Jéssica Albiach: "Si Joan Carles I torna ha de ser jutjat"

La presidenta del grup parlamentari d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, atén l’ARA pocs dies després que Unides Podem i el PSOE anunciessin un acord sobre els pressupostos.

Deu estar encantada.

— Estem satisfetes. L’acord dels pressupostos és un dels millors que hem tingut fins ara. Són expansius, sis de cada deu euros van destinats a polítiques socials i ara la cosa més important és negociar-los amb les forces que vam fer possible la investidura.

Quina part és atribuïble al lideratge de Yolanda Díaz?

— La llei de regulació de lloguers ha sigut una de les coses que més hem batallat, juntament amb les entitats i la ciutadania organitzada que han estat empenyent. Catalunya va ser pionera i ara hem aconseguit traslladar aquest canvi de paradigma al govern de l’Estat. També hem aportat al xec cultural dels 400 euros per a la gent jove, el salari mínim, en dependència, en les pensions... 

Amb Díaz hi ha menys soroll que amb Iglesias? 

— Les comparacions mai són bones. Sense Iglesias no seríem on som. Hi ha posat no només la cara, sinó tot el cos, la família... S’ha obert en canal per poder arribar on som. Això és d’una generositat immensa, com també saber reconèixer que segurament ara, per tot el soroll que es generava al voltant seu, perjudicava més que no ajudava i que pot ser útil des d’altres llocs. La Yolanda està molt bé per al lideratge que necessitem ara mateix.

Quina és la seva manera de fer?

— És molt discreta, i aquesta capacitat de diàleg i d’entesa en cap cas està allunyada de la seva fermesa i dels principis que defensa. No podem oblidar que és gallega i que té una sensibilitat que va més enllà del madridisme, que moltes vegades ho acaba absorbint tot. 

No hi poden fer res, amb el preu de la llum? 

— S’han pres mesures com la rebaixa del preu a través de la rebaixa fiscal que paguen els contribuents. També s’ha posat un topall màxim al preu del gas, que és el més car i que condiciona el preu de les renovables, el sector hidroelèctric i les nuclears. És una barbaritat. Ja es treballa en un decret, però també necessitem una energètica pública com la que ja tenim a Barcelona. És un context internacional advers que, per tant, hem d’encarar amb mesures estructurals. 

Tornant als pressupostos, entendria que ERC no els signés? 

— Són difícilment no signables.

Quan Rufián diu que cal suar per obtenir el suport d’ERC als comptes del govern espanyol, fa referència a la taula de diàleg? 

— Independentment dels pressupostos, la taula de diàleg ha de donar fruits. Totes hem de remar per aconseguir un benestar més gran per als catalans, i en aquest sentit tenim el mateix objectiu. 

Han parlat de la reforma del delicte de sedició? 

— És una de les propostes que portem a la taula. Parlem d’indults, de la reforma del delicte de sedició i de desjudicialitzar el conflicte.

Vostès negociaran els pressupostos amb el conseller Giró a Catalunya?

— Vam parlar-hi abans de l’estiu, vam fer una ronda amb tots els grups parlamentaris. Ens va dir que el seu soci prioritari era la CUP i que de totes maneres ens mantindria informats, que ens diria alguna cosa després de la Mercè. No n'hem tingut notícia. Hem sabut aquesta setmana que portaria els comptes al novembre, això vol dir que hi ha uns dies o alguna setmana de retard en la negociació. És responsabilitat d’aquest bloc de la investidura tirar endavant els pressupostos.

Van proposar un salari màxim català. Com es concreta?

— Pensem i treballem quina és la ràtio que hi ha d’haver entre qui més cobra i qui menys dins una empresa. I també que cada vegada que l’empresari o l’alt directiu vol apujar-se un euro, s'ha de fer també proporcionalment per a la resta de treballadors de l’empresa. Parlo sempre de grans empreses, no de pimes. Amb això què aconseguiríem? Que baixin els sous? No, al contrari, que apugin el sou a les persones que menys guanyen.

No correrien el risc que Catalunya perdés competitivitat? 

— M’està dient que, per no perdre aquesta suposada competitivitat, s’han de mantenir uns índexs de desigualtat que són immorals.

Però governen a Espanya. Per què no ho intenten a escala espanyola?

— No renuncio que Catalunya sigui líder en aquestes mesures. Podrien començar amb un pla pilot a les empreses públiques, i a més també ho inclouria com a requisit per a la contractació pública. Si ho féssim, la Generalitat mai hauria pogut contractar Ferrovial per al sistema de rastreig de covid, perquè el sou més alt és 238 vegades superior ja no al sou més baix, sinó al salari mitjà de l’empresa.

Té algun dubte que Ada Colau es presenti a la reelecció?

— És una decisió i un anunci que haurà de fer ella. A mi m’agradaria que es tornés a presentar. 

Ha trobat excessiva la vaga de maquinistes? 

— És una bona notícia que s’hagi acabat la vaga, perquè entenc que s’arribarà a un acord. En el necessari traspàs de Rodalies a la Generalitat, hem de garantir les condicions laborals, també la mobilitat. 

Les empreses haurien de poder obligar els treballadors a vacunar-se? 

— A mi sempre m’agrada més pensar en la seducció que no en la imposició. Ara, hi ha sectors que són especialment sensibles i en què la vacunació és imprescindible.

Hauria de ser exigible a la sanitat?

— Jo estaria més tranquil·la. 

Parlant de treballadors amb salaris màxims, entendria que el rei Joan Carles vingués per Nadal a Espanya? 

— Hi ha situacions que són una anomalia democràtica, com tot això que està passant amb el rei Joan Carles. Per un costat, que hi hagi partits que vetin comissions d’investigació al Congrés, i, per l’altre, que al Parlament de Catalunya no puguem ni discutir sobre una monarquia esquitxada per la corrupció. Si torna, només hauria de ser per ser jutjat, per tornar els diners i per donar explicacions.