Els comuns aposten per una Constitució catalana i una relació confederal amb l'Estat

BarcelonaEls comuns fien el futur de Catalunya a un canvi a l'Estat. L'eix nacional és un debat que la confluència de l'esquerra alternativa no aconsegueix treure's de sobre i ara torna a estar sobre la taula, després que la direcció de Catalunya en Comú portés al consell nacional de dissabte passat un document –avançat per Nació Digital i al qual ha tingut accés l'ARA– en què aposta per "superar el marc estatutari" amb l'elaboració d'una Constitució catalana. Un tràmit, però, que passaria per propiciar una reforma de la carta magna espanyola "en clau plurinacional".

El grup parlamentari de Catalunya en Comú - Podem ja va rebaixar les seves aspiracions a nivell nacional respecte a l'ideari de la formació amb motiu de la reunió que es va celebrar amb el president de la Generalitat, Quim Torra i la resta de formacions polítiques del Parlament a mitjans de novembre. El partit també va preparar un document que no feia referència a la construcció d'una República catalana que sí que apareix a l'ideari que el partit va aprovar el 8 d'abril del 2017 en la seva assemblea fundacional. Ara també retoca el seu posicionament i aposta a l'estat espanyol per una "república parlamentària federal, amb una relació de caràcter confederal respecte Catalunya i les nacions que així ho decideixin".

"Per desenvolupar aquest objectiu cal que ens diferenciem tant de la fracassada via unilateral independentista com de l'immobilisme autonomista i monàrquic", especifica el text, de deu pàgines, que ara queda subjecte a esmenes fins que se n'aprovi un de definitiu al proper consell nacional, el 19 de gener. Els comuns es desviuen per fer equilibris en la qüestió nacional, després que Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet s'han desmarcat de la direcció del partit perquè, segons el seu diagnòstic, amaga el cap sota l'ala pel que fa al sobiranisme. També a causa de les veus internes que demanen definir-se clarament com a federalistes i marcar distàncies amb l'independentisme.

La proposta de la direcció de CatComú és, doncs, aconseguir un estat espanyol plurinacional que obri la porta a canviar l'estatus de Catalunya "a través d'acords bilaterals". Una idea que ara mateix té un suport irrisori al Congrés, atès que el PP i Cs estan cada cop més a prop de la recentralització i el PSOE no està disposat a anar tan enllà. Els comuns volen que la nova configuració territorial de l'Estat "reconegui la capacitat de decidir de la ciutadania de Catalunya" a través d'un referèndum, per bé que no especifiquen els detalls d'aquesta votació. En aquesta línia, reivindiquen la proposta de llei de claredat que ja han exposat al Parlament per afrontar amb àmplies majories l'eventual canvi d'estatus polític de Catalunya.

Mentre no es posa fil a l'agulla a Catalunya, els comuns també reclamen donar suport a totes les iniciatives que qüestionin la monarquia espanyola, com els referèndums que s'han fet en diverses universitats. "Fer avançar els valors republicans i la crítica a la monarquia espanyola com una oportunitat de radicalitat democràtica per al nostre país" és una de les accions que la formació vol tirar endavant els propers mesos.

Llibertat dels presos i pressupostos de l'Estat

Més enllà de l'eix nacional, el text conté quatre apartats més en què es desgranen els objectius i postulats dels comuns de cara al futur proper. En qüestió de 'llibertats i democràcia', el partit consolida el seu clam favorable a la llibertat dels presos polítics, així com amb la protecció del dret a la manifestació i la vaga. En aquest sentit, defensen la derogació de la llei mordassa.

La direcció també subratlla la necessitat d'aprovar els pressupostos de l'Estat i que En Comú Podem es visibilitzi com la primera força catalana al Congrés. Sobre els comptes catalans, recalquen la necessitat de fer una reforma fiscal progressiva, així com d'altres demandes socials vinculades a l'habitatge, les taxes universitàries i les retribucions dels funcionaris de la Generalitat.

Tot plegat arriba quan falten sis mesos per a unes eleccions municipals clau per a Catalunya en Comú, que té com a màxima prioritat revalidar l'alcaldia de Barcelona. El document no amaga l'horitzó electoral i, en el cas de les mesures de caràcter social, especifica que cal "confrontar" amb les forces del Govern i també "diferenciar-se" de les propostes del PSC.