Un any de majoria absoluta d'Ayuso: del "m'agrada la fruita" als elogis a Milei

MadridFa tot just un any, Isabel Díaz Ayuso aconseguia imposar-se en les eleccions autonòmiques del 28-M per majoria absoluta. Els quatre anteriors, havia governat primer en coalició amb Cs –del 2019 al 2021– i, després de trencar amb el partit taronja i avançar eleccions, amb un executiu monocolor, tot i que es va quedar a quatre escons de no dependre de ningú a l'Assemblea de Madrid. En tots dos períodes la presidenta madrilenya va necessitar el suport extern de Vox. ¿Ha canviat alguna cosa en els últims dotze mesos? El fet és que malgrat no dependre dels vots de l'extrema dreta, algunes de les normes tenen el seu segell ideològic, com la reforma de la llei trans autonòmica (que va ser aprovada pel PP en l'època de Cristina Cifuentes), que el Defensor del Poble ha portat al Tribunal Constitucional per vulneració de drets dels menors.

Durant aquest any també destaquen les reformes al Consell de Transparència, a la Cambra de Comptes o a Telemadrid, en què s'han rebaixat les majories per facilitar el control del PP. Els representants tant de Més Madrid com del PSOE i també de Vox han denunciat reiteradament "opacitat", "falta de transparència" i pulsions "absolutistes" per aquestes iniciatives d'Ayuso. Des de l'esquerra, a més, es denuncia que no s'han revertit les retallades en sanitat i educació que s'arrosseguen des de fa més de deu anys. Fa dos caps de setmana, 18.000 persones van sortir al carrer a la capital de l'Estat per denunciar el "desmantellament" de la "sanitat pública" que, segons denuncien els organitzadors, a Madrid té més d'un milió de pacients en llista d'espera i una inversió per càpita un 30% inferior que la mitjana de la resta d'autonomies. Els docents dels centres educatius públics també estan en peu de guerra des de fa mesos i tenen convocades dues jornades de vaga al juny.

Des del PP rebaten aquest relat i afirmen que són "mantres" que arrossega aquest espai ideològic. Els pressupostos que va aprovar el govern d'Ayuso per al 2024 inclouen una "inversió històrica en la sanitat pública", sostenen els populars a la cambra autonòmica, si bé obvien que també es va elevar la partida per als concerts sanitaris amb empreses privades. Des del PP també destaquen la construcció d'un nou edifici a l'Hospital 12 de Octubre o la posada en marxa del primer centre de dia de l'Estat per a malalts d'ELA, que s'ubica al polèmic Hospital Isabel Zendal, construït durant la pandèmia.

La mateixa presidenta madrilenya ha reivindicat la seva gestió en una entrevista a Telecinco aquest dilluns en què ha esgrimit una de les seves banderes: la rebaixa d'impostos. Per segon any consecutiu, Ayuso ha deflactat la tarifa autonòmica de l'IRPF, amb què preveu estalviar 153 milions d'euros a 3,5 milions de contribuents. També ha aprovat un pla de deduccions fiscals a propietaris d'habitatges que els posin a lloguer o per contrarestar l'augment dels tipus d'interès en les hipoteques variables. "Som el motor d'Espanya perquè hem abaixat impostos, hem ajudat la classe mitjana i busquem oportunitats per als joves", ha afirmat. Entre les xifres que reivindica la Comunitat de Madrid, hi ha haver superat "la barrera dels 14 milions de turistes", la creació de "135.000 nous llocs de treball en l'últim any" i haver "liderat" la inversió estrangera a l'Estat el 2023 amb el 54,3% del total. Ayuso ho contraposa amb la situació a Catalunya. Un dels assoliments que reivindica justament és l'atracció de "grans esdeveniments" com el Gran Premi de Fórmula 1 a partir de 2026, fet que podria posar en perill la continuïtat del de Montmeló.

"M'agrada la fruita"

Ayuso sosté que el "70%" del seu dia a dia el dedica a la gestió mentre que només "el 30%" es correspon amb la part més mediàtica que percep la ciutadania. La presidenta madrilenya s'ha convertit en una de les veus més dures amb el govern de Pedro Sánchez i en dotze mesos ha deixat incomptables frases dignes de recordar. La de "M'agrada la fruita" ha sigut la principal: l'intent d'amagar l'insult al president del govern espanyol s'ha convertit en lema de les protestes de la dreta. La investigació judicial per presumpte frau fiscal a la seva parella, Alberto González Amador, també ha esquitxat la seva gestió els últims mesos. La líder del PP madrileny ha insistit aquest dilluns que s'estan "vulnerant els drets" de la seva parella i ha lamentat que estigui patint un "tracte salvatge". Ayuso ha tornat a remarcar que els negocis de la seva parella no tenen res a veure amb la Comunitat de Madrid.

A més, la defensa que ha fet Ayuso del president de l'Argentina, Javier Milei, o les declaracions contra el reconeixement de Palestina –"Pretenen fer amb Hamàs com amb ETA: «Tu mata, que jo et donaré una comunitat autònoma. Tu mata, que jo et donaré un estat»", va dir la setmana passada– encara porten cua. També ho fa el fet que avalés el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, després que diversos periodistes denunciessin que els havia amenaçat. Una denúncia que va ser el detonant d'una protesta contra Ayuso davant de la seu del PP del carrer Génova. Tot plegat, però, davant del silenci d'Alberto Núñez Feijóo i amb enquestes internes que auguren que, si es tornés a votar, aconseguiria ampliar encara més la seva majoria absoluta.