Dos anys de la fugida de Joan Carles I: cap explicació i només una causa pendent

MadridEl 3 d'agost d'ara fa dos anys Joan Carles I feia les maletes per instal·lar-se, gairebé d'amagat i per sorpresa, a Abu Dhabi. Acorralat per diversos casos de corrupció, la Moncloa i la Zarzuela van creure que el millor per preservar la monarquia era que l'emèrit fugís del país i es distanciés –també físicament– de Felip VI, que mesos abans ja havia renunciat a l'herència del seu pare i li havia retirat l'assignació econòmica. Dos anys després d'aquell exili i als seus 84 anys, però, Joan Carles I ha vist com la majoria de causes que tenia obertes han quedat arxivades, no per manca d'indicis, sinó perquè els delictes havien prescrit o gràcies a la seva inviolabilitat. I l'antic monarca ha evitat donar cap explicació sobre els seus negocis a l'estranger. La decisió de la Fiscalia d'exonerar-lo dels casos que l'assetjaven va portar l'emèrit a tornar a agafar un avió el maig passat per plantar-se a Espanya. Una visita que va incomodar el PSOE i va comptar amb la rebuda freda del seu fill.

Els afers de Joan Carles I van fer trontollar els fonaments de la monarquia i van donar ales als republicans –entre ells, Unides Podem, soci minoritari de l'executiu espanyol– per intentar sense èxit obrir el meló d'un canvi en la forma d'estat. Felip VI, conjurat amb l'ala socialista del govern espanyol, ha intentat allunyar el llegat de l'emèrit de la monarquia per frenar el declivi de la institució. En els últims mesos, quan al president espanyol, Pedro Sánchez, se li ha preguntat sobre Joan Carles I, les seves respostes sempre han anat en una mateixa línia: ha reprovat el passat de l'anterior monarca i ha lloat l'exemplaritat del seu successor. L'última vegada que els periodistes li han pogut preguntar sobre el rei emèrit ha estat aquest dimarts, precisament després de reunir-se amb l'actual cap d'estat en la tradicional trobada abans de vacances. I Sánchez ha optat per no respondre sobre si era partidari que Joan Carles I tornés a Espanya: "No correspon al govern d'Espanya respondre a aquesta qüestió".

El cas d'assetjament al Regne Unit

La Fiscalia Anticorrupció va arxivar al març les tres causes que l'exmonarca tenia obertes per presumptes delictes relacionats amb els seus fons a l'estranger. D'entrada, a Joan Carles I se l'investigava per l'adjudicació l'any 2011 de les obres de l'AVE que uneix les ciutats de Medina i la Meca, a l'Aràbia Saudita, al consorci empresarial Al Shoula, a través de la qual s'hauria endut una comissió de 64,8 milions d'euros. El ministeri públic va determinar que aquests diners, en tot cas, havien estat "un regal". La segona causa que s'investigava eren les despeses efectuades per la fundació Zagatka, creada per un cosí llunyà de Joan Carles I, Àlvar d'Orleans, i per les quals l'emèrit va fer dues regularitzacions a Hisenda per un valor de 5,1 milions d'euros. I el tercer cas indagava en el trust a l'illa de Jersey vinculat a l'exmonarca i dotat amb uns 15 milions d'euros. Tot plegat, arxivat.

Amb la investigació de la Fiscalia suïssa sobre els 65 milions de l'Aràbia Saudita també arxivada des del desembre del 2021, a l'emèrit només li queda a hores d'ara una causa oberta, i no és per corrupció: és la que investiga un jutjat del Regne Unit sobre el presumpte assetjament a la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein. El cas està pendent que la defensa de Joan Carles I recorri la decisió de dos jutges del Tribunal d'Apel·lació d'Anglaterra i Gal·les, que asseguren que l'emèrit no té immunitat perquè, entre d'altres, no forma part de la Casa del Rei. Això portaria l'exmonarca a judici per un delicte d'assetjament.

Aquesta causa oberta, però, no va ser un impediment perquè Joan Carles I tornés el maig passat a posar els peus a Espanya. Ni tampoc que ho fes, a més, amb una actitud desafiant. Va passar un cap de setmana a Sanxenxo, va tornar a fer vela i va ironitzar sobre les causes per presumpta corrupció que l'involucraven. A la pregunta dels periodistes sobre si donaria explicacions, va respondre: "Explicacions de què?" La visita va generar malestar a les files socialistes però també a la casa reial. De fet, Felip VI només el va rebre a la Zarzuela l'últim dia del seu viatge: no hi va haver imatge de la retrobada entre pare i fill, però sí que l'actual monarca va tornar a deixar la porta oberta que Joan Carles I pogués tornar a Espanya per quedar-s'hi a viure. A risc que es tornés a convertir en un polèmic espectacle mediàtic, la següent visita, prevista per al mes de juny, es va acabar cancel·lant. Ara bé, fonts de l'entorn de l'emèrit expliquen a l'agència Efe que l'exmonarca s'està plantejant viatjar a Cascais, Portugal, al mes de setembre per participar en el campionat d'Europa de regates.

Els intents de millorar la transparència

Felip VI vol mantenir-se allunyat del seu pare i la seva manera de fer. I d'aquí que en els últims mesos la casa reial hagi pactat amb l'executiu espanyol una fiscalització de la seva activitat. El Tribunal de Comptes farà una auditoria externa dels comptes de la institució a partir del 2023, després que el 2 de juny la Casa del Rei i l'òrgan fiscalitzador signessin el conveni de col·laboració que recollia el decret aprovat pel govern espanyol per millorar la transparència de la monarquia. El text, però, no tocava la inviolabilitat del rei, una de les peticions que havia fet Unides Podem. De fet, els socialistes es continuen aliant amb la triple dreta per vetar al Congrés comissions d'investigació sobre la monarquia i, en concret, de les causes que han afectat l'emèrit. On el govern espanyol de moment no hi ha posat cap veto és a l'hora de desclassificar informació relacionada amb la Corona. Això sí, quan entri en vigor la nova llei de secrets oficials de la qual tot just l'executiu estatal n'ha presentat l'avantprojecte.

De moment, Joan Carles I continua instal·lat a Abu Dhabi, lluny d'Espanya, però amb personal que l'assisteix pagat per Patrimoni Nacional, l'organisme públic adscrit al ministeri de la Presidència, i la voluntat de sovintejar les visites a l'Estat. De tot plegat no se'n coneix oficialment l'opinió de la ciutadania: després de recollir successives valoracions negatives en les enquestes, el Centre d'Estudis Sociològics (CIS) va deixar de preguntar sobre la monarquia el 2015.