Anticorrupció relleva per sorpresa els fiscals del cas 3%

MadridCop d’autoritat de Manuel Moix a Anticorrupció. Enmig del motí declarat dimarts en aquesta institució per intentar impedir diversos escorcolls en l’operacióLezo, el nou fiscal en cap va anunciar ahir als encarregats del cas 3%, José Grinda i Fernando Bermejo, que els substitueix per dos companys destinats a Barcelona. Moix sosté que la maniobra es deu a l’excessiva càrrega de feina de Grinda i Bermejo i a la necessitat que el cas de comissions il·legals a CDC el portin fiscals més pròxims al jutjat instructor del Vendrell. Malgrat això, fonts fiscals ho interpreten com una lliçó per reafirmar el comandament de Moix i evitar noves revoltes contra seu.

En un comunicat, la Fiscalia Anticorrupció va confirmar la substitució de Grinda i Bermejo per Teresa Duato i Fernando Maldonado, d’aquesta mateixa fiscalia però destinats a Barcelona. La nota assegura que el moviment respon a l’estratègia de Moix que els fiscals catalans assumeixin els casos del seu territori, mentre que els de la seva seu central es focalitzin a Madrid. “El canvi no suposa cap modificació en la línia que ha mantingut la fiscalia en cadascun dels procediments i facilitarà l’assistència a la pràctica de diligències”, aclaria el comunicat.

Tanmateix, fonts de la fiscalia remarcaven ahir l’excepcionalitat de la mesura i els problemes que pot causar en la investigació del 3%. Tant Grinda com Bermejo s’ocupaven de la causa des del 2013. Ara els seus substituts hauran de fer-se càrrec des de zero d’un sumari d’enorme complexitat amb més de 100.000 pàgines i desenes d’imputats. En els últims mesos, el cas 3% ha apuntat a l’exconseller de Justícia i actual diputat de Junts pel Sí Germà Gordó, com l’aconseguidor de la trama del pagament de comissions il·legals per part de constructores a fundacions de CDC a canvi de manipular adjudicacions d’obra pública.

Aquestes mateixes fonts emmarquen la decisió del nou cap d’Anticorrupció en una reacció a la revolta dels fiscals de l’operació Lezo -Carlos Yáñez i Carmen García Cerdá- davant l’intent de Moix de descafeïnar l’operació en què es va detenir Ignacio González. Davant les seves ordres perquè s’oposessin a alguns escorcolls, Yáñez i Cerdá van convocar una junta de fiscals en què 22 dels seus 24 membres van votar en contra del posicionament del cap i es van alinear amb els seus companys, cosa que va obligar Moix a rectificar. Bermejo i Grinda formen part d’aquests 22 insurrectes.

Els antecedents

Moix apareix en una conversa gravada en la investigació que ha destapat el saqueig del Canal de Isabel II, l’empresa pública d’aigües de la Comunitat de Madrid. En aquesta conversa, Ignacio González mostra la seva alegria a l’exministre Eduardo Zaplana perquè Moix serà nomenat cap d’Anticorrupció, ja que el considerava més pròxim al PP. Tal com va informar l’ARA dimecres passat, fonts pròximes a la Unió Progressista de Fiscals ja van informar el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, de l’existència d’aquesta conversa abans de nomenar Moix. Tanmateix, el màxim responsable de la fiscalia va escollir-lo tot i ser l’únic candidat que no procedia d’Anticorrupció. Va deixar de banda aspirants com Alejandro Luzón (cas Bankia i targetes black ), l’anterior número dos d’aquest organisme; Belén Suárez; Antonio Romeral ( papers de Bárcenas ) o María Teresa Gálvez (fiscal del cas Púnica).

És el tercer escàndol relacionat amb Anticorrupció des de l’arribada de Maza a la fiscalia el novembre passat. A la revolta de fiscals i al relleu de Grinda i Bermejo s’hi suma l’ordre que la Fiscalia General va donar a les encarregades del cas Púnica perquè s’oposessin a la imputació de l’expresident murcià Pedro Antonio Sánchez (PP), a qui consideraven part d’un “pla criminal” per desviar fons. Quan es va produir aquest episodi, al febrer, Moix encara no havia sigut nomenat.