Meritxell Serret: “La vida a l’exili és com una presó de vidre”

BarcelonaAquest 11 de setembre farà sis mesos que Meritxell Serret va tornar de l’exili. Va estar més de tres anys a Bèlgica, on també va exercir de delegada del Govern a la UE.

Com ha viscut aquest mig any?

— Entre la il·lusió i el desbordament de retrobar-me amb tothom. Molt contenta de la decisió presa.

Com es va gestar el retorn?

— És una decisió principalment meva, i sí que va ser mínimament compartida amb persones de confiança a ERC i amb l’advocat. Tot va coincidir en el temps, les eleccions i que se’m plantegés anar de número 2. Per a mi era important poder evitar una fotografia d’empresonament.

Però no tenia la seguretat que no l’empresonarien.

— No. Arribar davant del Suprem sense ser detinguda era el més arriscat.

Què determinarà que la jutgi el Suprem o que la seva causa vingui a Catalunya?

— Si es manté malversació i desobediència hi ha més opcions que es vulgui mantenir al Suprem. Intentarem que vingui a Catalunya.

¿Els exiliats van entendre que tornés? No hi va haver retrets?

— No, quan vaig parlar amb ells el mateix dia que vaig tornar tot van ser missatges molt positius. Podem tenir discrepàncies, però s’estableixen uns vincles que van més enllà.

Hi parla sovint?

— No, aquest estiu hem estat tots retrobant-nos amb la família.

Entre Junqueras i Puigdemont no hi va haver devessall d’afecte. 

— En tinc un bon record. Va ser un bon gest, va ser un bon dia poder fer aquesta trobada, i confio que no serà l’última.

L’ERC que hi havia quan va marxar és la mateixa que ara?

— Sí i no. És la mateixa perquè mantenim les ganes de fer realitat la República. Però hi ha hagut canvis perquè la repressió, el que vam viure el 2017 i tot el que ha passat tenen impacte. ERC manté les conviccions, però organitzativament és més forta.

¿Té la mateixa pressa per fer la independència?

— Té les mateixes ganes i la mateixa pressa. Però hem vetllat molt per aprendre del que va passar el 2017.

El que ha canviat és l’estratègia.

— Bàsicament.

Ara Junqueras és el principal defensor d’una taula de diàleg.

— No podem abandonar mai la bandera del diàleg, perquè volem que qui ens reconegui siguin la resta de democràcies occidentals.

La Moncloa deixa clar que no hi haurà referèndum i amnistia.

— Que des del govern espanyol siguin incapaços de fer una proposta no menysté la proposta catalana, sinó que la reforça.

Encara que Sánchez no hi vagi, Aragonès hi ha d’anar?

— Jo espero que tothom s’ho prengui molt seriosament i que hi hagi la màxima representació.

Junts és escèptic.

— L’escepticisme el podem compartir tots, i també a ERC.

En el supòsit que Sánchez no hi vagi, es continuaran reunint? 

— La part catalana continuarem sempre reivindicant la solució política.

¿Hi ha res a fer entre ERC i Junts mentre Puigdemont i Junqueras n'estiguin al capdavant?

— Tenim un acord de legislatura que és ferm, i també tenim un acord amb la CUP. I això no treu continuar treballant per la via àmplia, i aquí hi ha els comuns, malgrat que hagin dit que el referèndum és una ximpleria.

La contraposició entre exili i presó ha portat a dir que la vida de l’exiliat és molt més còmoda.

— La vida a l’exili és com una presó de vidre, perquè no tens un horitzó. 

No és la Diada més il·lusionant dels últims anys.

— I no serà una Diada multitudinària. Espero que reforcem la fortalesa com a moviment.

¿Tindran el suport de la CUP als pressupostos?

— Confio que en això, com en tantes coses més, podrem ser capaços treballar conjuntament.