25 anys sense Guillem Agulló

ValènciaL'assassinat l'11 d'abril del 1993 de Guillem Agulló va suposar, per a la generació que a principis dels anys 90 feia els primers passos en l'adolescència i la militància política, el descobriment d'una realitat molt més hostil de la que els seus llibres de text escolars els explicaven. Agulló era un jove independentista de Burjassot (Horta Nord), militant de Maulets, que celebrava la Pasqua a la localitat muntanyenca de Montanejos (Alt Millars) quan va ser atacat per joves de l'anomenat Komando Marchalenes IV Reich. Va ser assassinat d'una ganivetada. En el judici es va condemnar el militant d'extrema dreta Pedro Cuevas a 14 anys de presó –només en va complir quatre– i es van absoldre els altres quatre acusats.

Dos exemples del terrabastall emocional que aquest dimecres compleix 25 anys són el periodista i músic Miquel Ramos i el també periodista i exdiputat de la CUP al Parlament de Catalunya David Fernàndez. "L'assassinat del Guillem ens va fer obrir els ulls a allò a què ens enfrontàvem, que, com es va demostrar al judici, era un context molt advers", recorda Ramos. "La seva mort va ser un punt d'inflexió. Va ser un buit des del qual vam decidir construir", explica Fernàndez.

L'impacte que va generar la mort del jove militant antiracista va ser reflectit per grups com Obrint Pas en l'enrabiada cançó 'No tingues por, que amb els anys va esdevenir un himne generacional. Una peça que va sintetitzar la indignació d'uns joves que, com confirma l'historiador i portaveu d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, "va impactar molt". "És cert que en la Transició ja hi havien hagut altres actes de violència –recordem, per exemple, l'assassinat de Miquel Grau [un jove alacantí, militant del Moviment Comunista del País Valencià, mort l'any 1977 com a resultat de la ferida d'un maó que li va ser llançat mentre participava en l'enganxada de cartells per la Diada del País Valencià d'aquell any]–, però el procés del Guillem ens va obrir els ulls".

Judici "espantós"

El turment no es va aturar en l'assassinat. Va continuar amb un judici que per a Ramos va evidenciar "la impunitat de l'extrema dreta d'aquest país, la passivitat de certes institucions i el paper que juguen els mitjans de comunicació quan criminalitzen la víctima". Qui ho va patir més va ser la família. Ho explica Carme Salvador, la mare del Guillem, que defineix el procés com a "espantós": "Va ser una burla contínua. Vam comprovar que el tribunal protegia els nazis, i vam haver de patir com Cuevas es burlava de nosaltres. El tribunal no va valorar per què van matar el nostre fill. Afortunadament, el temps ha posat les coses a lloc, i avui en dia tothom sap que va ser un assassinat polític, que al Guillem el van matar per les seves idees".

Per a Gisbert, que va exercir de portaveu de l'acusació popular durant el judici, el comportament del tribunal es va emmarcar en un "clima d'impunitat hereu d'una Transició que va permetre la pervivència de grupuscles d'extrema dreta". "Les seves agressions, amb una successió contínua d'atacs a immobles i persones vinculades a partits, entitats i associacions, no van ser mai investigades. Encara avui esperem una investigació sobre les bombes a la casa de Joan Fuster", afegeix Gisbert, que també recorda que la llibreria 3 i 4 de València ostenta el trist record de ser la més atacada d'Europa.

Reconeixement que no convenç

La recuperació de la memòria de Guillem Agulló per part de les institucions es va iniciar ara fa dos anys amb una declaració institucional aprovada per unanimitat per les Corts Valencianes en què es va reconèixer que el jove va ser assassinat per "combatre el racisme i la violència feixista". A aquest procés, i aprofitant la celebració de la manifestació que cada any se celebra pels volts del 25 d'abril a València, en record de la derrota a la Guerra de Successió, i que enguany tindrà lloc el dia 21, s'hi sumarà la inauguració d'un passeig dedicat al jove independentista al Jardí de Vivers de la ciutat.

El retard a l'hora de batejar un espai amb el seu nom i la via escollida, un passeig en un parc i no un carrer, no satisfà ni familiars ni entitats. Ho explica Guillem Agulló pare: "El passeig no ens agrada. Voldríem un carrer. Allò és un racó que cal anar a veure'l. Ells saben que hi estem en desacord, però no disgustats. Fem el retret, però també entenem que al País Valencià l'esquerra està tocant el poder només amb les ungles, i que amb qualsevol relliscada el poden perdre. Aquí les acusacions de catalanisme estan a l'ordre del dia".

Tot i la seva comprensió, Agulló destaca que "hi ha ha uns quants valents que van reivindicar la figura del Guillem" quan patien moltes amenaces. "Era un moment en què ningú s'atrevia a posar en dubte la sentència que deia que allò va ser una baralla. Ara es reconeix que va ser un crim polític i les institucions s'apunten a la victòria. I benvingut sigui, però hem estat sols", afegeix.

D'aquest greuge, l'activista Toni Gisbert en responsabilitza "una esquerra acomplexada", i assenyala com a principal responsable "el PSPV de Joan Lerma i després totes les institucions vinculades a aquest partit en aquell moment", tot i que, lògicament, "hi havia excepcions personals".

Pel que fa al valencianisme polític, Gisbert assenyala que malgrat que "la Unió del Poble Valencià i el primer Bloc Nacionalista Valencià no van ser capdavanters [en la reivindicació de la figura de Guillem Agulló], sí que han estat presents en totes les actuacions i sabíem que podíem comptar amb el seu ajut, igual que amb el d'Esquerra Unida".

Suport a Catalunya

Sobre aquesta solitud també reflexiona Carme Salvador, que destaca que a Catalunya "ens van comprendre de seguida". "Es van adonar que l'assassinat del nostre fill va ser una mort política. Allí hem parlat sempre amb més facilitat. Ací [al País Valencià] als actes sempre ens referíem al Guillem com una persona antifeixista i antiracista per no despertar cap antipatia, per bastir ponts. A Catalunya sí que podíem dir que era independentista".

També destaca la reivindicació de la figura de Guillem Agulló duta a terme a Catalunya pel periodista David Fernàndez, que subratlla que el primer municipi que va dedicar un espai al jove militant independentista va ser Sallent amb la participació de l'aleshores regidora i després diputada al Parlament de Catalunya Anna Gabriel. Més tard s'hi van sumar altres ciutats com Vic i localitats valencianes com Simat de la Valldigna.

Revifarà l'anticatalanisme?

Tot i que hi ha un consens que certifica que durant els últims anys la violència de l'extrema dreta al País Valencià ha disminuït notablement, les agressions de l'últim Nou d'Octubre van revifar certs fantasmes als carrers de València. Amb tot, Ramos i Gisbert asseguren que a hores d'ara tan sols ens trobem davant un escenari potencial. Per al periodista, la seva evolució dependrà en bona mesura del paper que hi juguin els mitjans de comunicació. Una actuació que Gisbert també considera cabdal, ja que assegura que "patim una accentuació de la violència verbal que, a més, no dubta a utilitzar la mentida de forma habitual". Per a l'historiador, si el procés polític que es viu actualment a Catalunya hagués tingut lloc 40 anys enrere, "i amb la fortalesa de l'anticatalanisme d'aquells moments, al País Valencià hauríem patit molta la violència d'aquells que desitgen evitar qualsevol lligam entre els dos pobles".

Concert en record del Guillem

Per oposar-se a qualsevol reviscolament de la violència de l'extrema dreta, però sobretot per recordar el coratge d'aquells que durant anys van lluitar per la memòria de Guillem Agulló i la lluita que representava, aquesta nit el Palau de la Música de València acollirà un concert d'Ovidi4, l'autobatejada Columna Guillem Agulló que formen la cantant Mireia Vives, David Fernàndez, el guitarrista Borja Penalba i el poeta David Caño, en què també participaran altres artistes convidats. El lema del recital és senzill i simbòlic, 'Cuidem-nos', una proposta molt adequada per aconseguir que ferides tan profundes com la que es va obrir ara fa 25 anys a Montanejos cicatritzin del tot.