Els experts dubten si un govern en funcions pot aplicar l'article 155 tal com assegura Sánchez

Barcelona"Un govern en funcions pot aplicar l'article 155. Ho hem estudiat". Amb aquesta contundència s'ha expressat aquest matí el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, sobre una eventual intervenció de la Generalitat. Una proposta que ha anat prenent força els últims dies després que diumenge el cap de files del PSOE apugés el to contra l'independentisme i amenacés amb la recepta del 155 que tant havia criticat al PP i Ciutadans durant la campanya del 28 d'abril.

Tot i la fermesa amb què s'ha manifestat Sánchez, els experts consultats per l'ARA rebaixen la taxativitat de les seves declaracions. "Des del punt de vista jurídic és dubtós", expressa la professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Argelia Queralt, que, tanmateix, admet: "si et remets a l'excepcionalitat de l'article com a últim mecanisme, podria ser suficient amb la diputació permanent".

La literalitat de l'article a la Constitució especifica que el Govern, "previ requeriment al president de la comunitat autònoma" afectada –en aquest cas, Quim Torra–, "amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar-la al compliment forçós de les seves obligacions". Ara bé, amb la situació de funcionalitat actual després que es convoquessin noves eleccions per al 10 de novembre, les Corts espanyoles van quedar dissoltes i, com a conseqüència, també el Senat.

"La diputació permanent no té altres atribucions que la de vetllar per la funcionalitat de les institucions", matisa el catedràtic de Dret Constitucional de la UB Xavier Arbós, tot i que observa cert marge a l'aplicació si s'atén a la sentència del Tribunal Constitucional del mes de juliol respecte a la intervenció de la Generalitat l'octubre del 2017. "A la llum de la sentència, això tindria viabilitat", apunta Arbós, que afegeix: "el pronòstic és que el TC tornaria a avalar l'aplicació". No obstant això, el catedràtic discrepa de la decisió de l'alt tribunal: "al meu parer no hauria de ser aplicable".

Sobre la suposada potestat de la diputació permanent també ha reflexionat a l'ARA Queralt, que obre la porta a la possibilitat que "amb un ple extraordinari es pogués aplicar", encara que ho veu "forçat". "Em genera dubtes si es pot aplicar en un període en funcions", explica la professora, que recorda que l'estat espanyol és un "cas excepcional" perquè "el període en funcions és molt llarg". "És una escletxa en el sistema: com més feble està l'Estat –en al·lusió a la situació de funcionalitat–, més opcions hi hauria d'aprofitar la vulnerabilitat", indica Queralt.

I mentre que Arbós i Queralt reconeixen dubtes tot i que no tanquen la porta a la veracitat de la proposta de Sánchez, la catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona Mercè Barceló la nega en rotund. "No és possible", exposa Barceló, que al·lega que la "literalitat de l'article demana que l'aplicació de l'article sigui per la majoria absoluta del Senat". Un requeriment que, als seus ulls, la diputació permanent no podria garantir. "Formalment no poden", sentencia.

Miguel Presno, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d'Oviedo, també sintonitza amb Barceló. "Una interpretació constitucionalment adequada conclou que la diputació permanent del Senat no pot avalar les mesures que proposi el govern a l'empara del 155", determina Presno.

Mesures menys restrictives

"És una mesura restrictiva, necessiten la majoria de la cambra per aplicar-la", insisteix Barceló, que considera que la intervenció de la Generalitat en el context actual suposaria "aplicar l'excepcionalitat de la Constitució en un territori". A més, la catedràtica conclou: "No es dona cap supòsit per a l'aplicació del 155 en els moments actuals".

Independentment dels motius amb què l'executiu de l'Estat podria justificar la intervenció del Govern, la viabilitat de l'acció genera dubtes entre els juristes. En aquest sentit, Arbós recorda que la carta magna "ofereix alternatives" per controlar un territori. El catedràtic es refereix a la Llei de Seguretat Nacional, que no necessitaria l'aval del Senat, i que permetria al ministre d'Interior en funcions, Fernando Marlaska, "assumir el control de les forces policials autonòmiques". Una opció que ja es va temptejar durant l'octubre del 2017 i que finalment va ser desestimada. De fet, no garantiria el "control total" de la Generalitat.

Una de les altres possibilitats que preveu la Constitució és la declaració de l'estat de setge, tot i que "implicaria situar l'Estat en un règim excepcional", adverteix Arbós, i gairebé equivalent a l'estat de guerra. En aquest cas, però, tampoc es necessitaria el pas pel Senat, sinó que amb una majoria absoluta al Congrés de Diputats a proposta exclusiva del govern ja seria suficient.

Tal com explica el catedràtic Miguel Presno, la declaració d'un estat de setge sí que seria un dels supòsits pels quals el govern podria "intervenir la diputació permanent del Senat", ja que l'article 57 del reglament del Congrés l'habilita per "exercir les competències que amb respecte als estats d'alarma, excepció i setge atribueix a la Cambra l'article 116 de la Constitució".