Andalusia es mou, Pedro Sánchez trontolla
MadridQuan el PSOE andalús es mou, tot el partit conté la respiració. És la federació més gran i la que acaba decantant històricament la balança en les decisions internes. Avui Pedro Sánchez és secretari general, en bona mesura, perquè Susana Díaz va renunciar a substituir Alfredo Pérez Rubalcaba i es va alinear amb el diputat madrileny per frenar Eduardo Madina. Mig any després les coses han canviat i el nou líder fa mans i mànigues per reafirmar el control intern mentre la presidenta andalusa acaba de perfilar el probable avançament electoral. Dilluns podria dissoldre el Parlament autonòmic i anunciar els comicis.
Aquesta no ha sigut una setmana fàcil per a la cúpula dirigent del carrer Ferraz, malgrat que l’ombra del cas Gürtel tornava a planar sobre els seus adversaris del PP. Ahir, en una entrevista a RAC1, Sánchez va haver d’afirmar que se sent “més que legitimat” per liderar el partit perquè va ser escollit amb el vot dels militants. En aquelles primàries, els suports del sud, que van obeir la consigna de la direcció regional, van ser determinants. Ahir va dir que per a ell no ha canviat res i està decidit a presentar-se per ser el candidat a la presidència del govern espanyol. En el calendari, però, hi pot entrar amb força la data del 22 de març, si finalment Díaz tria aquell dia per a unes hipotètiques eleccions anticipades que Sánchez ha hagut d’acabar acceptant. La dirigent territorial assegura que la incògnita no es mantindrà gaires dies més i va donar una pista: el Parlament andalús es reunirà dilluns de manera extraordinària, fet que s’interpreta com la voluntat dels socialistes de reunir per últim cop la cambra abans de dissoldre-la i convocar els comicis.
Per al PSOE estatal, aquest escenari suposa, d’entrada, una contradicció difícil d’explicar i que el PP ja ha subratllat en les últimes hores: criticar, a Catalunya, Artur Mas pel fet d’acabar la legislatura abans d’hora i avalar el mateix gest en una altra comunitat. Fonts populars asseguren que ells estan a punt per a unes eleccions que donen per segures. A mitjà termini, però, les repercussions poden ser més profundes. Si Díaz -que encara no s’ha presentat mai com a cap de llista- aconseguís una victòria quedaria políticament reforçada per aspirar a la presidència espanyola.
El PSOE no guanya unes eleccions des del 2008 -les andaluses del 2012 també les va perdre, tot i que va poder retenir el poder- i el debat intern sobre el lideratge no s’atura. Díaz, que sap que té l’aval de la majoria de barons, va intentar rebaixar la tensió i va afirmar que el secretari general té tot el seu suport “en un moment molt complicat”. Sánchez, que dimecres va parlar amb ella, va cedir i va donar per fet que té “raons objectives” per convocar aviat els andalusos a les urnes. Els socialistes ho justifiquen per una falta d’estabilitat a la Junta provocada pel seu soci de govern, Esquerra Unida (IU), que vol fer un referèndum entre la militància sobre la idoneïtat o no de mantenir el pacte. IU va negar que ells siguin el motiu real d’aquesta eventual decisió.
Irritació amb Zapatero
La sensació de debilitat de Sánchez s’ha agreujat també per la reunió que va mantenir l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero amb els màxims dirigents de Podem sense avisar-ne abans el líder del PSOE. A més, la trobada es va fer per mediació de l’exministre José Bono, que a les primàries es va posicionar clarament a favor d’ell. “No entenc a sant de què s’ha de reunir l’expresident del govern socialista amb els dirigents de Podem”, va dir, enfadada, la secretària d’ocupació de l’executiva de la formació, Luz Rodríguez. Els integrants de l’ala zapaterista, com Carme Chacón, no han escatimat elogis a Díaz fent equilibris per no menystenir Sánchez. Ahir ell va coincidir amb Zapatero a la presentació d’un llibre de l’exministre Jordi Sevilla i no es van saludar en públic. Pendents del sud.
