ELECCIONS
Política25/11/2020

Antoni Castellà: “La centralitat independentista és la via unilateral”

Entrevista al candidat de Demòcrates i diputat al Parlament

Quim Bertomeu
i Quim Bertomeu

BarcelonaAntoni Castellà (Barcelona, 1970) ha guanyat les primàries per ser el candidat de Demòcrates al 14-F. El partit ara intenta formar un “front comú” per la unilateralitat però, en un context en què la unitat independentista cotitza a la baixa, ja preveu presentar-se en solitari.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Parleu d’aixecar la suspensió de la declaració del 27-O. Com es fa?

Cargando
No hay anuncios

Fent-ho. Ho ha de fer el Parlament de Catalunya amb el mateix criteri democràtic que es va convocar l’1-O. És una condició necessària i ni de bon tros suficient.

Requeriria una votació, per tant?

Per descomptat. És una oportunitat històrica utilitzar aquestes eleccions per sotmetre a la valoració dels ciutadans com creuen que hem de donar sortida a l’1-O. Una votació del Parlament dient, miri, sí, declarem la independència.

Cargando
No hay anuncios

Fa tres anys no va funcionar. Per què hauria de fer-ho ara?

El que no va funcionar és que les institucions no hi van ser. L’1-O sí que va funcionar. El 3-O la ciutadania va sortir al carrer i qui no va seguir van ser les institucions. Proposem fer allò que no vam fer després de l’1-O: un procés col·lectiu entre institucions i ciutadania.

¿Creu que ERC i JxCat s’han allunyat de la unilateralitat?

Cargando
No hay anuncios

Ho veurem en els programes que presentin, però sí que crec que la repressió exercida per l’estat espanyol indiscriminada i brutal ha tingut certes conseqüències. Com més ens hem allunyat de la confrontació, més repressió hem tingut.

A les eleccions no repetiran l’aliança electoral amb ERC del 2017. Què no ha funcionat?

El 21-D Demòcrates va fer un acord amb ERC perquè ERC defensava la via unilateral. Demòcrates no s’ha mogut d’aquest objectiu i Esquerra legítimament va fer un congrés i ha canviat l’estratègia.

Cargando
No hay anuncios

Per què no han trencat el grup parlamentari que comparteixen?

Trenques un grup quan creus que no pots exercir la teva sobirania. ERC ha respectat que tenim estratègies diferents i hem pogut actuar plenament com a subgrup.

De cara al 14-F Demòcrates defensa una llista unitària per la unilateralitat. Ho veu possible?

Cargando
No hay anuncios

Un front comú. Hi veig moltes dificultats però no hi renunciem en absolut. Dos mesos abans de l’1-O no hi havia 1-O. 15 dies abans de JxSí era impossible que s’hagués fet JxSí. No tirarem la tovallola.

Si al final no és possible, Demòcrates es presentarà en solitari?

Ho hem decidit així. Per això hem fet un procés de primàries i hem escollit 135 candidats. Si no hi ha voluntat d’acord, aquesta vegada això no significarà un xantatge per no presentar-se. La via unilateral ha d’estar representada dins del Parlament.

Cargando
No hay anuncios

¿Tenen alguna enquesta que els doni alguna possibilitat?

Sí. Tenim una última enquesta d’octubre que mostra clarament que en tots els espais electorals l’estratègia més avalada pels ciutadans de Catalunya és la confrontació i amb diferència. Tenim opcions perquè la centralitat de l’independentisme segueix sent la via unilateral.

¿Es plantegen una integració a les llistes de JxCat?

Cargando
No hay anuncios

Si JxCat fa una aposta total i absoluta en el seu programa per la via unilateral, estarem encantats de poder parlar amb JxCat, però aquesta és la línia vermella.

Tot apunta que el 14-F serà un duel entre ERC i JxCat. Què li convé més a Catalunya?

Jo crec que el que li convindria al país com a resposta política a tres anys de repressió és un president o presidenta de la Generalitat disposada a donar sortida al mandat de l’1-O.

Cargando
No hay anuncios

No es mulla...

No és que no em mulli, és que penso que si tenim una guerra fratricida entre l’independentisme en funció de qui gestionarà més les engrunes, si ERC o Junts, serà un tret al peu.

¿El va decebre que Torra acceptés la seva inhabilitació?

El que em va decebre més és que davant d’una interferència tan bèstia per part de les institucions espanyoles el Parlament no donés una resposta política.