Antifrau assenyala "irregularitats" al Parlament en les llicències per edat i els premis de jubilació

BarcelonaL'Oficina Antifrau ha detectat fins a deu casos d'"irregularitats" i "males pràctiques" al Parlament de Catalunya i insta la cambra catalana a revisar les actuacions de forma urgent i a comunicar, en un termini màxim de trenta dies, les mesures que prendrà per resoldre aquesta situació. Aquesta és la primera conclusió de l'oficina dirigida per l'exmagistrat Miguel Ángel Gimeno, que ara fa un parell de mesos va engegar una investigació sobre la cambra catalana arran d'una denúncia anònima que apuntava males pràctiques en matèria de contractació i diversos privilegis atorgats al personal funcionari. Entre aquestes irregularitats, Antifrau assenyala la concessió de llicències per edat en diferit –tal com avançava aquest dijous l'ARA– i els premis de jubilació, que és una figura actualment vigent i que implica el cobrament d'un any sencer de sou –que pot arribar a 200.000 euros en el cas d'alguns funcionaris– quan arriba l'hora de jubilar-se.

A continuació enumerem tot allò que Antifrau assenyala i que el Parlament hauria de revisar per corregir la mala praxi.

Llicències per edat

L'Oficina Antifrau diu que les darreres llicències per edat es van donar en diferit –fins a 25 mesos vista– sense cap justificació: tot plegat mentre s'estava reformant la figura al llarg del 2021 per fer-la més restrictiva. Se'n van concedir 14, de manera que aquest grup de funcionaris van poder entrar en el règim més beneficiós a última hora –cinc anys cobrant sense treballar amb gairebé la totalitat del sou–. Quan es van revocar les llicències el febrer del 2022 arran que es va fer públic el que costaven a l'erari públic–, tots ells van entrar en una mena de règim transitori únic: ara cobren la totalitat del sou teletreballant al 100% pel temps que tenien concedida la llicència, a més de poder percebre també el premi de jubilació quan arriba l'edat legal de plegar (un any extra de sou).

En aquest sentit, Antifrau deixa constància de la "notable dificultat" de conèixer en quina situació laboral i administrativa estan realment aquestes persones. Per aquest motiu reclama a la cambra que "revisi les irregularitats assenyalades". Cal tenir en compte que ara mateix aquests funcionaris cobren 6.443 euros mensuals de mitjana i quan es jubilin percebran el premi de jubilació.

Premi de jubilació i premi de vinculació

Els funcionaris del Parlament, a més a més de comptar amb aquest règim de prejubilacions, també tenen pagues extraordinàries que segons Antifrau no tenen empara legal. Es tracta de l'anomenat premi de jubilació, però també d'un altre: el premi de vinculació, que es tracta d'una mensualitat extra o un mes extra de vacances quan es compleixen vint-i-cinc anys d'antiguitat al Parlament. Antifrau remarca que aquestes pagues no estan regulades als Estatuts del Règim i Govern Interior del Parlament (ERGI), on hi ha les condicions laborals dels treballadors, ni tampoc a l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. L'Oficina recorda que això no pot ser: el Tribunal Suprem ha remarcat que qualsevol despesa s'ha d'emparar en una norma amb rang de llei i que, per tant, la cambra ha de revisar els pagaments fets fins ara. Totes dues pagues extraordinàries es van implementar arran de l'acord laboral de l'any 2008, igual que les llicències per edat, quan Ernest Benach presidia el Parlament.

Contractació de personal

Antifrau també assenyala la cambra en matèria de personal. Com a mínim es posa en alerta per dos concursos: un de lletrats i un d'uixers. En els dos casos la cambra va decidir ampliar el nombre de places en joc un cop ja se sabien les notes, és a dir, tenint coneixement de qui podria entrar si s'augmentaven els llocs d'oposició. Per a Antifrau hi ha "dubtes raonables" sobre la cobertura legal d'aquestes decisions, de manera que considera la provisió d'aquestes places "nul·les" de ple dret: "S'ha de valorar la possibilitat de revisar d'ofici", demana. Les oposicions en el punt de mira són de l'any 2008, per al cos de lletrats del Parlament, amb Benach de president; i l'altre concurs és del 2019, per al cos d'uixers, amb l'actual conseller d'Empresa, Roger Torrent, a la presidència de la cambra. Aquest darrer cas ja el va denunciar l'exvicepresident de la cambra Josep Costa, però els serveis jurídics del moment, capitanejats per Xavier Muro, i la majoria de la mesa van avalar la pràctica ara assenyalada per Antifrau.

Un altre cas paradigmàtic és el de l'oïdora de comptes del Parlament, que s'encarrega de la gestió econòmica i tampoc està en una situació regular. Antifrau apunta que l'any 2015 se li va fer un encàrrec de funcions i que en el termini de sis mesos no es va convocar el concurs preceptiu. D'aquesta manera ha estat en una situació "provisional" durant set anys, malgrat la necessitat d'"independència" d'aquest càrrec, remarca Antifrau. D'altra banda, l'oficina també recorda el cas de l'exsecretària general Esther Andreu, que va dimitir per no haver informat la mesa del Parlament que el seu fill s'havia presentat a una borsa de treball per a uixers. Andreu va dimitir, però Antifrau demana que es revisi el procediment i que aclareixi si va prendre mesures contra l'exsecretària general.

Antifrau també toca el crostó a la cambra catalana pels presumptes obstacles sistèmics a les peticions de transparència, la qual cosa serà transmesa al Síndic de Greuges.

La resposta del Parlament

I què farà ara la cambra catalana davant de tot això? Des del Parlament han emès un comunicat aquesta tarda en què s'assegura que la presidenta del Parlament, Anna Erra, ha encarregat un informe al secretari general, Albert Capelleras, sobre tot plegat. Quan el tingui enllestit, s'analitzarà a la mesa de la cambra juntament amb el document d'Antifrau. "Refermem el compromís per continuar treballant per una institució i una administració de màxima qualitat, eficiència i transparència", conclouen des de Presidència. Ara bé, cal veure quines mesures prenen per acabar amb les males pràctiques assenyalades per l'Oficina.