Anna Gabriel, una nova vida de lluita a Suïssa
La cupaire ha bregat la seva consciència social en els valors familiars
Anna Gabriel (Sallent, 1975) s’ha convertit aquesta setmana en la primera dona que lidera a la regió de Ginebra el sindicat Unia, el més important de Suïssa, amb més de 200.000 afiliats. L’exdiputada de la CUP es va exiliar al país helvètic el febrer del 2018, només tres dies abans de la seva citació al Suprem per l’1-O. Quatre mesos després va aconseguir un permís de residència de cinc anys a Suïssa, fet que li va permetre treballar legalment al sindicat que ara abandera, on es va afiliar poc després d'arribar al país. Amics del seu advocat, Olivier Peter, van ser els que la van acollir a casa seva els primers dies. Poc després ja col·laborava amb una ONG i participava en els moviments socials de la ciutat. També va fer un curs d'anglès i va aconseguir que la Universitat de Ginebra l’acceptés per fer el doctorat, requisit indispensable per poder fer-hi classes.
Diplomada en educació social, llicenciada en dret i amb un màster en drets sociolaborals, la consciència social l’ha acompanyat tota la vida gràcies als valors que li ha transmès la seva família. La seva mare va ser la primera regidora al municipi (PSUC) quan molta gent li preguntava si no tenia prou feina a casa amb dues criatures; el seu avi va lluitar al bàndol republicà i va reobrir la seu de la CNT el 1977, i el besavi, també cenetista, va arribar a cremar diners a la plaça del poble en un acte llibertari.
Militant d’Endavant i de la CGT, va ser regidora de la CUP a Sallent abans de fer el salt al Parlament el 2015, on en només dos mesos es va convertir en la política més ben valorada de Catalunya fins i tot entre els votants de Junts pel Sí, malgrat ser una de les veus més contràries a investir Artur Mas. També és una de les persones més estimades entre la militància. "Quan la necessites sempre hi és", asseguren del seu entorn. Bregada en camps de treball a Chiapas, al Sàhara o al Kurdistan, ara el seu present passa per Suïssa, on treballarà per evitar el que li fa més por: que els efectes negatius del capitalisme siguin irreversibles. Malgrat l’enyorança que sent per la seva terra, Gabriel, que defensa la lluita com a estil de vida, mirarà de posar el seu gra de sorra per defensar les classes populars a la ciutat que l'acull. "Per a totes, tot; per a nosaltres, res". Aquest lema zapatista és el motor que la fa viure.
