Antoni Fernàndez Teixidó: "La dicotomia d’ara és o revolució o negociació. La resta és enganyar la gent"

BarcelonaAntoni Fernàndez Teixidó (Barcelona, 1952) té una llarga trajectòria política, del CDS a CDC. Ara impulsa el moviment Lliures, que celebra divendres el seu primer congrés.

L’objectiu de Lliures és ser una força de centre pensada per al desenllaç del Procés. Què vol dir?

El Procés ha implicat una radicalització de les posicions nacionals, i una esquerranització de la política. Independentment del seu desenllaç, al catalanisme li cal un partit central, liberal i humanista. Tal com està configurat, no veig que les forces independentistes puguin guanyar. No som independentistes, però estem disposats a jugar en el context que els catalans decideixin.

¿Aspiren a ser una altra refundació de Convergència?

No som una refundació. Si parlem d’ocupar el seu espai, rotundament sí. Però som un partit completament nou. Em dirà que jo no, però la meva comesa és posar l’experiència al servei del projecte. El 35-40% de membres del partit són joves.

Parla d’una organització diferent.

Hi haurà una estructura de direcció molt elemental. El nostre gruix d’incompatibilitats està pensat perquè qui tingui un càrrec electe no estigui a la direcció. Els diputats podran escollir què voten al Parlament. I qualsevol candidat a les primàries haurà de tenir cinc anys d’experiència fora de la política. Amb això volem evitar l’endogàmia. La política no està pensada perquè algú s’hi eternitzi.

Vostè ha passat gran part de la seva vida a la política.

Per això ho entenc. L’objectiu és tenir homes i dones que entrin i surtin de la política. Algú que sap que el seu nomenament depèn directament de l’aparell practica una disciplina indiscutible, sense opinions pròpies. Crea una política viciada.

¿Es planteja ser candidat a la Generalitat?

Aquesta qüestió no està plantejada. Volem consolidar el partit i veure quines expectatives tenim d’anar a les eleccions. No volem conduir el catalanisme a una derrota.

Fins que tinguin opcions de treure diputats?

És imprescindible.

Com preveu les pròximes eleccions?

Si conservem el seny, hauran de ser unes eleccions convocades per Puigdemont i que cadascú els doni la naturalesa que cregui. Remarquem que es pensi en clau de programa, no només en clau nacional.

El 27-S CSQP va centrar-se en l’eix esquerra-dreta i el resultat no va ser el que esperaven.

Van fer bé. És important impregnar el debat nacional de caràcter programàtic. Lliures reivindica parlar de les dues coses ordenadament.

Quin model d’estat volen?

Independentment de quin sigui, un estat més petit. I l’element fonamental és la protecció de l’autogovern de Catalunya. No volem posar en risc els guanys de l’autonomia. Estem a favor d’un referèndum acordat, però no d’un d’unilateral. Han fet creure que es podrà fer però saben que no.

Com s’arriba a l’acord amb l’Estat?

Aconseguint posicions de força.

Com?

En unes eleccions en què els que defensen la independència tinguin una àmplia majoria, 90 diputats, no hi ha més remei que parlar.

Però quin marge d’autogovern li queda a Catalunya a l’Estat?

Des d’un punt de vista federal, l’Estatut dona un marge extraordinari. Ara estem ancorats, però si s’acaba el Procés canvia la relació. Ara hi ha una dicotomia: o revolució o negociació. La resta és enganyar la gent. Parlo d’una via revolucionària de veritat. Jo dic d’anar de reforma en reforma fins a la victòria final.

L’espai que reivindica està movent-se. Duran i Lleida va insinuar que podia crear un partit, hi ha les alternatives a Unió... ¿Podrien integrar-se a Lliures?

Si parlem a escala individual, indiscutiblement. No, en canvi, si parlem d’integrar estructures. Però tenim poc a veure amb les organitzacions de la tercera via i la democràcia cristiana. Si Duran i Lleida o Germà Gordó volen muntar un partit, que ho facin. Amb Gordó representem coses diferents, nosaltres estem en el post-Procés.

Per què crear Lliures i no participar en el debat ideològic del PDECat?

Al PDECat no hi ha debat ideològic. CDC va creuar el Rubicó amb el pacte amb la CUP, que acaba amb CDC i deixa tot el camí obert a ERC. I viu d’una tradició de poc debat i disciplina interna. El catalanisme posat al dia té espai.

Ningú ha trobat la manera de convertir-ho en vots.

Quan el PDECat abandona aquest espai, Unió treu 103.000 vots, i l’espai l’ocupa Ciutadans, que no és catalanista. Conec un munt de catalanistes que han votat Cs. Crec que hi ha milers de catalanistes autèntics, sincers, que s’estimen el país i volen que progressi l’autogovern.

¿Veurem exdirigents de pes a Lliures? Parlo de Boi Ruiz o Lluís Recoder.

Tinc la satisfacció que gent com Boi Ruiz o Pilar Fernández Bozal han vingut als nostres actes. Amb Recoder n’hem parlat i creiem que no és el moment.