Ros deixa l’alcaldia de Lleida per ser ambaixador a Andorra
El president del PSC posa fi a 14 anys al capdavant de la Paeria
BarcelonaDesprés de 14 anys al capdavant de l’Ajuntament de Lleida, Àngel Ros abandona la Paeria. Ho fa per sorpresa i amb un destí inesperat: l’ambaixada espanyola a Andorra, que dirigirà un cop el govern espanyol rebi el vist-i-plau del principat i el pugui nomenar. L’estreta relació amb el ministre socialista d’Exteriors, el també lleidatà Josep Borrell, hauria facilitat el nomenament de Ros, que a l’ambaixada d’Andorra agafarà el relleu de Manuel Montobbio de Balanzó -designat nou ambaixador espanyol al Consell d’Europa fa una setmana-. A falta de 10 mesos per a les eleccions municipals i després de 14 anys liderant el consistori lleidatà, doncs, Ros se’n va i aboca el PSC a un relleu precipitat a l’alcaldia de la ciutat.
El ball de noms va començar ahir mateix, després que el diari Segre avancés l’adeu de Ros, que tot just fa quinze dies havia assegurat que mantenia la seva disposició a repetir com a candidat a les municipals. Montse Mínguez i Fèlix Larrosa -primer i segon tinents d’alcalde de la ciutat- apareixen com els més ben situats en la línia successòria, tot i que Larrosa, que parteix com a favorit, remarcava ahir en declaracions a Europa Press que “no hi ha hereus ni hereves” i que seran els militants els que triïn el nom del futur alcaldable socialista.
Dos aspirants a la successió
La normativa marca que, un cop es faci oficial la renúncia al càrrec, Mínguez, com a primera tinent d’alcalde, quedarà com a alcaldessa en funcions. El reglament fa necessària la convocatòria d’un ple per elegir el nou alcalde en un termini màxim de deu dies a partir d’aleshores. Segons fonts de la Paeria van explicar a l’ACN, el més probable és que es designi Larrosa com a alcalde, la qual cosa implicaria la renúncia de Mínguez. Es repetiria, doncs, la mateixa història de fa catorze anys. Aleshores la marxa d’Antoni Siurana del consistori va deixar María Burgués com a alcaldessa en funcions, que va acabar renunciant al càrrec perquè l’assumís Ros.
Larrosa, de perfil moderat, actualment també és, a més de segon tinent d’alcalde, membre del secretariat i la comissió executiva del partit a les comarques de Lleida. El 2008 va entrar com a diputat al Congrés per la província. A la cambra baixa va ocupar un lloc com a portaveu del grup parlamentari socialista a la comissió d’indústria, turisme i comerç, i va ser membre de la comissió d’afers exteriors i medi ambient.
Els grups de l’oposició van coincidir ahir a considerar que Ros marxa després d’un mandat “polèmic” perquè albira “el final d’una etapa”, una idea expressada des del PDECat i secundada per ERC-Avancem, que va recordar “el pacte de la vergonya amb Cs”. La Crida per Lleida-CUP i el Comú de Lleida van asseverar que no esperen grans canvis en les polítiques del nou alcalde.
Una trajectòria extensa
Militant del PSC des de 1979, Ros va arribar a l’alcaldia en substitució d’un altre històric socialista, Antoni Siurana, que el 2004, després de 24 anys al capdavant de la Paeria, va abandonar el càrrec per ser conseller d’Agricultura al govern de Pasqual Maragall. Després, Ros va aconseguir la majoria absoluta a les eleccions de 2007 i a les de 2011, uns registres que ja no va repetir en les últimes eleccions municipals, el 2015, quan va passar de 15 a 8 regidors i va necessitar el suport de Ciutadans per governar.
Malgrat haver sigut inicialment un dels dirigents socialistes més crítics amb el posicionament del PSC sobre el dret a decidir, en els últims anys Ros s’havia allunyat dels seus companys de l’ala sobiranista i, un cop va dimitir Pere Navarro com a primer secretari, va acceptar l’oferta de Miquel Iceta de presidir la formació. Ja des de l’executiva socialista va posar-se de perfil sobre l’1-O i va defensar l’aplicació de l’article 155, malgrat que la intervenció estatal va tenir una de les primeres conseqüències precisament a Lleida, amb el retorn de les obres de Sixena a Aragó. A escala municipal, el pacte de govern del socialista amb Ciutadans també es va fer notar. “No m’he venut l’ànima”, havia defensat Ros: “Soc un socialdemòacrata catalanista i puc pactar amb un partit que no ho és”. Però la presència de Cs al consistori va comportar mesures com la col·locació de cartells bilingües. Ara, 14 anys després d’arribar, Ros marxa a Andorra a fer d’ambaixador.
