Àngels Chacón, antisistemes només a la ficció

BarcelonaLa líder del PDECat està basant una part de la campanya electoral en assenyalar la CUP, o els “partits antisistema” –com ella els anomena–, com el gran dimoni que pot condicionar el futur govern de la Generalitat de Catalunya. La tírria pels “radicals” que es detecta en el discurs d’Àngels Chacón no es trasllada als seus gustos televisius: una de les seves tries seriòfiles és Gambito de dama, la història d’una geni dels escacs que queda als antípodes de la gent d’ordre que representa el PDECat. La Beth, la protagonista de la sèrie, és una rebel que no fa cas de les normes de l’hospici on es cria i segurament se saltaria qualsevol dels principis de Chacón si li impedissin fer el que vol, que és jugar a escacs. Però potser quan Chacón mira Gambito de dama passa per alt l’antisistema que s’amaga dins la Beth i prefereix emmirallar-se en el relat d’una dona que triomfa, contra tot pronòstic, en un món masculí.

De dones empoderades, o que almenys ho intenten, també van les altres dues sèries triades per la candidata a la presidència de la Generalitat, The Crown i Borgen. Aquesta última és l’ABC de les sèries sobre política i dones: Birgitte Nyborg, líder del partit moderat, es converteix en la primera dona que assumeix el càrrec de primera ministra de Dinamarca (o la Catalunya del nord d’Europa, com potser diria Artur Mas). ¿Algú hi detecta un desig poc dissimulat? El fil conductor entre les tres ficcions és tan evident que sembla difícil que la tria de Chacón sigui simplement aleatòria i no aspiracional.