Aplaudiments i provocacions a la república de 'Star Wars'

BarcelonaEnric Millo i Jordi Cañas són com Paul Newman i Robert Redford, dos homes i un destí: dir-hi la seva a l'auditori de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i sortir-ne indemnes. Saben que el públic -uns dos-cents universitaris- no només és hegemònicament d'esquerres i favorable a la consulta, també vol que els seus companys de debat els humiliïn. Set portaveus parlamentaris davant una sala que vol votar independència. A l'entrada, el sindicat d'estudiants que organitza l'acte, la FNEC, hi penja una estelada, per deixar-ho clar.

Cañas és com Sundance Kid, que s'envalenteix davant l'adversitat. Cada intervenció és una provocació directa. Els estudiants l'esperen i ell no defrauda. Marca paquet fins i tot recordant que ell treballa des dels dotze anys i que, tot i que no els agrada la seva fila de funcionari emprenyat, ell porta corbata perquè la portava el seu avi, gent d'origen humil, i que no per això l'estudiant "que vesteix xandall és més guai" que ell.

"Heu vist Star Wars ? A la pel·lícula hi ha aquella frase: «La república va desaparèixer entre un eixordador aplaudiment»". Cañas ho diu perquè cada vegada que Marta Rovira (ERC), Àlex Maymó (CUP) i, en menor mesura, Jordi Turull (CiU) parlen arrenquen una ovació de la platea. El portaveu de Ciutadans dispara cada vegada que pren la paraula. Davant el concepte espoli fiscal , etziba al públic: "L'espoli fiscal és indigència argumental, intel·lectual, política i moral. Vostès són universitaris, vagin més enllà de la indigència intel·lectual perquè qui té més no ha de tenir més drets". El problema de la creativitat de Cañas és que hi ha un moment en què perds el fil, no desxifres l'enginy de l'al·lucinació, com quan comença a descriure les tallades de cabells oficials a Corea del Nord.

Maurici Lucena (PSC) també és punyent, però amb un to més asserenat: "La universitat t'ha d'ensenyar a pensar, a fer preguntes. Em fa la impressió que en el debat sobiranista no s'està facilitant l'exercici de pensar". Rovira es mostra quasi indignada davant les crítiques que li fan els altres portaveus, fins i tot Dolors Camats, que dispara pel flanc social. Rovira fa que no amb el cap constantment. Les ocurrències de Cañas sembla que la molesten.

El PP "esvera" els joves

Tot al contrari, el representant de la CUP riu sense complexos i Turull s'amaga la cara amb les mans, més aviat per evitar el somriure. El debat no sembla que vagi amb Millo. Fa cara de pòquer, no s'altera, defensa que el govern espanyol treballa per treure'ns de la crisi. Això esvera els joves, però el representant del PP no s'immuta.

A Rovira no li agrada que Millo faci broma en afegir, quan ella acusa el govern espanyol de les retallades: "Ja ha aparegut la bitxa, i no em refereixo a la Marta". Al públic tampoc li fa gràcia això de la bitxa. A mi em sorprèn el tarannà rebel que assumeix la portaveu d'Esquerra perquè el públic està incondicionalment amb ella, fins i tot quan assegura que els pressupostos del 2014 seran els últims de la Catalunya autonòmica. Actualment pocs s'hi jugarien un pèsol davant la possibilitat que això passi.

La participació de Turull té dos moments per emmarcar. El primer és una d'aquestes falques "melindro-pedants" [segons terminologia de Sergi Pàmies] tan de moda: "No entraré en la politiqueria perquè jo veig la transcendència del moment. Nosaltres estem escrivint la història". El segon moment és la resposta que dedica a un jove que li pregunta si sap que poden anar a la presó per incomplir la llei. "Si per defensar la democràcia acabem a la presó, potser és a Espanya a qui faran fora de la UE". Maymó també va dubtar que Mas acabi sent engarjolat perquè les elits mai passen per aquest tràngol, per molts diners en negre que hagin tingut en un paradís fiscal.