Antifrau critica que lobis i grans corporacions siguin els grans beneficiats dels contractes d’emergència del Govern

BarcelonaA Catalunya hi ha corrupció. És la percepció que té la ciutadania segons una enquesta recent de l’Oficina Antifrau (OAC), en la qual un 67% dels 850 enquestats consideren que hi ha molta o bastanta corrupció. Malgrat que la xifra ha anat baixant durant els últims anys, es tracta d’uns nivells “inacceptables” i “gens satisfactoris”, segons ha denunciat el director de l’OAC, Miguel Ángel Gimeno. No obstant això, només un 3,5% dels enquestats han sigut testimoni directe de corrupció, per exemple, d’un suborn. Per això, segons Gimeno, no es tracta “d’una corrupció de caràcter sistèmic” i són xifres equiparables als països del voltant de Catalunya.

Gimeno ha aprofitat la trobada amb els mitjans per explicar el baròmetre biennal de corrupció i ha posat el focus sobre els contractes d’emergència als quals ha hagut d’acudir el Govern per combatre la pandèmia. “La major part de les contractacions d’emergència han sigut a grans corporacions. Ens ho hem de mirar, està passant alguna cosa”, ha defensat quan ha parlat sobre el paper dels lobis a Catalunya. En aquest sentit, lamenta que els grans contractes que s’han signat via emergència –adjudicacions directes en què els mecanismes de control són més reduïts– s’estant fent a grups econòmics que “no necessàriament són especialistes en un àmbit determinat” i que primer s’enduien el contracte i després contractaven gent i la formaven. “No estic dient que hi hagi malbaratament, però no s’ha aprofitat la capacitat d’empreses d’àmbit català, s’ha adoptat la posició més fàcil i s'ha deixat tocada la lliure concurrència”, ha dit Gimeno abans de referir-se concretament al cas de Ferrovial i l’adjudicació per fer un seguiment dels contactes de covid-19, un contracte que Salut va dir que revocaria, cosa que “xoca molt” amb la necessitat “imperiosa” que hi havia de tirar-lo endavant per la via d’emergència.

Els nomenaments dins l’administració

Un altre dels aspectes destacats que ha subratllat la cap de relacions institucionals de l’OAC, Lourdes Parramon, és l’alta desconfiança que la meritocràcia funcioni dins l’administració. Només el 32,8% dels enquestats consideren que els nomenaments es basen en els mèrits dels candidats. Gimeno ha posat un exemple de com hauria de canviar l’administració per combatre aquesta percepció: els directors generals haurien de ser tècnics i no càrrecs polítics, un fet que “no està passant”.

Entre la resta de dades del baròmetre destaca que el 43% dels enquestats consideren que els partits es financen il·legalment o que el 78% creuen que hi ha un vincle massa estret entre política i negocis. El 41,1% manifesten que no és corrupció que un directiu d’una empresa privada accepti regularment regals d’una empresa proveïdora, mentre que gairebé un 29% no veuen malament que un metge de la sanitat pública faci un viatge pagat per un laboratori farmacèutic. Així, Gimeno ha conclòs que la ciutadania és “més laxa” en aspectes com per exemple que un alt càrrec públic rebi una caixa de vi d’una empresa: un de cada cinc catalans ho veu acceptable.