Un any de l'autodesterrament de Joan Carles I

MadridD’aquí un parell de dies farà un any -el 3 d’agost- que el rei emèrit, Joan Carles I, decidia abandonar Espanya. Començava el seu autodesterrament a Abu Dhabi sota protecció del seu amic, el xeic Khalifa bin Zayed al-Nahyan, president dels Emirats Àrabs Units (EAU), que va ordenar preparar per a ell una vil·la a l’illa de Nurai, en ple golf Pèrsic.

A primera vista, la situació sembla surrealista. Per què? Perquè el rei emèrit no està formalment imputat o investigat en cap de les dues investigacions en curs: ni a Suïssa ni a Espanya. El 6 d’agost es compliran tres anys des que el fiscal del cantó de Ginebra, Yves Bertossa, va iniciar les diligències d’investigació sobre una transferència de 100 milions de dòlars cursada el 8 d’agost del 2008 pel ministeri de Finances de l’Aràbia Saudita a un compte de la Fundació Lucum (del qual primer beneficiari era Joan Carles, i el segon, el llavors príncep d’Astúries, Felip de Borbó) al banc Mirabaud de Ginebra.

Els imputats -presumpte delicte de blanqueig de capitals agreujat en relació amb el contracte d’adjudicació de l’AVE La Meca-Medina- són Dante Canonica, advocat de Joan Carles I; Arturo Giancarlo Fasana, gestor de diners de l’aleshores rei d’Espanya; el banc Mirabaud, i Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amant de Joan Carles I entre 2005 i 2009. Els dos primers exercien com a administradors de dues fundacions (Lucum i Zagatka) sobre les quals indaga Bertossa.

Al mes de juny, així mateix, es va complir un any des que Juan Ignacio Campos, tinent fiscal del Tribunal Suprem, un equip de tres fiscals -Paloma Iglesias, José Antonio del Cerro i Juan Carlos López Coig- i el fiscal en cap anticorrupció, Alejandro Luzón, van assumir la investigació que portava el fiscal Luis Pastor sobre un possible suborn en l’adjudicació de l’esmentat contracte de l’AVE.

Suma d’investigacions

A aquesta investigació se n’hi van afegir dues més. Una per ús de diners enviats al seu testaferro, el coronel de l’aire Nicolau Murga, per part del magnat mexicà Allen Sanginés-Krause, i una altra sobre un trust a l’illa de Jersey que en origen havia rebut diners enviats a Suïssa per ordre del financer Javier de la Rosa -a compte de Kuwait Investment Office (KIO)- als anys noranta del segle passat, en què el beneficiari real era el rei d’Espanya.

L’autodesterrament de Joan Carles I no va frenar les notícies sobre aquest escàndol, malgrat el cordó sanitari que ha intentat erigir la Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI per evitar el que el 1978 un dels “pares constituents”, el catedràtic de Dret Constitucional i Dret Polític Óscar Alzaga, ja va presagiar: l’ocàs de la institució monàrquica en “el cas improbabilíssim” que el rei arribés a delinquir.

Les seves dues regularitzacions fiscals -actualment estan sent comprovades a l’Agència Tributària- per valor superior a 5 milions d’euros, presentades pel despatx de l’advocat Javier Sánchez-Junco, a les quals el rei emèrit va donar llum verda des de la seva mansió del golf Pèrsic, van ser la demostració que acceptava ser un defraudador que intentava eludir el delicte fiscal.

Una d’elles regularitzava per 4.395.901,96 euros majoritàriament despeses de lloguer d’avions que havia pagat la Fundació Zagatka de Liechtenstein, el primer beneficiari de la qual és Álvaro de Orleans, cosí llunyà del monarca, i on figuraven com a tercer, quart i cinquè beneficiaris Joan Carles i, el llavors príncep d’Astúries, Felip de Borbó, i les infantes Cristina i Elena.

Les investigacions continuen. El fiscal Bertossa va viatjar a Madrid l’1 de juliol per reunir-se amb els fiscals del Suprem i coordinar els pròxims passos de la investigació. La reunió es va dur a terme a la seu de la Fiscalia General de l’Estat, al carrer de Fortuny, número 30 de Madrid. La fiscal general, Dolores Delgado, que en la seva condició de ministra de Justícia va conèixer ja al març del 2019, per comunicació de la Casa de Sa Majestat el Rei, l’assumpte de les fundacions Lucum i Zagatka, va aprofitar la reunió de l’1 de juliol per saludar Bertossa. “Va ser una salutació de cortesia”, va dir el portaveu de la Fiscalia en ser preguntat per l’ARA.

La demanda de Corinna

Mentre les fiscalies de Ginebra i del Suprem continuen, respectivament, les seves diligències, s’hi ha unit un tercer procediment en un tercer país: el Regne Unit. Corinna zu Sayn-Wittgenstein va presentar una demanda civil contra Joan Carles I al desembre que el jutge “màster” de l’Alt Tribunal de Justícia, Richard Davison, a càrrec del procediment, ha oficialitzat aquesta setmana, tot i que Joan Carles I ja coneixia l’escrit. L’ARA ha tingut accés a la demanda per assetjament, seguiment il·legal i difamació, demanda que exigeix mesures cautelars com una ordre d’allunyament per a Joan Carles I i una indemnització sense quantificar per danys i perjudicis.

El llavors rei d’Espanya va donar els 100 milions de dòlars a Corinna el juny del 2012 -mitjançant documents signats- i li va proposar matrimoni diverses vegades -l’última el 2014-, però la negativa de l’examant va provocar, segons la demanda, que Joan Carles li exigís la devolució dels diners. Una exigència a la qual Corinna no va accedir. L’examant descriu els seguiments i assetjaments als quals, segons afirma, va ser objecte per part d’agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol enviats a Londres i Mònaco, on també té residència. L’exdirector del servei d’intel·ligència Félix Sanz Roldán, per ordre de Joan Carles I, hauria participat directament en les pressions a partir del 2012. I el mateix Joan Carles hauria començat una campanya de descrèdit entre amistats comunes i de negocis en una operació desesperada per recuperar els diners, tenint en compte que ja donava per perduda la relació.

Fa un any que Joan Carles va posar terra per enmig per intentar fugir del seu passat i la monarquia segueix intentant cimentar les esquerdes que s’han obert des d’aleshores. Felip VI encara compta amb la complicitat dels principals partits polítics i, de moment, ni la justícia suïssa ni l'espanyola han imputat el seu pare. Sí que s'haurà d'enfrontar, però, a una demanda civil de la justícia britànica.