Mas-Colell reclama 2.500 milions a l'Estat: "Podem demanar amb el cap ben alt el que és nostre"

BarcelonaEl conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha defensat aquest dimecres al Parlament el seu projecte de pressupostos per al 2015, tot i que ha lamentat que estan massa condicionats per les decisions del govern espanyol. "Són uns pressupostos fruit d'un situació anòmala", ha assegurat, ja que "mentre la situació econòmica es recupera, els impostos que paguen els ciutadans augmenten, i això no es veu reflectit en la fiscalitat de la Generalitat, la qual viu desconnectada de les seves bases fiscals naturals". "No són els pressupostos que ens agradarien, que correspondrien en una situació en què tinguéssim el ple control de les nostres bases fiscals", ha insistit el conseller, que ha denunciat el repartiment del sostre de dèficit que ha fet el govern espanyol –el qual la Generalitat ha recorregut a la justícia ordinària en considerar que incompleix la llei d'estabilitat pressupostària– i la política fiscal de l'Estat.

De fet, Mas-Colell ha inclòs per primer cop en el projecte de pressupostos un càlcul global del que paguen i el que reben els catalans, de manera que ha quantificat el dèficit fiscal del conjunt de les administracions catalanes. Per aquest motiu, el conseller ha defensat que la Generalitat té dret a reivindicar els 2.500 milions que falten als comptes per quadrar el dèficit del 2015. "Podem reclamar aquests 2.500 milions amb la cara ben alta, són ingressos que Catalunya produeix i amb què contribueix que Espanya s'endeuti amb coses que no ens interessen", ha asseverat, i ha reconegut que són uns "pressupostos amb un contingut polític ben alt". "Paguem tot el que demanem, podem demanar amb el cap ben alt el que és nostre", ha insistit.

Tot i això, Mas-Colell ha subratllat que els seus comptes "mantenen el compromís de no reduir la despesa no financera, que creix per la restitució de totes les pagues dels empleats públics i del 100% de la jornada laboral dels interins, i manté la priorització de la despesa social, que se situa en el 71,2%".

El conseller ha volgut deixar clar que "Catalunya està compromesa amb l'ajustament del dèficit", però ha reiterat que aquest ajustament recau principalment sobre les comunitats autònomes fins i tot per sobre del que ha recomanat la Unió Europea. El conseller ha dit que des del 2011 s'han fet quatre plans d'ajustament. Les comunitats han fet el 56% de l'ajustament, mentre que l'Estat només el 15%, ha dit el conseller, per qui la Generalitat ha fet un esforç deu cops superior al que ha fet l'Estat.

Més recaptació però menys ingressos

Mas-Colell ha reclamat una revisió de les bestretes de l'Estat a la Generalitat, perquè mentre la recaptació augmenta un 15% gràcies a la millora de l'economia, el que rep la Generalitat continua disminuint en un 10%. El conseller ha dit que aquest fet condiciona l'elaboració dels pressupostos. "L'ajustament de la despesa ja no pot anar més enllà", ha subratllat.

Per això, amb una despesa de 22.400 milions, els ingressos pugen a 19.881 milions. Falten 2.500 milions que, segons el conseller, només es poden aconseguir reclamant deute històric i altres deutes justificats a l'Estat, perquè no poden créixer per la via dels impostos, als quals moltes vegades l'Estat posa traves judicials en el seu afany recentralització, com va passar amb l'euro per recepta. A més, ha reconegut Mas-Colell, en aquests pressupostos no s'han volgut incloure ingressos extraordinaris per venda de patrimoni i privatitzacions, tot i que s'hi continuarà treballant.

El conseller ha reclamat una relaxació de l'objectiu de dèficit, fixat en el 0,7% del PIB, perquè és "injust, arbitrari i desproporcionat" i van contra la llei d'estabilitat, i així ho ha plantejat el Govern en un recurs contenciós contra l'Estat. Igualment, ha criticat que s'hagin reduït més d'un 50% respecte al 2010 les transferències del govern espanyol per a despeses finalistes, unes partides que inclouen els pagaments de la llei de dependència, per exemple. "El govern espanyol continua practicant la centrifugació del seu dèficit amb aquesta i altres despeses", ha etzibat.

Incògnites sobre les condicions del FLA

Sigui som sigui, Mas-Colell ha desconfiat de les informacions filtrades que asseguren que el ministeri d'Hisenda té previst proposar nous beneficis fiscals per les comunitats que, com la catalana, reben recursos del fons de liquiditat autonòmica. "No es considera que temes com aquest no s'hagin de parlar amb els interessats", ha lamentat, i ha ajornat la valoració de les mesures: "Quan sapiguem alguna cosa concreta ja els direm quines noves mesures són fum i quines, substancials". En tot cas, ha alertat que "quan no hi ha model de finançament, l'únic que compta és la suma final de totes les fonts", atès que "pot ser que passi que t'arreglin per una banda i et desarreglin per una altra banda, cosa que ja ha ocorregut en altres casos".

Igualment, el conseller ha reconegut que "les bestretes del model de finançament augmenten en 200 milions respecte al 2014", tot i que ha afegit que "es redueixen en 400 milions respecte al 2013". En tot cas, ha subratllat que si es compleix finalment el dèficit previst del 0,7% –cosa que a hores d'ara passa perquè l'Estat cedeixi en la reivindicació de recursos que fa la Generalitat–, la reducció d'aquest des del 2010 haurà estat del 80%. El deute, per contra, seguirà creixent, tot i que Mas-Colell ha instat a "evitar fer demagògia" amb aquest assumpte, ja encara haurà augmentat menys que el de l'Estat.

Retallarà la paga extra als alts càrrecs "quan també ho faci el govern espanyol"

Després de les intervencions de tots els grups parlamentaris, Mas-Colell ha tingut torn de rèplica per contestar les crítiques dels partits. El conseller d'Economia respost al PPC que només aplicarà la retallada d'una paga extra dels alts càrrecs de la Generalitat quan el govern espanyol també ho faci amb els seus directius.

"En el moment en què els alts càrrecs del govern central renunciïn a la paga doble, em sentiré moralment compromès a que els del govern català també ho facin", ha dit el conseller. Mas-Colell ha fet aquestes declaracions després que Millo critiqués que el Govern recuperava la doble paga per alts càrrecs de CiU i es retallava la dels diputats.