Fer apologia del nazisme continuarà sense ser delicte
El PP tomba al Congrés una moció presentada per CiU i consensuada amb PSOE, IU, UpyD i UPN que demanava posar fi a la simbologia totalitària i nazi que "incita a la violència i l'odi"
BarcelonaLa majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats ha impedit aquest dijous que l'enaltiment del nazisme i el franquisme passin a ser considerats delicte. Els diputats del PP han tombat una moció de CiU que pretenia posar fi a la simbologia totalitària i nazi que "incita a la violència i l'odi". El text havia estat consensuat amb el PSOE, IU, UPyD i UPN i incloïa que fossin delictes l'apologia i l'enaltiment del franquisme.
El text reclamava una major col·laboració de les forces de seguretat de l'Estat amb les policies autonòmiques i locals per tal de perseguir més eficaçment aquelles persones i organitzacions que fomentin o promoguin idees o programes "basats en la negació de la democràcia i el foment de l'odi". En total han donat suport a la iniciativa de CiU 141 diputats, 180 hi han votat en contra i un s'ha abstingut.
Dimecres, durant el debat de la iniciativa, el diputat de CiU Jordi Jané va defensar una sèrie de canvis en el Codi Penal perquè es tipifiqui com a delicte la banalització de l'Holocaust o del nazisme i la utilització de símbols nazis i totalitaris. Mesures, però, que per al PP no són necessàries perquè, segons la diputada María Teresa Angulo, el govern espanyol ja ha inclòs la tipificació d'aquest tipus de delictes "abans que ningú".
Enaltiment del franquisme
Els socialistes, com va deixar clar el diputat Joan Carles Corcuera, no donarien suport a la iniciativa de CiU si no feia esment específic del franquisme. El PSOE va insistir que només donaria suport a la moció si recollia el franquisme, una demanda que finalment va quedar recollida. CiU va impulsar la iniciativa per la banalització del nazisme i la forma com s'utilitza el nom de Hitler per vincular-lo amb el sobiranisme. Pel PSOE, la prioritat era posar en evidència les evidents connexions entre sectors del PP i el franquisme.
A més de la demanda dels socialistes, la moció també ha incorporat alguns suggeriments de la portaveu d'UPyD, Rosa Díez, entre ells el que fa referència a la col·laboració de les diferents policies contra aquells que promouen la negació de la democràcia o el foment de l'odi. Si CiU pensava en les crítiques al sobiranisme i el PSOE en els vincles entre el PP i el franquisme, en el cas de Díez les seves aportacions anaven en la línia de delimitar el suport ciutadà al terrorisme.
Reforma del Codi Penal
La moció buscava que la reforma del Codi Penal que ja es troba en tramitació inclogui nous subjectes punibles. Entre altres, que es consideri un agreujant que un delicte d'odi s'hagi fet "per origen territorial" o per "la situació de persones sense llar" de les víctimes. També que s'incorpori als tipus penals d'odi el càstig per l'ús de les expressions "nazi", "nazisme", "feixista" o "feixisme" quan es defineixi ciutadans, representants democràtics, organitzacions polítiques democràtiques, entitats i institucions, igual com ja passa a Itàlia o Alemanya.
En aquest marc, el text demanava incorporar a l'ordenament el delicte de negacionisme en els termes a què fa referència la Memòria de la Fiscalia General de l'Estat del 2012, a les decisions del Consell Europeu i a la doctrina del Tribunal Constitucional. També que es considerés com a delicte d'odi "qualsevol acció, proposta, discurs, propaganda, gest o símbol propi o apologètic del nazisme i del delicte de negació o banalització de l'Holocaust o de qualsevol genocidi". En aquest apartat, afegia la petició que es tipifiquin les conductes "que impliquin l'apologia o l'enaltiment del franquisme, del feixisme, del totalitarisme o del nazisme amb la finalitat de lluitar contra la creixent manifestació i exhibició de símbols lligats a ideologies que practiquen o inciten a la violència i a l'odi".
Els últims dos punts del text demanaven incorporar una categoria específica de delictes d'odi als informes estadístics anuals sobre delinqüència i impulsar programes específics de formació als membres dels cossos de seguretat de l'Estat amb col·laboració amb les policies autonòmiques per ser més eficaços en la persecució de les organitzacions que promoguin idees basades en la negació de la democràcia i el foment de l'odi.
El cas alemany
Durant el debat de la moció, que va tenir lloc dimecres, Jané va recordar que la seva formació veu "amb preocupació" el moviment "creixent" que exhibeix símbols "que remeten a la violència i l'odi". Per aquest motiu considera que "és el moment d'aprofundir en la resposta penal" perquè "no podem mirar cap a una altra banda sobre el que està passant a la nostra societat". En aquest sentit, va recordar que la salutació feixista té una resposta penal a Itàlia i que a Alemanya està penada de manera expressa la justificació dels actes comesos en nom del nacionalsocialisme. A més, el Codi Penal alemany preveu penes per a aquells que en una reunió alterin l'ordre públic justificant o fent apologia de la violència nazi.
El PP havia presentat una esmena de substitució que no ha estat acceptada per CiU. Es limitava a instar el govern espanyol a "continuar amb la política" plasmada a la reforma del Codi Penal respecte al càstig a la incitació de l'odi i la violència contra grups o minories que reflecteix "el rebuig radical a tots els actes d'incitació a la discriminació, odi o violència de què pot ser objecte qualsevol col·lectiu o minoria".