immediata", cosa que hauria d'afavorir al retorn de Puigdemont, Comín i Puig. Ara bé, serà el jutge instructor que els té declarats en rebel·lia qui haurà de decidir-ho: en primer lloc, es dirigirà a les acusacions –la Fiscalia i Vox– i a les defenses per preguntar-los quin criteri tenen sobre com procedir. Un cop escoltades les parts, Llarena tindrà dues opcions sobre la taula. Pot, efectivament, fer cas a la llei i retirar les ordres de detenció i ingrés a presó i, per tant, que puguin tornar lliurement. O bé pot optar per presentar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per preguntar si aquest precepte específic de la llei d'amnistia és contrari al dret europeu.
Diferent és la situació dels exiliats que són a la causa de Tsunami Democràtic: són el mateix Puigdemont i Ruben Wagensberg al Tribunal Suprem i Marta Rovira, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní i Josep Campmajó a l'Audiència Nacional. De moment, cap de les dues instàncies ha dictat contra ells cap ordre de detenció a l'Estat. Per tant, poden tornar a Catalunya, si bé van marxar-ne precisament davant la hipòtesi que podien ser empresonats pel delicte de terrorisme que se'ls imputa. El precedent de Marta Molina –va anar a declarar recentment i el jutge no va prendre cap mesura cautelar (les parts tampoc ho van demanar)– indica que aquest perill era menor, tot i que ara el risc de fuga s'ha incrementat per als que són fora. Pel que fa a la número 2 d'ERC, Marta Rovira, no té cap ordre de detenció a Espanya pel Tsunami però sí del Suprem per l'1-O. Més enllà de la situació processal, el principal obstacle per a l'aplicació de la norma en la causa del Tsunami és que el jutge Manuel García-Castellón cregui que el delicte de terrorisme no és amnistiable i tiri endavant la investigació igualment.
Els inhabilitats per l'1-O
En un altre pla se situen els inhabilitats pel referèndum. La llei preveu un termini màxim de dos mesos per aplicar l'amnistia en un cas així, que consistiria en donar per extingides les condemnes. Ara bé, el tribunal presidit per Manuel Marchena també té l'opció d'acudir al tribunal de Luxemburg si discrepa amb la llei. La presentació d'una qüestió prejudicial implicaria la suspensió del procediment i, per tant, no s'aixecaria la inhabilitació fins que el TJUE es pronunciés, cosa que pot trigar més de mig any. Marchena també haurà de preguntar a les parts i els fiscals del Procés ja avancen que, segons ells, no es pot amnistiar la malversació. Ara bé qui té l'última paraula al ministeri públic és García Ortiz, que aquest divendres es reunirà amb fiscals de Catalunya, de l'Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes per coordinar l'aplicació de l'amnistia. En l'àmbit comptable, la Fiscalia reclama 3,4 milions d'euros per l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat entre el 2012 i el 2017 en una causa que, precisament aquest dimecres, va quedar vista per a sentència. L'amnistia planteja que la fiança que ja s'ha abonat es retornaria.
Més enllà dels tribunals, també poden recórrer al Tribunal Constitucional els grups parlamentaris i les comunitats autònomes, per bé que els seus recursos no tenen efectes suspensius sobre l'aplicació de la llei. El PP no ha concretat quan ho farà. Per la seva banda, a la Moncloa esperen que els jutges apliquin la norma, si bé a la carrera judicial han circulat guies per als jutges que vulguin posar bastons a les rodes a l'amnistia.