Àngels Chacón: “JxCat enganya quan parla d’implementar la república l’endemà de les eleccions”

Àngels Chacón (Igualada, 1968) és la candidata del PDECat i aspira a entrar al Parlament per ser decisiva en la pròxima legislatura.

És el primer cop que el PDECat es presenta en solitari a les eleccions. Quin objectiu té?

— Ser el partit clau perquè el govern d’aquest país no quedi en mans de grups antisistema.

¿Es refereix a la CUP?

— Sí. No podem confiar que un grup antisistema condicioni decisions.

¿Va ser un error d’Artur Mas fer un pas al costat?

— Llavors va creure que aquesta era la millor de les opcions. Jo ara no ho faria. De tot se n’ha d’aprendre.

Vostè ha estat consellera d’Empresa. ¿Com veu el teixit social i empresarial avui?

— Molt tocat i emprenyat. Les instruccions són erràtiques i no hi ha un rumb definit. S’està improvisant. Es perd molt temps en les contradiccions entre els socis de Govern i això agreuja un problema molt gran.

Per què no s’ha reaccionat abans des del Govern?

— Havíem arribat a sentir: hem d’escollir entre vida i economia. És molt perversa aquesta elecció. Les volem totes dues. Esclar que la vida és el primer, però d’aquí a menystenir els sectors productius... Aquest Govern de JxCat i ERC no ha considerat una prioritat el teixit productiu.

El seu lema és: “Si t’ho penses, PDECat”. Què vol dir això?

— És normal que amb la repressió de després de l’1-O hi hagi una reacció que et crida a votar amb l’estómac o amb actitud de rebel·lia. El que diem és: compte, perquè ni hem avançat més en la independència i estem perdent el sentit d’Estat i la defensa de les nostres institucions. Esclar que volem un país independent, però hem de ser realistes, i aleshores aquest “Si t’ho penses” és dir: molt bé, estem molt enfadats, estem en una situació injusta, però quin full de ruta hi ha per aconseguir tot això? Què vol dir la confrontació que ens diu JxCat? Catalunya està com si li haguessin donat un cop de puny en un combat de boxa, és a terra. Aixequem-nos, reaccionem.

¿El realisme és el que la diferencia de Junts?

— Imaginem que el 14-F arribem al 51%. Molt bé, què farem? Si ara no hi ha unitat estratègica, com volem implementar? No, el que hem de fer és ser realistes. Hem comès un error els partits independentistes. I alguns volen mantenir-lo, que és confondre unitat amb uniformitat. Però no tenim el mateix model de país, ni ens hem posat d’acord en com avançar. Ens estem discutint entre nosaltres. Si no hi ha aquest mínim, com volem implementar què? Que estem tots d’acord que volem un país lliure, sí. Però en la manera d’arribar-hi i quin tipus de país, no.

En l’última entrevista a l’ARA ens va dir: “Qui digui que la independència s’assolirà ràpid està enganyant la gent”. Qui enganya?

— JxCat quan parla d’implementar la república si superem el 51%.

El 2015 també es va prometre la independència en 18 mesos. ¿Enganyaven vostès?

— S’ha vist que no estava prou madur. El que hem de fer és aprendre de les lliçons i una lliçó ens ha dit que ni estàvem prou preparats, ni hi havia prou consens, ni hi havia un full de ruta prou realista. Aprenem-ne perquè tots hi vam tenir part de culpa. Tampoc esperàvem una repressió tan desproporcionada per part de l’Estat. Aquí vam ser il·lusos també. I aquesta repressió es manté. Doncs intentem ser més intel·ligents.

Vostè parla molt més clar avui que fa sis mesos o un any. ¿L’existència dels presos i dels exiliats ha evitat que es fes una autocrítica clara?

— Hem de passar de l’independentisme a l’independentisme realista. És a dir, no només tenim un desig, hem de treballar perquè sigui veritat i la manera de fer-ho és assumint què hem fet bé i què hem fet malament. Si no, ens anirem enganyant i gestionant frustració. Hem de combinar la lluita per la llibertat de tots els companys amb l’objectiu de fer fort aquest país. No ens feu escollir entre economia i independència.

Els presos polítics tornen a tenir el tercer grau i sortiran per la campanya. Què n’opina?

— Primer, no haurien d’haver entrat. Segon, amnistia.

Per què els presos han passat a JxCat i no s’han quedat al PDECat?

— Suposo que entenien que aquesta fórmula de JxCat es pot seguir allargant en el temps. Nosaltres pensem que no, perquè estem renunciant al nostre model de país.

¿La imatge d’Artur Mas fent campanya amb el PDECat és la d’una certa nostàlgia?

— No, hem d’aprendre del passat però hem de dibuixar el futur. El que no farem és renegar d’un passat.

¿JxCat simplement és una adhesió al president Puigdemont?

— La figura del president Puigdemont té un paper rellevant a JxCat, sí. Ho hem vist amb aquesta mena de tutelatge que té la senyora Borràs.

Diu que aspiren a ser claus en la governabilitat. Amb quins pactes?

— No pactarem amb qui no ens reconegui el dret a celebrar un referèndum i no pactarem amb qui no estigui d’acord en reduir la pressió impositiva. No entrarem al govern renunciant al nostre marc ideològic.

¿L’ajornament que va decretar el govern del 14-F era inevitable per la pandèmia o podia no ser-ho?

— La sensació general és de desorganització, manca de planificació i manca de claredat. Les coses s’haurien d’haver preparat i fet millor.

¿Les seves enquestes internes també els situen en els 0-2 escons?

— Evidentment que no. Ens diuen que tindrem grup parlamentari.

Què passaria dins del PDECat si no entressin al Parlament?

— Hauríem de fer un procés de reflexió. Però res no indica que anem cap aquí.

¿Vostès són l’espai convergent que ha decidit reconstruir-se?

Som un nou espai que no renega d’una part del llegat convergent. Però aquí hi ha gent que mirem endavant i volem que Catalunya torni a ser un referent.