Laura Borràs: "Amb aquest Govern no s’avança cap a la independència"

BarcelonaLaura Borràs és la presidenta de Junts per Catalunya i el juliol passat va ser suspesa del càrrec de presidenta del Parlament amb els vots a la mesa d’ERC, PSC i la CUP. 

Com està?

— Estic, que ja és molt. 

Abans de començar em deia que "hi ha gent que voldria que no hi fos".

— És evident. Fan les seves accions de manera directa o indirecta. Directa, suspenent-me com a presidenta. Indirecta, doncs preguntin al ministeri espanyol que es dedica a modificar el meu perfil de Viquipèdia.

La seva suspensió va ser per part del Parlament, de partits elegits democràticament.

— Si parlem en termes de lawfare, fins ara el practicava l’Estat. Des del moment de la suspensió, també el practica el Parlament de Catalunya. 

¿Creu que volen acabar amb vostè políticament?

— No sé si volen acabar amb mi. El que sé és el que va passar i es podria haver evitat. No va ser una decisió jurídica, va ser política; no va ser una decisió inevitable, va ser arbitrària. 

El 29 d’agost va donar un mes a ERC per reconduir el Procés i el Govern. Com va la negociació?

— El 29 d’agost vam fer una executiva de Junts i vam traslladar-ho. Vam constatar que l’acord de govern no s’està complint i, per tant, vam emplaçar l’altre partit perquè el compleixi. 

Així es va prendre la decisió, però jo li pregunto com va la negociació.

— Continuem treballant. Estem a les portes d’un debat de política general en el qual s’ha de poder visualitzar quin és el rumb polític que segueix el Govern. 

Van decidir també que ho sotmetrien a consulta de la militància. Amb quin calendari?

— Que hi hauria una consulta ja va quedar clar al congrés [de Junts] del juliol. La militància ho va subscriure i l’executiva es va marcar el mes d’octubre per dur-la a terme.

I la direcció es posicionarà?

— Som un partit radicalment democràtic. La qüestió no és entrar o sortir del Govern, la qüestió és que amb aquest Govern no s’avança cap a la independència, que no es compleixen els compromisos signats. Els partits seriosos quan contreuen acords els compleixen. 

Diu que la qüestió no és entrar o sortir del Govern, però ¿es treballa millor a fora que a dins?

— Està parlant amb algú que s’ha presentat per transformar a través del Govern. En el debat d’investidura, Pere Aragonès –jo era allà, al seu darrere, presidint el Parlament– va dir que es presentava per culminar la independència. Si això és així i ell ho va dir, amb l’acord que ERC ha signat amb Junts ha de poder ser així. 

Són la meitat del Govern. ¿Si en sortissin, seria un reconeixement del fracàs de vostès mateixos?

— ¿Si es produeix un trencament d’un acord, és un fracàs? Sí, però evidentment tu has de fer tot el possible per complir la teva part de l’acord. Això és el que nosaltres demanem. 

Com es culmina la independència? 

— L’any 2017 hi havia fervor, il·lusió i un horitzó perquè la ciutadania percebia que també des de les institucions hi havia unitat. 

Però, avui, com es fa?

— Si en aquell moment l’objectiu era possible, avui ho continua sent. El que hem de fer és aprendre dels errors, per reparar-los, i de les fortaleses i mantenir-nos-hi. 

Amb aquests cinc anys d’aprenentatge, avui com es fa?

— Hi ha un model que és el civilitzat, que és formar part d’un estat que reconeix l’autodeterminació. No és l’escenari en què ens trobem. La unilateralitat, quan és l’únic camí que deixa la negativa constant d’un estat, és el que vam practicar l’1-O. Hem de treballar en aquesta línia. 

¿Creu que és factible avui parlar d’unilateralitat?

— Unilateralitat és una paraula que sembla que faci molta por, però és una paraula que... 

Però deu necessitar algú al darrere de la unilateralitat, una certa força...

— No conec ningú que l’1-O volgués la independència que hagi deixat de voler-la. Jo l’1-O estava amb la gent i entro en política fa cinc anys. Podia estar preparada per a una confrontació amb l’estat espanyol, per al que no estava preparada és per entrar en una confrontació entre els mateixos partits independentistes.

Vostè és presidenta d’un partit polític. ¿Si les coses continuen així, vostè marxaria d’aquest partit?

— ¿Hem aconseguit l’objectiu pel qual jo vaig entrar en política? No. Per tant, continuo compromesa. 

Vostès van posar a ERC condicions pel compliment del pacte de govern: la direcció estratègica del Procés, coordinació a Madrid i la taula de diàleg que parli sobre autodeterminació. Com s’avança?

— No són condicions, són acords signats. L’acord de govern deia que hi havia d’haver una direcció estratègica del moviment i unitat a Madrid. Sembla difícil d’explicar que algú que defensa tant el diàleg amb l’estat espanyol li costi tant dialogar amb els independentistes catalans.

Es planteja un canvi de consellers?

— Les decisions no les prendrem mai ex ante, si de cas ex post.

¿ERC no permet avançar en la independència?

— Nosaltres hem constatat que aquest govern no avança en la independència, hem constatat això.

Si es trenqués el Govern, qui serien els socis de Junts?

— Els socis de Junts són la ciutadania.

Però els polítics també treballen estratègicament. Vostè deu treballar a curt, a mitjà, a llarg termini...?

— I tant, i amb pla B, C i D. Ho hem de fer i és la nostra responsabilitat.

Se sent atrapada en una contradicció. Perquè vostè em diu: "La gent ens diu «Us heu d’entendre»", però, en canvi, no s’entenen...

— He demanat sempre la unitat i és curiós que l’única unitat que jo he vist és la unitat de la mesa del Parlament amb el PSC-PSOE del 155 per vulnerar els meus drets.

¿El cas Juvillà va ser una dutxa de realitat per a vostè?

— El cas Juvillà va ser un cas molt dolorós.

¿En el fons vostè va acceptar les normes del Parlament quan havia dit que intentaria fer altres coses?

— El que vaig dir és que obeiria la voluntat del Parlament, i això és el que vaig fer. És un cas sobre el qual hi ha hagut molt de soroll i intoxicació.

Acudirà al debat de política general?

— Naturalment.

Seurà a la tribuna de convidats?

— Naturalment.

La incomoda?

— Hauria d’incomodar a qui m’hi ha posat sabent que soc la presidenta del Parlament, no a mi. El meu convenciment és que jo vaig obtenir els vots per fer de presidenta, he actuat en tot moment per prestigiar el Parlament. M’he passat quatre anys amb acusacions molt greus sobre el meu cap.

Parla d’aquesta causa oberta. Han caigut els delictes de malversació i frau, però es mantenen els de falsedat documental i prevaricació. Com es defensarà?

— Com ho he fet sempre: dient que jo no he comès cap delicte i fent ús de tota la informació amb dades i de manera contrastada.

Un dels temes més complexos són aquests correus electrònics que estan a la causa, que un dia em va dir que no reconeix.

— És una qüestió que ara està sub iudice. El meu advocat, Gonzalo Boye, va dir que hi haurà sorpreses en el judici. No hi ha cas. Vivim en un estat que té una policia patriòtica, jutges patriòtics i espies patriòtics.

Per tant, ¿demostraran que aquests correus electrònics vostè no els ha escrit?

— Nosaltres demostrarem que jo no he comès cap delicte i oferirem les sorpreses que desmuntaran les acusacions de les quals he estat víctima.

La intervenció de la Generalitat va advertir que estava abusant de la contractació menor. Va ignorar l’avís?

— No. Quan considera que és un abús de la contractació menor?

Jo li dic que això és a la instrucció.

— Tots els contractes de la Institució de les Lletres Catalanes, tots, són menors. Tots. És a dir...

Estan per sota dels 18.000 euros.

— Quan jo vaig entrar a treballar teníem un milió de pressupost, era el temps de les retallades. Tots els contractes de la Institució de les Lletres Catalanes són menors, tots, fets per mi, pel meu predecessor, pel meu successor, pel successor del meu successor...

Vol dir que no es podria treballar fent contractes de més de 18.000 euros...

— Estic dient que tots els contractes de la institució són de menys de 18.000 euros perquè la contractació de la institució fa que contractis recitals de poetes... que tenen un ajust pressupostari que fa que tota la contractació sigui de caràcter menor.

No, no, la qüestió és que estiguin connectats entre ells.

— I són utilitats funcionals separades...

Això és el que diu la instrucció, no jo.

— Exacte, per això li he volgut precisar que tota la contractació és menor i, per tant, aquí apareix el fantasma del fraccionament. No he comès fraccionament. En canvi, estic acusada de delictes que responen a sis anys de presó i 21 d’inhabilitació.

Tornem al partit. A les eleccions territorials de Junts, les llistes d’afins a Jordi Turull han desbancat persones del seu entorn.

— Nego la major. Què vol dir les llistes dels afins a Jordi Turull? Qui ha decidit que les persones que han obtingut el favor no són afins a Laura Borràs?

¿No hi ha diverses sensibilitats dins de Junts?

— Moltes, perquè Junts és un partit que té una ànima de moviment. No sé si hi ha diverses ànimes, el que hi ha és un cor que batega. Si vostè pensa en etiquetes, jo li puc dir que la primera turullista soc jo perquè és el meu secretari general.

Vostè diu que el referèndum ja s’ha fet i que cal implementar-lo. Com?

— Amb la fórmula de l’1-O. Unitat, determinació i eficàcia.

Es proclama una DUI?

— No, la declaració d’independència està feta. El que no s’ha fet és implementar-la. Queda pendent.

¿Creu que s’hauria d’haver implementat el 2-O del 2017?

— Jo crec que el 3 d’octubre, que la gent va sortir al carrer d’una manera massiva, no hauríem d’haver hagut d’abandonar el carrer.