9-N: Un any frenètic entre la consulta i la desconnexió

1. 2,3 milions de vots en un dia històric

El 9 de novembre del 2014, i malgrat els entrebancs del govern espanyol, 2,3 milions de catalans sortien a votar en una consulta sobre la independència. Les llargues cues als col·legis electorals seran la imatge d’una jornada que traspassa fronteres i canviarà per sempre la política catalana. El Govern, amb l’ajut de més de 40.000 voluntaris, tira endavant una votació que l’Estat es mostra incapaç d’aturar. Una situació que obre esquerdes dins el PP i que portarà Mariano Rajoy a endurir les seves respostes al procés.

2. La llista unitària enfronta Mas i Junqueras

La gestió dels resultats del 9-N no va ser fàcil. En una conferència multitudinària, el president de la Generalitat, Artur Mas, planteja per primer cop una llista unitària del sobiranisme i la posa com a condició per convocar unes eleccions anticipades que haurien de servir com a plebiscit sobre la independència. La proposta topa amb el rebuig d’Oriol Junqueras, que també en una conferència aposta per llistes separades. S’obren setmanes de tensió dins del sobiranisme, que reviu l’enfrontament entre CDC i ERC que ja va fer trontollar la consulta.

3. Un acord amb fòrceps deriva en plebiscitàries

El 14 de gener una tensa reunió al Palau de la Generalitat entre Mas, Junqueras i les entitats sobiranistes va desencallar la crisi in extremis. Després de setmanes d’estira-i-arronses, el president es compromet a convocar eleccions el 27-S -i no en tres mesos com demanaven les entitats i ERC- però accepta que els partits hi vagin per separat. L’acord dóna pas a una sèrie de trobades que es traduiran en un preacord de full de ruta. Un text que fixarà el camí que s’haurà de seguir després de les eleccions i hi posarà terminis. Passaran 18 mesos abans de la desconnexió.

4. Colau irromp i sacseja el tauler independentista

Les eleccions municipals del 24 de maig sacsegen el tauler independentista. La victòria d’Ada Colau a Barcelona -amb rèpliques en altres ciutats de l’Estat, com Madrid- preocupa el president de la Generalitat, que tem que el fenomen pugui reproduir-se en les eleccions catalanes i allunyar el sobiranisme de la majoria absoluta. Els resultats també mouen peces a l’esquerra, on ICV, EUiA i Podem acceleren per crear una confluència d’esquerres que opti a la Generalitat. Les negociacions acabaran amb la creació de Catalunya Sí que es Pot.

5. CDC accelera després de trencar amb Unió

Un cop passada la treva de les municipals, Unió celebra una consulta interna per decidir si se suma al preacord de full de ruta que ja han subscrit CDC, ERC i les entitats sobiranistes. Malgrat una pregunta confusa que busca preservar la unitat, el partit es parteix en dos. La negativa a avalar obertament la independència acaba amb la sortida del Govern dels consellers democratacristians i el trencament de la federació després de 37 anys. El divorci desacomplexa Convergència, que, sense haver de fer equilibris amb Josep Antoni Duran i Lleida, prem l’accelerador i redobla la seva aposta independentista.

6. Mas posa sobre la taula, altre cop, la llista conjunta

El mes de juny no dóna treva. Després del trencament amb els seus socis de federació i quan falten menys de 100 dies per al 27-S, Artur Mas recupera el format conferència a Molins de Rei. Contra tot pronòstic, torna a posar sobre la taula la possibilitat d’una llista unitària. En aquest cas, però, apel·lant a la societat civil perquè sigui ella qui la impulsi. En aquell discurs, Mas reconeix que el sobiranisme ha “perdut embranzida” davant l’aparició dels que ell anomena “els del sí se puede ”. Per recuperar “el turbo de la il·lusió” cal, diu, refer la unitat de l’independentisme.

7. El naixement de JxSí fa revifar el sobiranisme

El cop d’efecte de Mas genera turbulències entre els partits favorables a la independència. ERC i la CUP mantenen la seva oposició a una llista unitària i proposen una candidatura sense polítics. Es tornen a multiplicar les cimeres que, un cop més, porten a un pacte inesperat. CDC i ERC aniran finalment junts a les eleccions catalanes amb una llista encapçalada per tres independents. Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals ocuparan els primers llocs d’una candidatura que es dirà Junts pel Sí i que dóna un nou impuls al procés.

8. Rivera creix com a revers del procés

Al mateix temps que avança el procés sobiranista, creix també Ciutadans. Lluny d’aquell 2010 en què va estar a punt de quedar fora del Parlament, el partit taronja apareix ara a les enquestes amb molta força a Espanya. Albert Rivera ha crescut com a revers de l’independentisme i com a oferta regeneracionista unionista davant la fallida dels partits històrics. Empès pels poders fàctics espanyols com a contrapès d’un Podem que durant mesos desbordava les enquestes, ha pres al PP la bandera de referent de l’espanyolisme a Catalunya.

9. Els escorcolls afegeixen pressió a CDC

A poques setmanes del 27-S, la Guàrdia Civil entra a les seus de CDC i de la Fundació CatDem en el marc d’una investigació contra el presumpte cobrament de comissions. No serà l’únic cop. Després de les eleccions la Guàrdia Civil tornarà a l’edifici del carrer Còrsega en un operatiu que acabarà amb el tresorer del partit, Andreu Viloca, a la presó i un alt càrrec de la Generalitat i diversos empresaris detinguts. El partit carrega contra l’espectacularitat d’una operació que, diuen, busca fer “mal” a CDC. “Som objecte de caça major”, lamenta Mas.

10. La Via Lliure omple la Meridiana amb un nou missatge internacional

El sobiranisme va tornar a sortir al carrer per quarta Diada consecutiva. Segons la Guàrdia Urbana, 1,5 milions de catalans van desbordar l’avinguda Meridiana de Barcelona amb una onada de colors. Una manifestació que, per primera vegada, no demanava poder votar sinó que ja era nítidament independentista. L’Onze de Setembre va coincidir, a més, amb el primer dia de campanya, una circumstància que va fer que l’unionisme portés a la Junta Electoral la retransmissió de la concentració.

11. Les urnes deixen la investidura en mans de la CUP

Nou mesos després que Mas anunciés la data de les eleccions, els catalans van tornar a les urnes per donar la majoria absoluta a l’independentisme. Tot i els 62 diputats de JxSí, la investidura d’Artur Mas queda en mans dels 10 diputats de la CUP, que durant tota la campanya havien promès que no el farien president. Mentre es negocia contra rellotge, el Parlament es constitueix, Carme Forcadell és nomenada presidenta de la cambra i els dos grups independentistes pacten una declaració de ruptura per iniciar la desconnexió d’Espanya. Es votarà avui.

12. Rajoy mobilitza l’Estat per frenar la ruptura

Els resultats del 27-S i els primers passos de la majoria independentista provoquen la reacció del govern espanyol. Escarmentat per l’experiència de la consulta, Mariano Rajoy mira de prendre la iniciativa i es veu a la Moncloa amb tots els partits espanyols per buscar una resposta conjunta a la declaració de ruptura. Arrenca al PSOE i a Ciutadans un compromís d’unitat que té com a primer resultat el recurs d’empara contra el ple de ruptura que tots tres presenten junts al Tribunal Constitucional. Un recurs que l’alt tribunal desestima, cosa que dóna llum verda al debat al Parlament. Serà avui. Un altre 9-N. Dotze mesos després.