Andalusia: la nova excusa per ajornar el diàleg i la moderació

BarcelonaEls gallecs ja ho advertien d’abans, però aquesta setmana ha quedat clar que si d’alguna cosa no va sobrat Alberto Núñez Feijóo és de moderació. També advertien els més incrèduls amb la taula de diàleg que no aniria enlloc, i ja fa temps que hem deixat enrere el “principis d’any” en què s’havia de tornar a reunir. Quan arriben eleccions, ja siguin estatals, autonòmiques, municipals o europees, qualsevol mostra de bona voluntat per part d’un polític queda soterrada per quilos i quilos d’electoralisme. I ara li ha tocat a Andalusia ser l’excusa de tot.

A l’escola catalana es practica l’“apartheid lingüístic”, deia Feijóo dijous -dia dels primers mítings de la campanya andalusa-. Obviant la part ofensiva del comentari, que, per cert, ja l’havia fet abans el seu predecessor, Pablo Casado, centrem-nos en la seva part ridícula. L’apartheid que va imperar durant més de quatre dècades a Sud-àfrica segregava les persones en funció de la seva raça, de manera que els negres tenien menys drets que els blancs. Així, segons Feijóo, els castellanoparlants, que dominen la llengua materna perquè la parlen a casa, perquè l’aprenen a escola i perquè és majoritària al carrer, als comerços, a la justícia, al cinema, a la televisió, als patis, als parcs i també quan entaulen una conversa amb un catalanoparlant, pateixen una segregació similar a la dels negres sud-africans, que no podien votar ni viure als mateixos barris que els blancs ni anar a les mateixes escoles, o que cobraven menys per les mateixes feines. Suspens en moderació i també en paral·lelismes.

Però si a Feijóo la campanya andalusa li serveix per picar l’ullet als electors temptats per Vox, Pedro Sánchez la fa servir com a nova excusa per ajornar el diàleg amb Catalunya. Ja no es tracta de reunir la taula de diàleg -que en un sorprenent moviment va congelar Pere Aragonès- sinó d’ajornar trobades pendents com la reunió amb el president català pel Catalangate o la que hauria de servir per veure què ha fallat amb l’execució de les inversions. Les eleccions del febrer a Castella i Lleó ja van servir-li d’excusa a la Moncloa i, per si algú es vol afanyar a tancar acords, no s’ha d’oblidar que l’any que ve arriben les municipals i també les generals.

Precisament hi ha qui acusa el president de l’Aragó, Javier Lambán, d’estar pensant més en els comicis de l’any que ve que no pas en la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ho ha dit sense embuts aquesta mateixa setmana. Com a reputat antiindependentista, a Lambán no li interessa que se’l barregi gaire amb els “supremacistes” de la Generalitat, com els ha anomenat en alguna ocasió. I això que ell mateix s’ha encarregat d’anar repetint una vegada i una altra als mitjans que l’objectiu era fer tornar els independentistes a la “cleda constitucional” dins d’un projecte espanyol. D’aquí un any sabrà si la jugada li ha sortit bé.