Antoni Castellà: “La pregunta genera dubtes perquè no se sap què vol dir”

BarcelonaVostè va votar en contra de la proposta d’Espadaler.

Vaig votar-hi en contra, decebut. Havia de ser una pregunta clara. L’enunciat no defineix què és el procés. La plena sobirania la tenim als estatuts del partit. Sotmetre a votació una cosa que ja tens als estatuts no té sentit. Votar UDC el 27-S què voldrà dir? Sí-no o sí-sí?

Aquesta pregunta què expressa?

Cau en la indefinició. Quan es pregunta a la militància, la pregunta ha de ser clara.

Per tant, ¿la integració de què parla Espadaler és en realitat indefinició i incomoditat?

La pregunta que proposàvem [“¿Voleu que Unió es comprometi per una Catalunya independent en el marc de la UE?”] té més de 1.000 avals. Si el cens és de 5.000, la pregunta tanca la porta com a mínim al 20% de la militància. No és gaire integrador.

I si guanya el sí?

Aquest és el dubte. ¿Exactament quina és la posició respecte al 27-S si guanya el sí? Cada vegada més els ciutadans ens demanen claredat.

Si guanya el no, ¿la direcció haurà de fer un pas enrere?

Probablement. La pregunta formulada respon a la vella política. Aquests temps s’han acabat.

Ha decidit què votarà?

Probablement serà un no crític, com a esmena a la totalitat al redactat. Un no podria voler dir que accepto la pregunta. Però genera dubtes perquè no se sap què vol dir. Amb un no crític dic que no estic d’acord amb la pregunta. Podria ser abstenció o nul, però no hi crec.

Per què no una pregunta clara?

Espadaler es referma en el fet que això és una pregunta clara. La discussió és un diàleg de sords. Hi ha certa por a preguntar directament sobre independència sí o no...Intueixo que és perquè pensen que el resultat no seria el que els agradaria.

Si guanya el sí, ¿es podran presentar junts igualment amb CDC?

Això és instrumental. Primer hem de definir què defensa Unió. Si em pregunta si és una bona opció trencar, la meva resposta és no. Tindrà sentit trencar la federació el dia que Catalunya sigui independent.

Espadaler diu que aquesta fórmula evita que UDC es fracturi.

Ens hem de preguntar si té sentit sotmetre a votació una pregunta que ni tan sols té el consens de l’òrgan que la proposa. No és gaire afortunat sotmetre la militància a una pregunta que no té el consens del comitè de govern. Aquesta pregunta ens envia tres pantalles enrere.

I si guanyés el no, ¿demanaran congrés extraordinari?, ¿dimissions?

Ens reservem qualsevol decisió. Caldria replantejar l’estratègia per al 27-S. Si guanyés el no crític com a sinònim de dir sí al procés d’independència, la direcció hauria d’acceptar el resultat.