Elisenda Paluzie: “Hem de refer l’estratègia revisant què va fallar a l’octubre”

BarcelonaElisenda Paluzie (Barcelona, 1969), presidenta de l’ANC, visita l’ARA a una setmana de la Diada.

Quants inscrits hi ha per a la Diada?

200.000, anem augmentant a poc a poc. 220.000 samarretes i 800 autocars completament ocupats. La manifestació d’aquest any és especial. No hem materialitzat la independència i hi ha repressió. Serà un indicador de fins a quin punt la repressió ha aconseguit que renunciem als objectius i la mobilització.

La manifestació què demana?

Que tornem a reprendre el camí per materialitzar la República. No diem com, però l’objectiu és aquest. Hem anat superant etapes. Hem aconseguit fer un referèndum en unes condicions absolutament anòmales.

Per tant, ¿ja no cal intentar pactar un referèndum amb l’Estat?

Fa cinc anys que el demanem. I hem de ser curosos perquè a la gent que va defensar les urnes davant la violència no li pots dir que allò no tenia sentit. És evident que una independència negociada té menys costos per a tothom. Si a l’altra banda hi hagués una oferta de referèndum d’autodeterminació podríem estar-hi disposats. Però és a ells a qui els pertoca fer una oferta. L’Estat no la farà, tret que se senti perdut.

¿Veuria un referèndum d’autodeterminació en la proposta de Sánchez d’un nou Estatut?

No. Has de fer una pregunta claríssima, amb una resposta de sí o no.

Si la manifestació va de materialitzar la República, ¿com es fa?

Hem de refer l’estratègia. La paret és molt més dura del que prevèiem. Ens hem de continuar preparant per a l’única via possible, la unilateral. Però sempre estant disposats a la via negociada. Per estar preparats per a la unilateral, hem d’analitzar les febleses de l’octubre. No hi posem un termini. Quan estiguem preparats. Preparem-nos per quan hi torni a haver una oportunitat o la generem.

¿Per saltar la paret no caldria eixamplar la base?

Una cosa no és contradictòria amb l’altra. Hauríem pogut tenir més suport i que ens fallessin la resta de coses.

Si vas amb un 60% de vots...

Tant és, la unitat d’Espanya és un principi sagrat. Probablement, de cara enfora, com més forta fos la majoria més els costaria [a l’Estat]. Però no són condicions suficients.

Què creu que ha de passar perquè l’Estat se senti perdut?

Persistència, majories i determinació política, social i de les institucions. Que els desbordi. No sabrem mai què hauria passat si el 3-O haguéssim declarat la independència. Vam anar perdent i vam arribar cansats i dividits al 27-O.

El president Torra va demanar “sacrifici, resiliència i resistència”.

Hi afegiria persistència i coherència. Per eixamplar se t’ha de veure coherent. No estic d’acord amb el fet que els mateixos que deien que havíem de declarar la independència després diguin que no som majoria. No comprem arguments unionistes. Com més, millor? Sí. Però tenim majoria.

A curt termini, ¿Catalunya no canviarà d’estatus?

Tret que passi alguna cosa que no preveiem. No juguem sols, l’Estat pot cometre un error o a l’inrevés. No podem prometre dates ni terminis, hem de ser coherents, persistents, treballar i estar preparats.

En què consisteix no acatar la sentència? El president Torra va dir que el seu límit era el Parlament.

No acabo de veure què vol dir. Si el que està dient és que la sentència és una oportunitat per materialitzar la independència, ho és, però no una soga al coll. Si tenim un Govern més ben preparat, un Parlament disposat a tornar a fer una votació i la gent disposada a sacrificis, resistència no violenta, etc., podria ser un momentum. Però si no ho tens, no ens marquem terminis que ens puguin portar a un segon fracàs.

¿L’ANC és més pròxima a Puigdemont i més llunyana d’ERC?

És una simplificació. Qui pressionava per declarar la independència era Marta Rovira, i qui va portar la càrrega de l’1-O institucional van ser les conselleries d’ERC. Ara sembla que els rols s’hagin invertit i que ERC hagi canviat el discurs. No fan el mateix que l’ANC. En el cas de JxCat, fa més el discurs però cal passar de la retòrica als fets.

Quina relació tindran amb la Crida?

Som una entitat transversal en què tothom s’ha de sentir còmode i alhora tenir esperit crític i intentar pressionar. En un moment semblarà que pressionem més els uns, en un altre els altres. Hem de mantenir la independència dels partits.

Per què li costa tant a l’independentisme la unitat estratègica?

Perquè tenim una pluralitat ideològica i de partits, i això és una riquesa que alhora dificulta la unitat.

Amb presos i exiliats, si no hi ha unitat, ¿quan en tindrem?

Hem de parlar de la qüestió de fons, fer un relat compartit sobre les coses en què ens vam equivocar i definir la unitat. Tot això és embrionari. Tenir presos ho ha dificultat. Hem de ser conscients dels errors de l’octubre per poder-los superar.

Preparen un acte el 20-S?

Sí. Va començar el relat de la violència inventada. Hem de visualitzar la perversió de l’Estat.

¿Consensua alguna part de l’estratègia de l’ANC amb Jordi Sànchez?

No. Ara és un dirigent d’una formació política. L’he anat a veure i hem intercanviat alguna opinió. L’ANC assumeix els costos de la seva defensa, però la falta de vinculació orgànica fa que els presos no ens condicionin tant l’acció. Altres processos que han tingut repressió deien que s’havien de separar més els lideratges per evitar els aïllaments de la presó. No dic que estigui passant, estan fent discursos la majoria molt encoratjadors. Chapeau per com estan actuant els presos. Però hem d’intentar que la repressió no ens condicioni.

Veu una aturada de país?

Ho hem sondejat, la gent ens demana més que una simple mobilització; els sindicats no ho veuen. Per l’1-O sembla que no n’hi haurà, potser amb la sentència, ja ho veurem.

Parlava de la riquesa de tenir molts partits. ¿Una llista unitària aniria bé a Barcelona?

A les municipals, la llista més votada té l’alcaldia si no hi ha coalició absoluta alternativa. Sap greu que es desaprofiti quan saps segur que seràs la més votada. Parlàvem dels errors de l’octubre: tenir un alcalde independentista ajuda.