L’origen dels catalans com a arma política

BarcelonaEl sentiment de pertinença varia en funció de cada persona. Segons l’últim baròmetre del CEO hi ha qui se sent només català (un 28%) o tant espanyol com català (33%), o només espanyol (5%). En l’últim baròmetre del CIS només el 14% dels ciutadans de l’Estat se sentien només espanyols i el 6% només de la comunitat autònoma en què residien. També hi ha qui no se sent representat per cap comunitat o qui se sent representat per moltes a la vegada. Ahir, per celebrar el Dia d’Andalusia, el president de la Junta, Juanma Moreno, va decidir apel·lar només als “andalusos residents a Catalunya”, als quals va prometre que “no permetrà que es trepitgin les tradicions i es menyspreïn els seus drets”. Fins i tot va advertir que està disposat a recórrer a la via judicial si és necessari.

Moreno va ser ahir a Barcelona i Terrassa de visita per celebrar el Dia d’Andalusia (28 de febrer), i per insistir una vegada i una altra que estarà “molt a prop dels andalusos que van emigrar els anys 60 i 70”. Segons ell, la Junta d’Andalusia serà “el dic de contenció” davant d’un govern independentista que els vol “marginar”.

Colons i colonitzats

No és la primera vegada que s’esgrimeix l’origen dels catalans com a arma política. De fet, el mateix PP ha acusat el Govern de JxCat i ERC de fer-ho quan, segons els populars, s’han menystingut els catalans que se senten espanyols. La comunitat “andalusa” a Catalunya és, segons Moreno, la que té “més problemes” i el seu govern -insistia ahir- els donarà “empara, aixopluc i servei d’orientació”.

També Cs va voler vincular el Dia d’Andalusia amb la disputa política. El portaveu parlamentari dels taronges, Carlos Carrizosa, va acusar el president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera de Cultura, Laura Borràs, de tractar els catalans que van arribar d’Andalusia de “colons”.

L’any passat era l’aleshores presidenta andalusa, Susana Díaz, la que garantia als “catalans amb arrels andaluses” que l’Estat els protegiria enfront del projecte independentista i, fins i tot, des de Podem, el seu líder, Pablo Iglesias, havia apel·lat en la campanya del 27-S “a la gent de barri que no s’avergonyeix de tenir avis andalusos o pares extremenys” per fer fora de la Generalitat Artur Mas. Iglesias es va acabar disculpant per aquelles paraules.

Potser un dels que menys han dubtat de fer servir l’origen com a arma política ha sigut el president d’Extremadura. El 2012, a les beceroles del Procés, Guillermo Fernández Vara va criticar el govern Mas, del qual va dir que, si en algun moment Catalunya aconseguia la independència, “abans hauria de tornar les 150.000 persones, més els fills i nets” que van arribar d’Extremadura durant la segona meitat del segle XX.