Aposta per l'estat federal però sense mencions explícites al referèndum: la proposta territorial de Sumar

MadridYolanda Díaz ha començat a concretar finalment l'esquelet del seu projecte polític, Sumar. Aquest dijous, l'equip de la vicepresidenta segona i ministra de Treball ha fet públiques les conclusions de la trentena de grups de treball que han estat elaborant el contingut del que ha de ser un projecte de cara als pròxims 10 anys i d'on també sortiran les idees per al programa electoral per a les eleccions generals que s'acosten. Des de Sumar aposten per mesures com la creació d'una banca pública, reduir la jornada laboral o dur a terme una reforma fiscal, i també posen per escrit una primera proposta de model territorial. En el document queda clar que Sumar pensa que s'ha de caminar cap a un estat federal. Ara bé, ¿defensen un referèndum per resoldre el conflicte català? No queda clar, perquè en les 16 pàgines de document no surt ni una sola vegada aquesta paraula.

Yolanda Díaz ha apostat públicament perquè Catalunya decideixi el seu futur, però en el document que ha presentat no fa cap menció explícita al conflicte català, sinó que dona una visió genèrica de quin hauria de ser el model territorial estatal. El que es destil·la del text és que Sumar creu que s'ha de donar més poder a les comunitats autònomes i als municipis, en un model que "desbordi l'autonomisme", i que les seves decisions incideixin en la governança de l'Estat. Aposten, per exemple, perquè les comunitats puguin participar en l'elecció de la composició d'institucions com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) o el Tribunal de Comptes. Defensen, a més, garantir el reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat i del seu plurilingüisme. I en aquest sentit, creuen que la presència de les llengües cooficials en totes les institucions estatals ha de ser una prioritat.

Per arribar a un model federal, aquest primer document creu que cal una "interpretació flexible i evolutiva de les comunitats autònomes, regions i nacionalitats com a processos oberts". És a dir, que la distribució competencial no sigui "estàtica" i que es puguin obrir els "canvis necessaris que facilitin un encaix harmònic" a partir de les reivindicacions de cada territori. Així, aposten per materialitzar les reformes estatutàries que es demanin, però també obrir una reforma constitucional. Això sí, la via unilateral queda descartada.

El procés participatiu

El document és genèric i ara s'obre a un procés participatiu en què la ciutadania pot fer les seves aportacions fins al mes de juny si s'inscriu en la pàgina web de Sumar. "Són mesures llargues, no són concretes, són mesures per implementar en una dècada, una mirada que va molt més enllà del curt termini d'una legislatura", han defensat Paula Moreno i Carlos Corrochano, els dos noms que ara assumiran la tasca de portaveus fins que s'acabi aquest procés participatiu, previst fins a finals d'estiu. Serà llavors quan s'hauran de presentar les propostes definitives després de les aportacions dels inscrits, que també podran votar els textos finals. Moreno i Corrochano han presentat en roda de premsa aquesta nova fase de Sumar. Un acte on no hi havia la impulsora del projecte, Yolanda Díaz, però sí un dels coordinadors dels grups de treball, el ministre d'Universitats, Joan Subirats.