Un any esperant (sense èxit) reformes a la monarquia
Tots els intents al Congrés s'han tombat o no s'han presentat
MadridFa un any, la fugida de Joan Carles I, acorralat per les seves corrupteles, va portar fins i tot el PSOE –un partit que tanca files amb l’arquitectura del 78– a obrir la porta a reformes que “modernitzin” la Corona i l’adeqüin a l’Espanya del segle XXI, en paraules del president espanyol, Pedro Sánchez. Tot i les promeses, més de 365 dies després, l’emèrit continua la seva estada a Abu Dhabi mentre la Fiscalia investiga les seves activitats tèrboles, i res no ha canviat per revertir els nivells de privilegi i opacitat de què gaudeix la monarquia, en una crisi de prestigi que per ara s'ha de mesurar des del terreny de les sensacions, perquè el CIS continua sense preguntar per la Corona des de l'abril del 2015.
Inviolabilitat
¿L’absència de responsabilitat ha de protegir els actes privats?
Fins on arriba la inviolabilitat –no poder ser jutjat– del rei és un dels principals debats que ha plantejat l’afer Joan Carles. Excepte el PP i Vox, la resta de partits han criticat públicament l’ocultació de patrimoni de l’emèrit, que és de moment l’únic que ell mateix ha reconegut amb les dues regularitzacions a Hisenda. El portaveu de Cs, Edmundo Bal, ha manifestat aquest divendres en una entrevista a Europa Press que veu amb bons ulls l’elaboració d’una llei que determini l’abast de la inviolabilitat i en deixi fora els actes no refrendats –la responsabilitat de qualsevol firma del rei en l’exercici de les seves funcions és, en realitat, del president del govern, el ministre competent o la presidència del Congrés.
Aquesta idea és precisament la que van plantejar Més País i Compromís en una proposició de llei al Congrés que no va arribar ni a tramitar-se i que Unides Podem també vol posar sobre la taula. Fa mesos que el soci del PSOE a l’executiu va prometre que portaria la seva proposta a la cambra baixa i encara no ho ha fet per evitar un xoc amb els socialistes i pel context de la pandèmia. A priori, no caldria reformar la Constitució perquè l’article 56.3 és genèric sobre la inviolabilitat. Per tant, es podria mantenir i desenvolupar aquest aspecte en una llei específica. La jurisprudència sí que s’hi ha pronunciat i ha encabit en l’absència de responsabilitat qualsevol acte del cap de l’Estat, per bé que algunes veus jurídiques consideren que elaborar una norma que separi els actes refrendats dels privats deixaria en paper mullat la doctrina judicial.
Transparència
El pressupost de la monarquia és desconegut i no fiscalitzat
La cara judicial és una de les vies que el cas Joan Carles ha evidenciat com a més urgents, tot i que des del PSOE s’ha anat refredant la possibilitat de tocar la inviolabilitat. Una altra de les potes és la transparència de què va tornar a parlar Sánchez dimarts des del Palau de Marivent. La monarquia no està sotmesa a la llei de transparència ni tampoc a la llei del Tribunal de Comptes, que s’encarrega de fiscalitzar el sector públic de l’Estat.
L’únic que es coneix és que la casa reial té una assignació dels pressupostos generals de l’Estat anual d’uns vuit milions d’euros i, des de l’arribada de Felip VI, es publica a què va destinada. No obstant, diversos ministeris dediquen recursos –humans i econòmics– a la institució que no estan comptabilitzats i que eleven amb escreix la xifra real del cost de la monarquia per a les arques de l’Estat. A l’espera de si el PSOE i el PP s’avenen a obrir algun debat –a la Moncloa hi ha el convenciment que cal el principal partit de l’oposició per abordar qualsevol qüestió vinculada a la Corona–, una altra possibilitat que tampoc s’ha produït aquest últim any és que la institució s’autoreguli amb alguna mesura en benefici de la transparència.
Control parlamentari
La mesa del Congrés, un mur infranquejable
El PSOE tampoc ha tingut intenció de debatre o investigar políticament des del Congrés les activitats de Joan Carles, ni tan sols les posteriors a la seva abdicació i que quedarien fora de la inviolabilitat. Les formacions sobiranistes i Unides Podem han presentat al llarg d’aquests mesos múltiples iniciatives i sempre s’han trobat amb el veto de la mesa, on els socialistes han fet pinça amb el PP i Vox, adduint que a la cambra baixa no li correspon controlar la monarquia.