Catalunya va patir el 2010 un dèficit fiscal de 16.543 milions, l'equivalent al 8,5% del PIB

BarcelonaEl conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha revelat aquest dimarts les balances fiscals de Catalunya amb l'administració central de l'Estat del 2010, que posen de manifest que, tot i la crisi, el dèficit fiscal es va mantenir molt elevat, en 16.543 milions d'euros, el 8,5% del PIB català. Aquestes xifres es refereixen al mètode de càlcul del flux monetari, que compara el que aporta cada comunitat autònoma i el que en rep a canvi de l'Estat. Per contra, el dèficit fiscal amb el mètode de flux del benefici és menor, d'11.258 milions, l'equivalent al 5,8% del PIB, atès que també incorpora despeses que, tot i no realitzar-se a Catalunya, s'entén que beneficien el conjunt de l'Estat i, per tant, es computen de forma proporcional a cada comunitat autònoma. A través d'aquest darrer mètode, per tant, es fa pagar a Catalunya part de la despesa en exèrcit, la casa reial, les ambaixades arreu del món o els funcionaris espanyols als ministeris de Madrid, entre d'altres. És un mètode menys robust, perquè requereix més supòsits.

Aquesta xifra és lleugerament superior a la del 2009, que Mas-Colell va donar a conèixer el març de 2012. Llavors, el dèficit fiscal pel càlcul del flux monetari va ser de 16.409 milions d'euros, l'equivalent al 8,4% del PIB català. De fet, el dèficit fiscal de Catalunya des del 1986 ha rondat de mitjana entorn del 8,1%. "L'estabilitat és realment sorprenent", ha reconegut el conseller. El dèficit fiscal del 2009 pel mètode del flux monetari va ser d'11.261 milions, el 5,8% del PIB català.

El 19,4% dels ingressos i el 14,2% de les despeses

Així mateix, les dades presentades per Mas-Colell apunten també que Catalunya aporta el 19,4% dels ingressos de l'administració central de l'Estat (per sobre del pes del PIB que representa, que és el 18,6%) i tan sols rep un 14,2% de la despesa (per sota del seu percentatge de la població de l'Estat, del 16%).

Tanmateix, en un moment com l'actual, en què la Seguretat Social té tant de dèficit, els seus ingressos i despeses fan variar força els resultats. De fet, si es tenen en compte tan sols els ingressos i les despeses que no fan referència a la Seguretat Social, Catalunya aporta el 19,7% dels ingressos i rep tan sols l'11,2% de les despeses, una diferència molt més gran. Mas-Colell ha destacat així que precisament en aquells conceptes "on hi ha un caràcter discrecional" –els no relatius a la Seguretat Social, on el repartiment de la despesa depèn de la intenció del govern espanyol– és on Catalunya rep menys.