Un any d’exili: la via per dur el Procés a Europa
Les resolucions contra l’extradició dels líders sobiranistes han dut les primeres victòries judicials
BarcelonaAra fa un any, a la seu del PDECat, al costat de la cadira del president del partit, Artur Mas, hi havia un seient reservat per a Carles Puigdemont, que quedaria buit durant tota la reunió del comitè de direcció. El president, cessat com la resta de membres del Govern, tampoc es va presentar al seu despatx de la Generalitat, tot i penjar a les xarxes socials una imatge del cel vist des del Pati dels Tarongers. Una fotografia per despistar, perquè el president ja havia emprès el camí cap a Brussel·les diumenge a la tarda i havia donat l’ordre a tots els consellers de desplaçar-se fins a la capital belga. Una consigna que van seguir Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Joaquim Forn. Aquests tres últims, amb tot, van tornar a Barcelona després d’una roda de premsa el dimarts 31 al Club de Premsa de Brussel·les. Puigdemont va deixar clares quines eren les seves intencions. “Si es pogués garantir un judici just i amb separació de poders, tornaríem immediatament”, va apuntar. Començava un exili que ha servit per dur el Procés a Europa i aconseguir victòries judicials.
El Suprem, en el punt de mira
El rebuig de la justícia belga a extradir Comín, Puig i Serret el 16 de maig, i la negativa de la justícia alemanya, només dos mesos més tard, a lliurar Puigdemont per rebel·lió, perquè no va acceptar els delictes equivalents a Alemanya, demostren segons Gonzalo Boye, advocat dels exiliats, l’encert d’haver sortit de l’estat espanyol: “Les resolucions judicials europees han sigut les úniques que han permès internacionalment posar en relleu que les acusacions que pesen sobre els dirigents independentistes no se sostenen més enllà de la ment dels jutges del Tribunal Suprem”, remarca el lletrat a l’ARA. Boye explica que la primera persona que es va posar en contacte amb ell va ser el també advocat i tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, que li va demanar en nom de Comín, amb qui són amics des de fa anys, si el podia assessorar en processos d’extradició. “Em truca el dia 28 o 29 i li recomano cinc països on instal·lar-se, que són Bèlgica, Holanda, el Regne Unit, Irlanda i Alemanya, que sé que no tramitaran una euroordre a cegues perquè són molt respectuosos amb els drets fonamentals”, explica Boye, que admet que no sabien on eren llavors els membres de l’executiu. En aquest sentit, l’advocat nega que recomanés a Puigdemont anar-se’n a Brussel·les, com s’ha publicat en alguns mitjans. “No li vaig dir on havia d’anar. De fet, el vaig conèixer dues setmanes després de començar a dissenyar la defensa de Comín i Serret”. Els revessos que ha patit el jutge Pablo Llarena de la justícia europea haurien d’influir, segons Boye, en les futures sentències de l’1-O, però no amaga algunes pors: “No sé si el Suprem voldrà jugar en un marc de justícia europeu”, adverteix.
Un debat polític amb tots lliures
Durant la primera roda de premsa a Brussel·les, Puigdemont va remarcar que era allà per garantir la continuïtat del govern legítim respecte del que qualificava de “cop d’estat” i per “internacionalitzar” el conflicte. Un argument que també va defensar la CUP arran de la decisió de l’exdiputada Anna Gabriel d’anar-se’n a Suïssa. “Cada dia que passem a l’exili demostrem que el conflicte polític no s’ha resolt”, va afirmar la cupaire en una entrevista al diari La Jornada. “Si tot el Govern s’hagués exiliat, ara el debat seria polític i no jurídic”, sentencia Boye.