Un any de presó, un any de política

Oriol Junqueras

Oriol Junqueras i Quim Forn són els dos únics membres del govern de Carles Puigdemont que no han sortit de la presó des del 2 de novembre de l’any passat, malgrat les reiterades peticions de llibertat de les defenses. L’estratègia de Junqueras ha sigut semblant a la d’alguns dels seus companys, tots amb la mateixa sort: el vicepresident de l’1-O va rebutjar davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la via unilateral, tot i que va defensar el dret de l’autodeterminació, i va assegurar que no s’havia destinat “ni un sol cèntim del pressupost al Procés”. Ara bé, l’estratègia no va convèncer Llarena, que ha decidit mantenir-lo entre reixes des de fa un any. Malgrat tot, Junqueras no ha renunciat a la seva acció política: és president d’ERC i n’exerceix des de la presó, manté el vot delegat al Parlament i els republicans l’han elegit com a cap de llista per a les eleccions europees del maig vinent.

Joaquim Forn

Pablo Llarena considera que l’exconseller d’Interior Joaquim Forn és el responsable de “la passivitat” dels Mossos d’Esquadra durant el referèndum de l’1 d’Octubre. Davant el magistrat del Tribunal Suprem, amb tot, Forn va negar haver donat ordres a la policia catalana perquè no es requisessin urnes. Les explicacions de l’exconseller, que també va renunciar a la via unilateral en una de les seves primeres declaracions en seu judicial, no van convèncer Llarena, que li ha denegat totes les peticions de llibertat que ha demanat, fins i tot quan la fiscalia s’hi va sumar. Tampoc li va permetre sortir de la presó quan a finals de gener va renunciar a la seva acta com a diputat -Forn va anar de número set a la llista de JxCat per al 21-D-. Una renúncia que va argumentar per la promesa que va fer davant de Llarena que deixaria l’escó si el Govern optava per la via unilateral. Malgrat tot, Forn continua participant en l’acció política de JxCat i en l’impuls de la Crida. El seu nom, a més, sona per a les eleccions municipals de Barcelona, ja sigui acompanyant Ferran Mascarell o, fins i tot, com a alcaldable.

Josep Rull

Després de sortir de la presó el 4 de desembre, Josep Rull es va implicar a fons en la campanya de JxCat per al 21-D. Tot i que la formació no renunciava a la via unilateral, l’exconseller de Territori havia promès “renunciar a actuar fora del marc constitucional”. Però la llibertat li va durar poques setmanes: el 23 de març, Llarena el va tornar a enviar a la presó. L’estratègia de l’exconseller davant de Llarena va canviar i va optar per encarar-s’hi: “No seríem aquí si no haguéssim guanyat les eleccions”. Rull, a més, va afegir que, malgrat la presó, continuaria sent independentista pels seus fills. Des de Lledoners , Rull manté la implicació política amb la Crida i, fins que Llarena el va suspendre, l’acta de diputat.

Dolors Bassa

Dolors Bassa va deixar l’escó al març, just el dia abans que Llarena la tornés a enviar a la presó d’Alcalá-Meco per segona vegada -ja s’hi havia passat un mes al novembre-. Al desembre, l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Família va defensar davant de Llarena un canvi en el marc constitucional per tirar endavant la República. En una altra declaració, a l’abril Bassa va negar el caràcter violent de l’independentisme i va afirmar que l’única violència l’havia exercit la policia l’1-O. Després de ser a les llistes d’ERC per al 21-D, Bassa no manté la mateixa implicació política que la resta de presos. L’últim posicionament públic va ser en una entrevista a El Punt Avui, on va posar en dubte l’eficàcia de no acatar la sentència del judici.

Raül Romeva

Des que va començar a intuir que la querella per rebel·lió de la Fiscalia General de l’Estat podria acabar amb presó provisional, Raül Romeva va tenir clar que s’hi quedaria i va assumir les conseqüències de l’acció judicial de l’Estat. L’exconseller d’Afers Exteriors va entrar a Estremera el 2 de novembre i quan en va sortir, el 4, va anar de número 3 a la llista d’ERC per al 21-D i va obtenir un escó. Tot i renunciar a la via unilateral en una de les seves primeres declaracions al jutge, el 23 de març l’exconseller va tornar a entrar a la presó amb Rull, Turull, Bassa i Forcadell. A l’abril Romeva va defensar davant de Llarena “el dret de l’autodeterminació” i va denunciar la repressió de l’Estat contra l’independentisme. Romeva continua fent sentir el seu discurs polític des de la presó.

Jordi Turull

Jordi Turull va entrar a la presó d’Estremera el 2 de novembre i s’hi va estar durant poc més d’un mes, com a exconseller de la Presidència, i el 23 de març hi va tornar, però aquella vegada com a candidat a la investidura de la presidència de la Generalitat pendent de la votació en segona volta. “Vostè m’ha convertit en pres polític; rectifiqui”, va dir-li Turull a Llarena en la seva última declaració davant el jutge del Tribunal Suprem. Malgrat la presó, l’exportaveu del Govern ha continuat implicat en l’acció política independentista. Així, a Lledoners ha participat -juntament amb els altres presos- en reunions amb membres del Govern per decidir l’estratègia en temes com la suspensió dels diputats processats per rebel·lió i també l’encaix del PDECat a la Crida que impulsa Carles Puigdemont.

Carme Forcadell

El 9 de novembre de l’any passat, Carme Forcadell va passar una nit a la presó d’Alcalá-Meco. Després de pagar una fiança de 150.000 euros, l’expresidenta del Parlament va sortir-ne l’endemà de declarar al Tribunal Suprem, on va assegurar que la DUI havia sigut una declaració “política”. Pocs dies més tard, Forcadell feia públic que seria la número quatre de la llista d’ERC a les eleccions del 21 de desembre, tot i que en un principi no n’era partidària. Un cop va abandonar la presidència del Parlament, Forcadell va adoptar un paper secundari com a diputada. Va deixar l’escó el 22 de març, just un dia abans que el jutge Pablo Llarena li decretés presó incondicional sense fiança.