Mas desitja que Grècia "se'n surti" però recorda el model fallit de França per superar l'austeritat
Mas-Colell també marca distància amb Grècia. "El que ens ofega més no és el deute ni els mercats, és el 'ministerio'", respon el conseller d'Economia a la CUP
BarcelonaEl president de la Generalitat, Artur Mas, ha valorat aquest dimarts al Parlament el nou escenari polític de Grècia, que amb Syriza al govern ha plantejat un pols a la 'troica'. En resposta a una pregunta del líder d'ERC, Oriol Junqueras, que ha posat el cas grec d'exemple de la "força" de la democràcia "com a motor de grans canvis" i la importància de "tenir o no tenir un estat". Mas ha expressat el desig que Grècia "se'n surti" però ha recordat el model fallit de França per plantejar una alternativa a les polítiques d'austeritat. "Espero que els grecs tinguin més sort que els francesos", ha afirmat el president de la Generalitat.
Mas-Colell respon a la CUP
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha marcat distàncies aquest dimecres entre Catalunya i Grècia. "La nostra situació és molt diferent a la situació grega", ha assegurat en resposta a una pregunta de la diputada de la CUP Isabel Vallet sobre si havia sol·licitat reunir-se amb el nou ministre grec d'Economia de Syriza. "El que ens ofega més no és el deute ni els mercats, és el 'ministerio'", ha etzibat el conseller, que ha insistit que "el problema és d'ingressos, que determina el ministeri".
Al seu torn, Vallet havia assegurat que "és materialment impossible pagar el deute" i ha reclamat apuntar-se també a la demanda del govern grec de "renegociació o quita del deute". "El deute és un mal central per als catalans i les catalanes", ha afirmat la diputada, que ha recordat que aquest 2015 es pagaran "9.055 milions entre amortitzacions i interessos" i es mantindrà "un deute etern fins el 2108". "Com pensa pagar el deute, a costa del patiment de qui?", ha preguntat.
Sigui com sigui, Mas-Colell ha demanat "el millor per a Grècia, que és el millor per Europa". "Hi ha les bases per un acord favorable per les dues bandes", ha opinat, malgrat que el conseller veu més prioritari per a Catalunya "que les polítiques del Banc Central Europeu vagin fins a les últimes conseqüències" i els interessos del crèdit es mantinguin baixos.