Andalusia: un nou termòmetre de la cursa cap a la Moncloa

MadridLa comunitat autònoma més poblada d’Espanya posa les urnes el 19 de juny i el termòmetre a la cursa Sánchez-Feijóo cap a la Moncloa. Els socialistes temen una patacada que qüestionaria el relleu imposat a Susana Díaz. El PP aspira a un govern en solitari però Vox guanya força i ja només es conforma amb una coalició. I l’accidentada suma de l’esquerra serà la primera prova de foc per a Yolanda Díaz.

Pedro Sánchez es juga el 19-J més que la primera batalla electoral contra Alberto Núñez Feijóo i que l’intent de recuperar el poder perdut del PSOE a Andalusia. El seu candidat, Juan Espadas (Sevilla, 1966), va ser la seva aposta en la lluita interna contra Susana Díaz, la baronesa del socialisme andalús. Després de guanyar-li les primàries a escala estatal el 2017 i que Díaz hagués d’abandonar la Junta el 2018, Sánchez va iniciar l’operació més difícil i se’n va sortir. Fa un any Espadas va vèncer l’expresidenta en les primàries del PSOE andalús i va abandonar l’alcaldia de Sevilla per preparar la cursa del 19-J. Advocat, s’ha especialitzat en gestió mediambiental i ordenació del territori, amb diverses responsabilitats als governs de Manuel Chaves i José Antonio Griñán. De perfil moderat, el 2015 va destronar l’exministre popular Juan Ignacio Zoido a l’alcaldia de Sevilla després de quatre anys d’oposició.

Juanma Moreno (Barcelona, 1970) és l’home d’Alberto Núñez Feijóo a Andalusia, i el seu objectiu és materialitzar l’estratègia del nou líder popular: arribar a una majoria prou àmplia que li permeti governar sense Vox. Moreno va aconseguir fa quatre anys trencar amb l’hegemonia socialista a Andalusia gràcies, precisament, al suport extern de l’extrema dreta i a un pacte de govern amb Ciutadans. Graduat en protocol i organització d’esdeveniments, de ben jove ja va provar sort en política i es va afiliar a Noves Generacions, les joventuts del PP. Ben aviat va assumir càrrecs de responsabilitat que el van portar, pocs anys després, a fer el salt a la política institucional. Va ser regidor a l’Ajuntament de Màlaga, diputat al Parlament andalús i al Congrés i senador. Després de quatre anys al capdavant de la Junta, ara té a les seves mans revalidar la presidència, però aquest cop aspira a fer-ho en solitari. De fet, assegura que està disposat a repetir les eleccions abans que incorporar consellers de Vox a l’executiu. Per això s’ha llançat a la caça del vot moderat, el que es disputa amb els socialistes, i es presenta com l’opció útil per evitar que l’extrema dreta governi a la comunitat.

Juan Marín (Sanlúcar de Barrameda, 1962) és un dels últims cartutxos que té Ciutadans per evitar la irrellevància total. L’actual vicepresident de la Junta d’Andalusia és l’esperança de la líder taronja, Inés Arrimadas, per mantenir una mínima quota de poder en els propers quatre anys. El PP ja s’ha mostrat predisposat a revalidar el pacte de govern si els números ho fan possible, però a hores d’ara les enquestes auguren una patacada als taronges, que podrien passar dels 21 escons del 2018 a una forquilla d’entre 1 i 3 diputats. Marín va estudiar Relacions Laborals i va començar la seva carrera política a l’Ajuntament de Sanlúcar l’any 2007, on es va presentar amb la candidatura Ciutadans Independents de Sanlúcar. Anys més tard va fer el salt a Ciutadans: des del 2015 és diputat al Parlament andalús i des de fa quatre anys, vicepresident de la Junta d’Andalusia. La seva bona relació amb el president andalús, Juanma Moreno, però sobretot amb el conseller de la Presidència, Elías Bendodo, el va portar a signar el pacte de govern amb el PP. Arrimadas, que va recelar d’aquell acord, ara s’hi agafa com a un clau roent.

Teresa Rodríguez (Rota, 1981) obtindrà amb tota probabilitat els seus pitjors resultats l’any que es presenta amb la candidatura que volia, andalusista i sense lligams amb Madrid. Cap de llista de Podem Andalusia el 2015 i d’Endavant Andalusia -una coalició entre Podem i Esquerra Unida- el 2018, ara es presenta amb el seu nou instrument i els seus fidels. Crítica amb la coalició amb el PSOE, l’abraçada amistosa amb Pablo Iglesias per escenificar el divorci va ser un miratge i, durant la baixa de maternitat, la majoria del grup al Parlament autonòmic va expulsar-la. Llicenciada en filologia àrab, amb 18 anys ja figurava a les llistes d’Esquerra Unida. Va ajudar a la fundació de Podem des del corrent Anticapitalistes, va ser eurodiputada i ara fa un últim intent a Andalusia amb un nou partit que en un futur aspira a fer el salt al Congrés.

No se sap quines són les propostes de Vox per a Andalusia, més enllà de negar la violència masclista i el canvi climàtic i voler combatre la immigració, qüestions que defensen a tot arreu sense que necessàriament hagin de ser específiques de cada territori. El que ja gairebé tothom sap és que la seva candidata és Macarena Olona (Alacant, 1979), que vol protagonitzar un “Macarenazo ” -un bon resultat que forci Juanma Moreno a pactar una coalició- i que és una paracaigudista: presumeix orgullosa d’haver guanyat jurídicament la batalla sobre el seu empadronament al municipi granadí de Salobreña, concretament al domicili d’un dirigent de Vox. L’episodi entronca amb el seu llegat dels últims tres anys al Congrés, on ha estat artífex de la judicialització de la política que caracteritza l’estratègia de la formació d’extrema dreta. Advocada de l’Estat, entre 2013 i 2017 va ser la màxima responsable de l’organisme a Euskadi, on va lluitar perquè a tots els ajuntaments s’hi exhibís la bandera d’Espanya. Els últims anys ha destacat per una actitud teatralitzada al Congrés que ara explota a Andalusia.

Des del 2012 és diputada al Parlament andalús i, de fet, ja havia complert el màxim de tres legislatures que marquen els estatuts d’Esquerra Unida, el partit en el qual milita. Inma Nieto (Algesires, 1971), però, optarà a una quarta legislatura, aquest cop liderant Per Andalusia, una coalició d’esquerres (inclou, entre d’altres, Esquerra Unida, Més País i, sense ser-hi formalment, també Podem) que va tenir una gestació accidentada per les disputes internes. El seu lideratge el va beneir la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i ara haurà de disputar-se el vot amb Teresa Rodríguez, d’Endavant Andalusia, amb qui no manté una bona relació després de la trencadissa a la cambra andalusa. Llicenciada en ciències polítiques, va iniciar la seva carrera institucional com a regidora d’Algesires i manté un peu al sindicalisme com a afiliada de CCOO.