Un aniversari marcat per les peticions de penes
La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat presenten aquest divendres els escrits d’acusació al Suprem i l’Audiència Nacional
MadridLa presentació dels escrits d’acusació en contra dels líders del Procés i l’excúpula dels Mossos i d’Interior marcarà aquest divendres el primer aniversari de l’empresonament d’una bona part del Govern de l’1-O. Tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat fixaran els delictes i les penes de presó que demanen per als 18 processats al Tribunal Suprem, així com el major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, Cèsar Puig i Pere Soler. Fins ara han mantingut sempre la unitat d’acció, però avui està previst que es trenqui, ja que, tal com va avançar l’ARA en la seva edició digital, l’Advocacia de l’Estat acusarà per sedició i no per rebel·lió. La decisió és clau de cara al judici previst per al gener, i culmina dotze mesos que arrenquen amb la presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i la querella de la fiscalia contra l’executiu de Carles Puigdemont per rebel·lió, sedició i malversació.
La querella de Maza
El difunt fiscal general va traçar fa un any el camí
La declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017, seguida de l’aplicació del 155 i la destitució de tot el Govern, va reactivar l’ofensiva judicial de l’Estat. Sànchez i Cuixart ja eren a la presó i, després de múltiples amenaces, el difunt fiscal general, José Manuel Maza, va presentar dues querelles per rebel·lió, sedició i malversació contra tot l’executiu dissolt, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la mesa.
La presó i l’exili
Puigdemont i 4 consellers no es presenten a l’Audiència Nacional
Però la querella de Maza ja va enxampar Carles Puigdemont i una bona part del Govern a l’exili. Es va quedar a Brussel·les amb Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig, i no es va presentar a l’Audiència Nacional. Va començar la dicotomia presó-exili, que ha deixat fora del judici oral els exiliats. Fa tot just un any, la jutge Carmen Lamela va enviar mig Govern a la presó perquè considerava que el Procés era un pla delictiu.
El salt al Suprem
Llarena assumeix tota la causa per rebel·lió el 24 de novembre
El 9 de novembre van declarar al Suprem els membres de la mesa. Pablo Llarena es va convertir alguns dies en un magistrat més “tebi” que Lamela, per deixar Forcadell en llibertat sota fiança. Poc després va assumir tota la causa al Suprem i Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó i Meritxell Borràs van sortir de la presó a les portes del 21-D, però els quatre primers hi van tornar a entrar, juntament amb Forcadell, el 23 de març, després que Llarena els processés per rebel·lió i malversació.
Intents d’investidura
El Suprem veta 3 candidatures: Puigdemont, Sànchez i Turull
Si el 2017 havia de ser un any clau per al procés sobiranista, el 2018 va començar un nou Procés marcat pel ritme del Tribunal Suprem. Rajoy no va aconseguir els resultats que volia el 21-D i la justícia va jugar un paper clau en la formació de govern a Catalunya. Llarena va vetar tant la investidura de Puigdemont com la de Sànchez i la de Turull.
L’únic canvi de la fiscalia
Ha rebutjat sempre les peticions de llibertat excepte amb Forn
Fins ara sempre hi ha hagut unitat d’acció total entre la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, el jutge Llarena, la sala d’apel·lacions del Suprem i el tribunal que jutjarà els líders independentistes. S’han rebutjat desenes de peticions de llibertat. L’únic cop que la fiscalia va fer un gest va ser al març, quan va demanar la llibertat sota fiança per a Forn per “raons humanitàries”. Havia donat positiu en la prova de tuberculina. Però el Suprem ho va rebutjar.
El cop de les euroordres
La resolució d’Alemanya suposa una garrotada per a Llarena
La resposta d’Europa a les euroordres es va convertir en l’única pedra a la sabata per a Llarena. Després dels revessos de Bèlgica i Suïssa, tant Rajoy com el poder judicial tenien esperances en Alemanya arran de la detenció de Puigdemont en aquest país el 25 de març. Però el 13 de juliol Llarena va rebre una garrotada: només seria extradit si era jutjat per malversació. El jutge va processar els exiliats però els va apartar del judici perquè no fos desigual.
La suspensió dels diputats
Tota la causa té un efecte directe en el Parlament de Catalunya
¿A què es deu l’obsessió de Llarena per justificar la rebel·lió després de Nadal? Amb la victòria independentista del 21-D, l’única manera de trencar aquesta majoria era suspenent els diputats un cop processats forçant de nou la llei -amb un article fet per a terroristes-. I ho va consumar el 30 de juliol, obrint una crisi entre ERC i el PDECat sobre la manera d’afrontar-ho al Parlament.
El trasllat a Catalunya
L’arribada de Sánchez permet l’acostament dels presos polítics
Dictada la interlocutòria de processament el 23 de març, que ja no obligava els presos polítics a tornar a comparèixer al Suprem fins al judici, el Suprem va accedir finalment a traslladar-los a presons catalanes. Era una demanda que ja va abanderar Cuixart a l’abril i que es va consumar al principi de juliol gràcies al nou govern de Pedro Sánchez. Són a Lledoners (Bages), Puig de les Basses (Alt Empordà) i el Catllar (Tarragonès).
Obertura de judici oral
Està previst per al gener i que duri entre dos i tres mesos
El 25 d’octubre, el tribunal que jutjarà els líders del Procés va confirmar fil per randa la instrucció de Llarena i va enviar 18 processats a judici. La data se sabrà d’aquí poques setmanes, però es preveu cap al gener. La sentència sacsejarà el cicle electoral del 2019.
