Aplaudiments al president

Josep Piqué va admetre que la pregunta que li faria en nom d'algú altre podia resultar "impertinent" i certament ho era: "La indefinició sobiranista o parlar de xoc de trens no resta credibilitat a Catalunya?" La profunda càrrega demagògica de la pregunta va posar en safata la resposta a Artur Mas, que va aprofitar per fer una de les millors intervencions que se li recorden davant d'un auditori no precisament sobiranista. La política és qüestió de tons i matisos. Tothom va entendre allà que Artur Mas no és Duran i Lleida, i que aquest senyor va de debò i que, per tant, no estem davant d'un nou joc de mans. Els aplaudiments d'una part dels assistents (no els de la primera fila) es pot interpretar com un suport tàcit al pacte fiscal. Però això seria una lectura simplista. Mas va dir que volia "tota la sobirania" ("o almenys tota la que puguem") i va reclamar per a Catalunya un lloc en el concert de les nacions d'Europa. No fa pas tant que aquest discurs hauria estat excèntric a Sitges. Ahir va ser aplaudit.