Un any amb només 48 hores per abraçar els fills

BarcelonaMés de trenta anys de viatge compartit i mai s’hauria imaginat que es trobaria en aquesta situació. Susanna Barreda (49 anys) va conèixer Jordi Sànchez (54) fa “un munt d’anys” ja fent política a la Crida a la Solidaritat (1981), però no s’havia preparat per afrontar que l’activisme portaria la seva parella i pare dels seus tres fills a 365 dies de presó preventiva. Ni tampoc els que assumeix que sumarà fins que Europa “desmunti” la causa judicial contra l’1 d’Octubre. Ella, juntament amb l’Oriol (20), la Clara (16) i l’Abril (11), han hagut d’afrontar el seu any més complicat i “adaptar-se” -que no vol dir “acceptar la injustícia”, avisen- a viure sense el Jordi a casa. “Ara ja no tens el cor destrossat com ara fa un any, però la ferida és oberta i no es cura”, sentencia la Susanna.

Explica que, juntament amb la parella de Jordi Cuixart, Txell Bonet, no compten tant l’any a presó com els dies que han passat sense poder estar amb els seus fills. Tenint en compte, diu, que Sànchez prefereix esperar les trobades de vis-a-vis -no vol veure els seus fills a través d’un vidre-, calcula que els haurà abraçat un total de 48 hores. “No compto l’any, compto les mancances que porta la presó”, afegeix.

El seu fill Oriol assegura, just quan fa un any que el seu pare va marxar a Madrid per declarar, que si pogués tornar enrere s’acomiadaria diferent. Des del mateix lloc on va dir-l’hi, al menjador de casa seva, al barri del Guinardó de Barcelona, admet que en aquell moment no era conscient del que podia passar. “Si haguéssim sabut per on han anat les coses, el comiat no hauria sigut aquell. Sabíem que existia la possibilitat de presó, però en aquell moment no m’ho pensava. Tampoc que fos tan llarg. Aquell dia recordo el pare xocat, però potser llavors no hi vaig donar la importància que hi donaria ara”, afirma.

El tuit premonitori

La Susanna, en canvi, asseguda al seu costat, manté que ella, després de diverses informacions que havien transcendit, tenia la sensació que aquell dia Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no tornarien a dormir a Barcelona. Cita, per exemple, un tuit sobre les converses en la recepció de la Festa de la Hispanitat del 12 d’octubre a Madrid afirmant que hi hauria ordres de presó. Ara bé, explica que en cap cas pensava que seria per tant de temps ni per una causa d’aquesta “envergadura”.

Susanna Barreda i Oriol Sànchez no amaguen la duresa del que han viscut, però també asseguren que la presó ajuda a “relativitzar” els problemes quotidians i a travessar murs emocionals. “Allò de «abans ningú deia t’estimo» és cert. Ara tens molt poc temps per dir-ho i ho aprofites”, assegura la Susanna, mentre que l’Oriol, que admet ser “tan fred” com el seu pare, explica un episodi en què va intentar trencar aquestes barreres. “Volia tenir una visita a soles, a Madrid, per explicar com em sentia i que ell em digués com estava realment [...]. La conversa no va ser com m’imaginava, però va anar bé”, diu amb un petit somriure que comparteix amb la seva mare. “En Jordi és una persona molt positiva. Esclar que no està bé, és a la presó [...], però tendeix a positivitzar-ho tot per ajudar”, afegeix la Susanna. Ho exemplifica amb una anècdota recent, quan després de vuit mesos d’estar empresonat a Soto del Real va arribar a Lledoners. “Recordo la primera conversa que vaig tenir amb ell. Li vaig preguntar com havia sigut el viatge, que tothom deia que horrorós, però no hi va dedicar més d’un segon. «Ha sigut una merda», em va dir, i de seguida em va parlar de la vista espectacular de Montserrat que després de tants mesos havia vist o de com havia millorat el menjar respecte a Soto”, explica.

La diferència amb Lledoners

Però això no és l’únic que ha canviat per a Sànchez des que va ser traslladat a Catalunya. Un dret del pres un cop acabada la instrucció i no una “concessió” del govern espanyol -recorda l’Oriol-. Els familiars de l’exlíder de l’ANC i actual diputat de JxCat admeten que el patiment quan era a Soto del Real anava més enllà de l’emocional. “Patíem per la seva integritat física”, afirma la Susanna, ja que va estar mesos en un mòdul conflictiu i, fins i tot, va veure com apunyalaven un altre pres. “Lledoners segueix sent una presó, però almenys no patim per això”, afegeix. A més, afirmen que els centres penitenciaris no eren aliens a Sànchez. “En Jordi coneixia bé les presons, les visitava sovint quan era adjunt al Síndic de Greuges, i ara que les ha viscut des de dins creu que hi ha moltes coses que s’han de canviar”, explica la Susanna. Després d’un any de conèixer el sistema penitenciari per dins es pregunta si realment està pensat per “reinserir” o per “aïllar” només el pres de la societat.

A banda, valoren el fet que pugui compartir mòdul amb Jordi Cuixart -a Soto estaven separats- i els exconsellers, que eren a Estremera. “Està molt connectat a la situació política”, afirma la Susanna, i afegeix que, a diferència del que passava quan era a Madrid, Sànchez ja no li demana que li porti novel·les. Ara fa pinya amb els presos polítics.