Anticorrupció estira el fil andorrà d'Urdangarin

MADRID.La Fiscalia Anticorrupció obre una nova línia en el cas Nóos. I porta a Andorra, un país considerat paradís fiscal fins fa poc més d'un any. Allà, el conglomerat dirigit per Iñaki Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, va prestar uns serveis dels quals ara l'Agència Tributària i la policia n'investiguen les característiques, preus, pagaments i altres detalls a sol·licitud de la Fiscalia Anticorrupció, segons van explicar ahir a l'ARA fonts del cas.

Fins ara, els investigadors centraven la seva feina fora de l'estat espanyol a Suïssa i Luxemburg, on la trama hauria desviat diners d'origen públic i on el jutge del cas, José Castro, ja ha dirigit comissions rogatòries per bloquejar comptes i analitzar-ne els moviments. Però ni Suïssa ni Luxemburg han respost encara a la demanda d'ajuda judicial, admeten les fonts. Tanmateix, els investigadors donen per fet que el bloqueig dels comptes, oberts per testaferros, és qüestió de temps.

Un taller d'emprenedors

Fins al febrer del 2011, quan va entrar en vigor un acord bilateral de cooperació amb el govern espanyol, Madrid va mantenir Andorra a la llista negra de paradisos fiscals. Al Principat, i segons informacions difoses pel seu govern, Nóos va participar, almenys els anys 2004 i 2005, en l'organització d'un taller d'emprenedors acollit per l'executiu. Però, com amb molts altres convenis adjudicats a l'ONG del duc de Palma i Torres, va ser una empresa dels dos socis la que va fer els cobraments. Això indica el mateix llistat de factures de Nóos Consultoría Estratégica SL. Aquesta empresa va donar nom a l'entitat, teòricament sense ànim de lucre, que centra les indagacions del jutge Castro i el fiscal Pedro Horrach.

El llistat inclou dues factures de 10.000 euros cadascuna emeses el 2004 i el 2005 a nom de l'empresa andorrana Robert & Compte Consultors. La informació del govern andorrà a www.emprenedors.ad mostra dos fets. Un és que l'economista Francesc Robert, del grup Robert & Compte, els coordinava cada any. I l'altre és que el 2003 Urdangarin ja va impartir un curs en aquestes jornades, tot i que la comptabilitat confiscada per la policia a la trama Nóos no consigna cap pagament d'Andorra aquell any. Les dades relatives als impostos de societats abonats abans del 2004 tampoc reflecteixen cap ingrés.

Per imputar Urdangarin el desembre del 2011 va ser clau un informe de l'Agència Tributària que desgrana els cobraments i pagaments superiors a 3.000 euros declarats cada exercici per Nóos i les seves empreses satèl·lit. No hi són els pagaments que, procedents de l'estranger, queden exempts d'IVA. Però, amb IVA o sense, l'empresa que els percep ha de declarar-los a efectes d'impost de societats. Si les empreses d'Urdangarin -Nóos Consultoría, de la qual en va controlar el 50% fins a mitjans del 2006, i Aizoon SL, la titularitat de la qual comparteix amb la infanta Cristina- van declarar els cobraments pagats a l'exterior és una de les qüestions que segueixen pendents. Amb les investigacions a Andorra ja són almenys dos països estrangers els que van reportar ingressos al conglomerat d'Urdangarin.

Per aquests convenis, i d'altres, entre el duc i les administracions, el fiscal Horrach i el jutge Castro segueixen investigant i prenent declaració. La Generalitat Valenciana és una de les administracions amb les quals va mantenir més relació.

El dia 13, Rambla i Campos al jutjat

La versió oficial de la Generalitat sosté que els convenis que tenia amb Urdangarin i el seu soci van entrar en via morta a mitjans del 2006. Però un dels empresaris imputats en el cas va explicar al jutge que el llavors vicepresident de la Generalitat, Vicente Rambla, s'havia reunit amb Urdangarin al començament del 2008. I que ho va fer precisament per abordar l'assumpte dels Jocs Europeus. Rambla, com el també exvicepresident Víctor Campos i l'exconsellera Trinitat Miró -que aquest diari ja va avançar que serien citats a declarar- han de declarar com a testimonis el dia 13 d'aquest mes a la ciutat de València.