Quan apareixen els monstres
Sánchez supera una investidura marcada pel fantasma del 'Tamayazo' i la crispació de la dreta
MadridMés que una investidura enmig de Reis, va semblar una investidura en ple Halloween. El fantasma del Tamayazo recorria els passadissos d'un Congrés de Diputats on ja hi corre des de fa temps el monstre de la ultradreta. Hi havia tants nervis perquè no hi faltés ningú, que al final hi havia més gent del compte. Els uixers van haver de córrer a última hora per l'hemicicle amb cadires extres per encabir-hi els 350 diputats i també el grapat de senadors que no es van voler perdre la cita. Tothom feia números els minuts previs a la investidura de l'àbac, amb els diputats de cada grup comptant-se per assegurar-se que no faltava cap vot. No en va faltar cap. Tampoc el de Tomás Guitarte, que va haver de dormir fora de casa arran de les amenaces pel seu vot favorable a la investidura. A les 14.29 el fantasma del Tamayazo desapareixia definitivament i es convertia en l'últim fracàs d'una triple dreta un cop més sobreexcitada.
La segona volta del debat va ser, en definitiva, una repetició comprimida de la primera. Amb Pedro Sánchez carregant contra la crispació de la dreta i defensant la seva ajustadíssima majoria com l'única manera de sortir del bloqueig; Pablo Casado avançant per la dreta Vox i Santiago Abascal recuperant la posició després sumant als atacs contra Sánchez la criminalització de la immigració; Inés Arrimadas cridant al transfuguisme; Pablo Iglesias ovacionat pels socialistes, als quals fa pocs mesos no deixava dormir; ERC, JxCat i la CUP fent evident la fragilitat del govern de Sánchez, i Adolfo Suárez Illana posant nerviós el seu fisioterapeuta retorçant-se a la cadira per no veure el diputat d'EH Bildu.
Des de la seva posició, però, Suárez sí que va poder veure com els 52 diputats de la ultradreta abandonaven el ple mentre parlava Oskar Matute, i com el considerable forat que deixaven a l'hemicicle és l'esquerda que amenaça els fonaments de la democràcia espanyola que va ajudar a forjar el seu pare, i que buscava trencar amb les "dues Espanyes" que ara es tornen a visualitzar al Congrés. Dos blocs petris només trencats per l'agraïment d'Iglesias per la presència de la diputada d'En Comú Podem Aina Vidal, que va fer públic diumenge el càncer que s'està tractant, i que va rebre emocionada l'aplaudiment de tot l'hemicicle excepte de Vox.
Va ser l'únic punt de llum en l'estrena d'una investidura que es preveu duríssima per la fragilitat de la majoria i per la presència d'una ultradreta en ascens que ho contamina tot. Ho va evidenciar un altre cop ahir Abascal amb una intervenció inefable, atribuint sense cap pudor la violència masclista als immigrants.
Pedro Sánchez ja ha sigut investit president del primer govern de coalició de la democràcia a l'Estat. No sabem encara si hi ha un món vell que s'acaba i un de nou que comença, però el que és segur és que els monstres ja han aparegut.