Terrorisme, traïció i corrupció: els canvis en la redacció de la llei d'amnistia

BarcelonaEl PSOE, Junts i Esquerra han arribat a un nou acord per a la llei d'amnistia. Amb quin objectiu? Oficialment, per "reforçar" la norma. Ara bé, quina és la redacció concreta? Tothom la interpreta igual? Quines recomanacions de l'informe de la Comissió de Venècia, reivindicat pels signants, s'assumeixen i quines s'ignoren? A continuació desgranem el nou articulat:

Terrorisme i traïció

Hi ha canvis en l'article de la llei que defineix aquells actes que queden exclosos de l'amnistia. Malgrat que Junts volia retirar les referències al terrorisme i a l'alta traïció, es mantenen fora de l'abast de la llei. Tanmateix, s'hi afegeixen condicionants amb l'objectiu que casos com el Tsunami Democràtic i els CDR, investigats al Suprem com a terrorisme, quedin més ben emparats per l'amnistia. Com? Si fins ara el text deia que en quedaven fora els delictes tipificats com a terrorisme segons el Codi Penal, la directiva europea i sempre que hi hagués hagut una intenció "directa" de violació dels drets humans, ara s'elimina la referència a la legislació espanyola per esmentar només l'europea -que restringeix més l'abast del terrorisme- i se suprimeix la paraula delicte: en queden exclosos, doncs, "els actes que per la seva finalitat poden ser qualificats de terrorisme, segons la directiva 2017/541 del Parlament Europeu i el Consell [...] i, a la vegada, hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans regulades als articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la protecció dels drets".

Amb aquest canvi, Junts considera que queda garantit que tots els encausats per delictes de terrorisme, des de l'expresident Carles Puigdemont fins als CDR, entren a la llei d'amnistia. "Ara hi ha entre 150 i 200 persones que poden estar tranquil·les gràcies a aquests canvis", han assegurat fonts de Junts. Ara bé, Esquerra considera que aquests canvis respecte a la versió anterior són "estètics" i no tenen cap efecte real perquè amb la redacció anterior ja prevalia el dret internacional.

En el cas del delicte de traïció, que també exclòs de l'amnistia, s'utilitza la mateixa fórmula en el sentit que es fa referència al dret internacional. Ara bé, es manté l'esment al Codi Penal espanyol i s'hi afegeixen requisits perquè no quedin fora de la llei casos com Volhov -si és que el jutge acaba portant la causa per la via de la traïció pels suposats contactes de Rússia amb l'independentisme-. Abans només s'esmentava la legislació estatal i ara s'hi afegeix una referència a les Nacions Unides. En seran exclosos, doncs, "els actes tipificats com a delictes de traïció i contra la pau o la independència de l'Estat i relatius a la defensa nacional del Codi Penal, sempre que s'hagi produït tant una amenaça efectiva i real com un ús efectiu de la força contra la integritat territorial o la independència política d'Espanya en els termes establerts a la Carta de les Nacions Unides".

També es canvia la redacció dels actes de tortura -exclosos de l'amnistia- per dificultar que hi entrin policies que van cometre actes de violència directa contra votants de l'1-O i s'afegeix que es reemborsaran les multes per la llei mordassa.

Malversació

També es retoca l'article que defineix qui entra a l'amnistia seguint les recomanacions de la Comissió de Venècia, perquè l'informe d'aquesta institució demanava que hi hagués una relació estreta entre el Procés i les conductes tipificades com a malversació o corrupció per evitar que hi hagi "arbitrarietat". Per això, els partits canvien el text: "S'entendran compresos [en l'amnistia] els actes tipificats com a delictes d'usurpació de funcions públiques o de malversació, únicament quan vagin dirigits a finançar, sufragar o facilitar la realització" del 9-N i de l'1-O o dedicats a promoure la secessió de Catalunya, "sempre que no hagi existit un propòsit d'enriquiment".

Per tant, més que ampliar l'abast de l'amnistia, se'n restringeix el perímetre perquè tot el que té a veure amb malversació estigui directament relacionat amb els referèndums o amb el Procés. ¿Això perjudica persones que tenien casos de malversació no relacionats directament amb l'1-O, com Josep Lluís Alay amb Nova Caledònia i l'escorta de Miquel Buch? Segons Junts no, perquè interpreta que queden emparats en l'amnistia perquè en cap d'aquests casos hi ha hagut enriquiment personal. Esquerra, al seu torn, interpreta que amb el nou text queden blindats per l'amnistia Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i la consellera Natàlia Garriga, a qui han de jutjar el 10 d'abril pels preparatius del referèndum.

Però també s'afegeix un nou article per combatre la interpretació que el Tribunal Suprem va fer de la darrera reforma del Codi Penal en relació amb la malversació: "No es considerarà enriquiment l'aplicació de fons públics a les finalitats previstes" per fer les votacions sobre la independència. "El fet de destinar diners a partides que no fossin legals no quedarà fora de la llei", diuen fonts republicanes. Cal recordar que l'alt tribunal va esquivar el darrer canvi del Codi Penal pactat entre ERC i el PSOE per despenalitzar els investigats per malversació per l'1-O argumentant que, malgrat no haver-se enriquit personalment, sí que havien destinat fons públics a finalitats il·lícites perquè van fer un referèndum il·legal.

Les recomanacions de Venècia que ignora el pacte

Tot i incorporar part dels consells de Venècia, també se n'ignoren alguns. Per exemple, amplien l'àmbit temporal de la llei i, en comptes de començar l'1 de gener del 2012 fins al 13 de novembre del 2023, avancen l'inici de l'amnistia a l'1 de novembre del 2011 perquè hi entri tota l'activitat exterior de la Generalitat. Fan això malgrat que la Comissió de Venècia havia apuntat que l'àmbit temporal de l'amnistia era "bastant llarg" i aconsellava precisar-lo per fer més "previsibles" els efectes de la llei.

Alhora, també es queixava de manca de claredat a l'hora d'aplicar la norma, sobretot quan diu que s'ha de fer en un termini de dos mesos i que els recursos -com la qüestió d'inconstitucionalitat- no tindran efectes suspensius. En aquest apartat, clau perquè puguin tornar els exiliats de manera immediata, els partits no hi introdueixen modificacions malgrat que la Comissió deixa clar que això no pot "privar el control judicial" de la llei d'amnistia.