Joan Josep Nuet: “Si després del 4-M el PSOE és dèbil, és el moment de collar-lo”

Joan Josep Nuet (Reus, 1964) afronta a partir de demà el judici al Suprem pel seu paper en la mesa que va tramitar les lleis de desconnexió. La resta de membres sobiranistes ja han estat tots condemnats, i en el seu cas la fiscalia demana 16 mesos d’inhabilitació per desobediència i 24.000 euros de multa.

Creu que correrà la mateixa sort que els seus companys?

— Aquest judici és un judici polític, per tant el Suprem prendrà la decisió no només pels fets, sinó en funció del context.

En quin context encaixa l’absolució?

— El Suprem sap que hi ha una part important de les democràcies europees que l’estan observant.

Si l’absolen a vostè, no seria tant com dir que estaven jutjant una ideologia i no uns fets?

— És que el judici és polític. Quan es va tramitar la primera querella contra els membres de la mesa, a mi la fiscalia em va excloure.

L’Advocacia de l’Estat també l’acusa.

— Està clar que el govern de l’Estat podria fer molt més.

Com ara què?

— L’Advocacia de l’Estat té una dependència orgànica del govern, i la fiscalia d’alguna manera també. I per tant pot influir. Igual que Mariano Rajoy va dir avui pitjarem el botó vermell i el procés judicial contra el sobiranisme es va posar en marxa, estic segur que sota la taula hi ha un altre botó que el que fa és començar a frenar. Un altra cosa és que hi ha d’haver voluntat política.

Això s’acaba girant en contra seva, el grup d’ERC al Congrés, per donar suport a un govern que no està fent res per a la normalització política del conflicte.

— Encara és difícil fer la conclusió, perquè a la legislatura encara li queda un trosset. Quan acabi farem un balanç i veurem si el diàleg ha donat algun fruit.

Fent un balanç a la mitja part, els resultats són més aviat migrats, no?

— És veritat. Però crec que si no hi hagués hagut pandèmia, la mesa de diàleg hagués donat alguns fruits i possiblement el govern hauria pres algunes decisions que haurien alleugerit la pressió. Estem parlant d’alleugerir la pressió, no de trobar en mesos una solució al conflicte.

L’amnistia sembla que no prosperarà. De l’indult vostè en té alguna notícia?

— L’amnistia és un debat que farem perquè el PSOE s’ha d’acostumar a escoltar, perquè el conflicte va per llarg. També la solució va per llarg, però han d’adonar-se que és irreversible.

Ara hi ha eleccions a Madrid. De l’indult, ni parlar-ne fins al 4-M?

— És evident que amb la campanya és el pitjor moment per fer qualsevol cosa. Però si al PSOE li va malament, s’haurà acabat el mantra d’avançar les eleccions a l’Estat. Si el PSOE se sent fort es comporta igual que el PP, però si és dèbil és el moment de collar-lo. No perquè es torni independentista, simplement perquè trobi vies de diàleg democràtic.

S’atreviria a posar una data aproximada a l’indult?

— Passat el 4 de maig, el PSOE sap que ja no té majoria parlamentària si no fa gestos polítics palpables davant de la societat catalana.

Els faran perdre votacions?

— Perdran votacions setmana a setmana. El que no farem és tornar-nos bojos i votar en contra d’aspectes com ara diners per a autònoms.

Que hagi marxat Iglesias del govern és una mala notícia?

— Amb Yolanda Díaz tenim una excel·lent relació. La conec des de fa molts anys. Els seus principis són molt semblants als d’Iglesias.

Quin és el PSOE real? El que forma govern amb Unides Podem o el que en determinades coses s’acosta més al PP?

— No hi ha un PSOE, n’hi ha diversos.

I Pedro Sánchez de quin és?

— Depèn del dia i de les enquestes del dia anterior. Per tant, què hem de fer? Que aparegui el Sánchez que més li interessa a Catalunya. S’ha de sentir profundament pressionat.

ERC ha demanat a Albiach no vetar JxCat. Quan vostè estava als comuns hauria governat amb Junts?

— No se m’hauria passat pel cap pactar amb CiU, però avui en dia no hi ha CiU, hi ha JxCat. Si algú pensa que són el mateix, s’equivoca.Un PSOE bipolar