El dia que es va reprendre el fil: 40 anys de la restitució del Parlament

Barcelona"Senyores, senyors diputats de Catalunya, la primera sessió del Parlament queda oberta". Amb aquestes paraules, pronunciades a un quart i cinc minuts d'una del migdia del 10 d’abril del 1980, el president de la Generalitat Josep Tarradellas donava per començat el primer ple de la cambra catalana des del restabliment de la democràcia. Aquest divendres se n'han complert 40 anys.

Tarradellas va obrir la sessió amb un discurs a mode de comiat –en pocs dies seria rellevat per Jordi Pujol– i que va tenir una demanda recurrent: "unitat nacional" per fer avançar Catalunya i per aïllar-la de "lluites partidistes". Però també va incloure diverses frases que, pronunciades per un membre d'ERC, podrien sorprendre llegides amb l'òptica d'avui. Va fer un agraïment al "patriòtic i enlairat sentit de responsabilitat de sa majestat el rei" i a la "lucidesa, coratge i ambició" d'Adolfo Suárez. Els reconeixia als dos un paper destacat en el procés de "restauració" de la Generalitat.

Hi ha coses que no han canviat tant, però. Com passa encara ara a principis de cada legislatura, aquell dia el primer que es va fer va ser una mesa provisional per pilotar la sessió inaugural i que va liderar el diputat de més edat, l'escriptor Josep Maria Poblet, també amb un llarg passat a l'exili. "Era diputat d'Esquerra Republicana. Tenia 82 anys, vivia a Vallvidrera i baixava cada dia a peu", recorda en conversa amb l'ARA Higini Clotas, diputat del PSC en aquella sessió i que es va acabar convertint en un dels diputats que va estar més anys al Parlament (1980-2012). Clotas recorda aquella jornada amb una gran emoció perquè "representava recuperar la institució màxima de l'autogovern de Catalunya després de quaranta anys de dictadura franquista". "Era la continuïtat de la legitimitat històrica del Parlament de la República", rebla.

I és que, malgrat totes les penalitats de la dictadura, aquell 10 d'abril del 1980 va haver-hi un fil de continuïtat amb la república desballestada 40 anys enrere. Per exemple, la que encarnava el diputat Josep Andreu Abelló, assegut al banc dels socialistes i que ja havia estat escollit diputat autonòmic gairebé 50 anys abans, en les eleccions del 1932.

Clotas també rememora un altre detall. La falta d’experiència de gairebé tots els diputats, que estrenaven la seva condició de parlamentaris "novells". Exposa que allò va fer que molts es fixessin en Jordi Pujol, Macià Alavedra (CiU), Joan Reventós i Eduard Martín Toval (PSC), que ja tenien una trajectòria prèvia, encara que breu, al Congrés de Diputats. "D'ells en vam aprendre molt i van guiar bastant la constitució del nou Parlament", evoca.

En la mesa provisional, al costat de Poblet va ser-hi el parlamentari del PSUC Marcel Planellas, com a diputat més jove de la sessió. Recorda que després dels discurs de Tarradellas va ser un dels encarregats d'acompanyar-lo a la sortida. Simbolitzava el final de la Generalitat provisional per donar pas a l'aterratge definitiu de les institucions catalanes restablertes. "Per a la gent que havíem lluitat per portar la democràcia i l'autogovern, aquell era un moment en què es concretaven tots aquells anys de lluita", rememora. D'aquell dia també en recorda un sentiment de responsabilitat compartida de tot l'hemicicle després de tants anys de lluita: "Ho hem de fer molt bé", es deien.

Sense escons per al PSA

Una de les primeres intervencions de la història del Parlament restablert es va fer en castellà. Va ser el diputat José Acosta, que va voler protestar sobre el sistema d'elecció dels nous membres de la mesa. Va deixar clar, però, que amb la seva crítica no buscava entelar "la solemnitat, la brillantor i l'alegria" d'aquell dia, que també compartia "el poble andalús". Acosta era un dels dos parlamentaris que aquelles eleccions va aconseguir el Partit Socialista d'Andalusia (PSA). L'altra era Francisco Hidalgo, que, 40 anys després i en conversa amb l’ARA, considera que "haver sigut diputat en la primera legislatura és sense cap mena de dubte un orgull absolut i total". Malgrat "l'alegria" d'aquell primer dia, recorda que des del moment zero els va quedar clar que eren el grup parlamentari més petit. "En la distribució provisional dels escons no van comptar amb nosaltres i ens vam haver d'asseure en unes cadires que ens van portar els uixers", explica a tall d’anècdota.

"Visca Catalunya lliure"

El primer president del Parlament restaurat va ser Heribert Barrera (ERC). Era una de les derivades d'un pacte del republicans amb CiU. Esquerra es quedava amb la presidència del Parlament i, a canvi, facilitaria uns dies després, el 24 d’abril, la primera investidura de Pujol com a president de la Generalitat, que també comptaria amb el suport de la UCD. En vindrien sis més. "Tenim un nord: garantir la llibertat i el benestar dels catalans i recuperar per a la nostra nació la sobirania perduda", va disparar Barrera. Del seu discurs, les cròniques de l'època també en destaquen que acabaria amb un "Visca Catalunya lliure!"

La primera llei de la cambra va arribar el 12 de juny d'aquell mateix 1980 i a través d'una votació gairebé inèdita en els temps actuals: per unanimitat. El Parlament va aprovar la llei 1/1980 per la qual es declarava festa nacional de Catalunya la diada de l'Onze de Setembre. En 40 anys el Parlament té comptabilitzats que s'han fet més de 850 plens, 700 lleis, 8.000 resolucions i 1.500 mocions. Tot això, però, ja és una altra història.