Un any dels indults sense avenços en l'agenda antirepressiva
Ni l'amnistia ni la reforma de la sedició s'han obert pas
BarcelonaDijous es complirà un any des que a les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras va arribar la resolució del Tribunal Suprem amb els indults parcials dels nou presos polítics. Es posava fi a més de mil dies de presó i, a més, semblava col·locar-se la primera pedra d'un nou cicle en les relacions Catalunya-Espanya que permetia pensar amb més o menys optimisme en nous avenços futurs en l'agenda antirepressiva. El balanç des de llavors, però, ha desmentit aquesta expectativa. I no només això, sinó que en l'horitzó sobrevola l'amenaça d'un retrocés.
Els indults estan consolidats en l'imaginari polític col·lectiu, però no van ser un camí ràpid. El mateix Pedro Sánchez que els promouria el juny del 2021 només dos anys abans defensava en la campanya de les eleccions generals el compliment "íntegre" de les penes dels nou empresonats. "Fins que no vam veure els indults no ens ho vam creure, sempre hi havia un argument partidista per posposar el tema", diu una persona molt propera als presos.
Encara avui és material classificat plantejar si des de Catalunya es van negociar els indults amb el govern espanyol. "Si no haguéssim fet Sánchez president, no hi hauria indults", concedeix, com a molt, una veu autoritzada d'Esquerra. Els indults s'expliquen per molts factors, però un d'ells perquè Europa no era aliena a la qüestió. "Sánchez volia obrir-se molt a Europa i tenia clar que no podia passar com un antidemòcrata. Va veure el risc i va accelerar", argumenta un alt càrrec de la Generalitat que va viure molt de prop aquelles intenses setmanes. Per aquelles mateixes dates –i no va ser cap casualitat– es feia públic l'informe del Consell d'Europa que reclamava la mesura de gràcia com una de les múltiples vies per abordar el conflicte polític. També parlava de reformar el delicte de sedició i, malgrat que no utilitzava la paraula amnistia, també recomanava retirar les acusacions contra els càrrecs inferiors de l'administració represaliats per l'1-O.
Paràlisi
I des de llavors, què? L'informe del Consell d'Europa no va ser premonitori i la principal evidència és que pocs avenços hi ha hagut més en l'agenda antirepressiva. "Els indults van ser només un pedaç", expliquen fonts del Govern. Amb els presos fora de la presó, la gran demanda independentista es va concentrar llavors en reclamar una llei d'amnistia per donar resposta a les desenes de causes vinculades al Procés que encara s'acumulen als tribunals, però la norma s'ha embarrancat una vegada i una altra al Congrés per la negativa del PSOE ni tan sols a debatre-la. També es volia promoure una llei així des del Parlament per enviar-la després a Madrid, però també està aturada. "Mourem fitxa en el moment més oportú", sostenen des de la cambra catalana.
L'altra gran via antirepressiva que ara fa un any semblava que podia tenir alguna possibilitat d'èxit –més que no pas l'amnistia– era l'impuls de la reforma del delicte de sedició al Codi Penal –pel qual havien sigut condemnats els presos i que amenaça els exiliats–, malgrat que en l'independentisme la idea no generava entusiasme. La proposta tenia el segell dels comuns i va ser estudiada inicialment pel PSOE, però finalment també ha acabat en un calaix. Des que Juan Carlos Campo va sortir per la porta del ministeri de Justícia, no se n'ha sentit a parlar més. El problema ha sigut una diferència de fons sobre quin havia de ser el destí final de la reforma. Els comuns la veien com una possible via per donar una sortida al retorn dels exiliats, mentre que els socialistes ho visualitzaven com la mera reforma d'un delicte que generava molts dubtes en l'àmbit europeu, però no com un camí de tornada de Puigdemont –i els altres exiliats– sense passar per davant del jutge.
L'últim senyal d'alerta
En les últimes setmanes, en l'àmbit de la repressió, l'ambient encara s'ha enrarit una mica més pel Catalangate, però sobretot pel recurs que s'obre pas al Tribunal Suprem que pretén revisar la mesura de gràcia concedida als presos polítics. "S'ha obert clarament la porta a revisar-los. En parlem poc per no posar-nos nerviosos", explica el familiar d'un ex pres polític. Els indults es van firmar el 23 de juny del 2021, però Sánchez els va anunciar formalment dos dies abans en un acte al Liceu de Barcelona. Allà va recitar el poema de Miquel Martí Pol Ara mateix, però evitant-ne la part més cèlebre: "Tot està per fer i tot és possible". Aquesta omissió, un any després, pren més sentit que mai.