Un any per posar les bases del referèndum d'Aragonès
El Govern vol convocar els partits abans del mes de març per presentar-los l'informe de l'acord de claredat
BarcelonaUna de les prioritats de Pere Aragonès quan va assumir la presidència de la Generalitat va ser reactivar els camins per explorar com materialitzar el dret a l’autodeterminació, sobretot després de la divisió de l’independentisme posterior a l’1-O. D’entrada, el cap de l’executiu català va promoure crear l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, que es va presentar oficialment el 20 d’abril del 2022, i que pretenia visibilitzar el suport social a una solució democràtica per al conflicte català. Uns mesos més tard, el setembre del mateix any, Aragonès també va proposar un acord de claredat per fixar les bases per concretar l’autodeterminació. De fet, al setembre va instar Sánchez a fixar les condicions d'un referèndum abans que acabi la legislatura. No sembla, però, que la petició hagi agafat velocitat de creuer.
En quin punt es troben les vies d'Aragonès a un any que s’acabi la legislatura? En els pròxims mesos s’haurien de fer passos. D’una banda, el Govern ha de convocar els partits per posar-los sobre la taula l’informe de l’acord de claredat que van elaborar un grup d’experts capitanejats pel politòleg Marc Sanjaume. En un inici, Aragonès es va comprometre a reunir els grups parlamentaris abans d’acabar el 2023 o, a tot estirar, a principis d’aquest any. Ara fonts governamentals asseguren que es farà abans del mes de març. “No és tan important fer-ho ràpid com fer-ho bé”, apunten. Si es fa abans del març, la trobada seria prèvia a la primera reunió de la taula de diàleg entre els governs espanyol i català, que Pere Aragonès i Pedro Sánchez es van comprometre a fer abans del mes d’abril i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va pronosticar per a finals de març o principis d’abril.
En aquest espai de negociació amb l’Estat, la Generalitat hi vol abordar un referèndum d’autodeterminació, tot i el no del govern espanyol. Per intentar acostar posicions, però, Aragonès vol fer servir l’informe de l’acord de claredat per posar diverses opcions sobre la taula de l’Estat perquè Catalunya “pugui decidir el seu futur”. L’informe preveia escenaris com una consulta sobre la independència, sobre l’Estatut, sobre la Constitució o també un referèndum a tot l’Estat.
L’acord social sobre l’amnistia i l'autodeterminació
El que ha passat en un segon pla és l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació. El grup, que té com a cara visible l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, tenia per objectiu representar la majoria social que defensa l’amnistia i l’autodeterminació i elaborar un informe sobre aquestes dues qüestions a finals del 2022. Però els tempos s’han anat dilatant i aquest estiu el PSOE es va avenir a tirar endavant una llei d’amnistia. El grup ha passat a ser “tensor de reivindicació a coixí de legitimació”, explica el mateix Fernàndez en declaracions a l’ARA. L’objectiu, explica, és presentar l’informe i enviar-lo al Govern de cara al mes d’abril. Ara, però, no serà un text per explicar com ha de ser l’amnistia, sinó per “constatar” el que ha passat fins ara.
El grup pretén enviar l’informe a les institucions catalanes, però també espanyoles i europees. En paral·lel, els promotors continuen promovent, al costat de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), mocions als ajuntaments catalans per reflectir una fotografia que representi la majoria social a favor de l’amnistia i l’autodeterminació. L’acord de claredat i l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació no s’han entrellaçat, però sí que han actuat en paral·lel. Ara caldrà veure si, abans que acabi la legislatura, es poden veure resultats palpables de cada iniciativa.